Això ens diu el llibre de la Saviesa: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res.” “L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai.”
Segueix la carta als cristians hebreus,
dient-nos que la paraula de Déu és més penetrant que una espasa de dos talls,
arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos,
i esclareix les intencions i els pensaments del cor.
Sembla fàcil, llegim la paraula de Déu,
preguem, ens creiem seguidors de Jesús, ens creiem bons, que tenim clares les
intencions i els pensaments del cor, fins i tot podem pensar que tenim la
saviesa. Però de veritat som seguidors de Jesús?, de veritat tenim la saviesa
de cor?, O ens passa com a l’home que ens explica sant Marc a l’Evangeli, que va
córrer a trobar a Jesús?.
Aquell home era bo, complia la llei i
es creia que ho tenia tot perquè tenia diners. No obstant això, devia ser
conscient que alguna cosa li mancava i per això va preguntar a Jesús: “Què haig
de fer per posseir la vida eterna?”
Jesús se’l mirà, el va estimar i el que li va respondre és que col·laborés amb
Ell, en el seu projecte de fer un món
més humà i millor per a tots, que renunciés a la seva riquesa i la posés al
servei dels pobres, dels necessitats. L’home, tant enlluernat com estava per
les seves riqueses, es va entristir i va marxar.
Així mateix ens estima Jesús a
nosaltres i ens proposa el mateix: que fem un món més just, més humà i millor
per a tots..
No ens deixem enlluernar pels béns
materials, siguem plenament conscients que Jesús ens estima i gaudim-ne. Contribuïm,
amb el que està al nostre abast, a construir el que Ell vol, és a dir, un món
més just, millor per a tots. Comencem per revisar la nostra relació amb el diner i fem-nos
algunes preguntes i reflexions: Què en fem del diner? En què l’invertim? Què
comprem? On comprem? Per què ho comprem? Fem un consum responsable i no
superflu? Compartim el que no necessitem? A qui podem ajudar a comprar el que
necessita? Només si som capaços de compartir amb qui ho necessita i de cuidar
el planeta pel bé de tota la humanitat podrem gaudir de l’alegria de seguir
Jesús i de posseir saviesa de cor.
Maite Cura Grané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada