Reflexions a la Paraula de Déu

El fill de l’home ha vingut a servir, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes

Jesús mai negà el poder, però sí les formes de practicar-lo a fi que no sigui un servei inútil sinó útil als qui l’han de prestar, els seus deixebles. Sempre hi ha qui voldria estar a la dreta o a l’esquerra dels mandataris per treure’n beneficis i obtenir prestigi. Jaume i Joan, deixebles de Jesús, volien tenir avantatges que varen suscitar la indignació de la resta, impròpies per ser mostra de competència i deslleialtat envers el grup.

En el rerefons hi ha implícita l’esperança dels apòstols, comuna a tots els jueus, d’un esperat Messies polític. Jesús aprofita l’ocasió per adoctrinar-los com a futurs guies o pilars del poble escollit en la funció a desenvolupar al si de la comunitat. Trenca els esquemes convencionals dient-los: “ja sabeu que en totes les nacions els que figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així… qui vulgui ser important que sigui el vostre servidor i qui vulgui ser el primer que sigui l’esclau de tots”. Seguir-lo a Ell és sinònim de servei i deixa clar que el domini i l’autoritarisme, l’ambició de poder, no ha de tenir cabuda entre els que formen la comunitat eclesial.

Dos estils d’autoritat oposats diametralment com és manar dominant o bé servir sense passar factura. En el primer cas va rebatre la idea original d’un model habitual en la societat civil, gens democràtica. En el segon és el que Jesús defensà de paraula i amb fets per a la comunitat de l’Església, dient-los: “el Fill de l’home no ha vingut per fer-se servir sinó per servir”.

Així és com lliurà la seva vida per tots. Res de paraules buides, sinó fets fefaents demostrats per l’entrega total a l’acceptació de la mort, una mort de Creu. Al comiat del darrer sopar ho demostrà a bastament tot fent un gest reservat als servidors. Contundentment els diu : «això feu-ho també vosaltres».

L’Església no sempre ha estat un model perfecte i ha creat confusió per culpa d’identificar el Regne de Déu amb el triomf de l’Església. Hem de tornar sempre a la font de l’evangeli d’on poem l’aigua i l’aliment de la vida de l’esperit de la persona que ens adoctrinà a tots, Jesús, el Mestre.

Preguem a Ell avui per tots els qui manen i tenen responsabilitats de servir en tots els estaments de la societat en aquest món.

 

Francesc Xavier de Dou