Avui dilluns dia 4, l'Església celebra la festa de Sant Francesc d'Assís. És bo recordar el Poverello en l'inici de curs. La seva vida, el seu missatge, tenen plena actualitat en els nostres dies. No endebades el magisteri del bisbe de Roma beu de les fonts de Francesc d'Assís. Un home del segle XIII que va obrir noves formes de contemplar i estima,. Amb raó Francesc ha estat anomenat "el joglar de Déu".
El papa Francesc, des de
l'inici del seu pontificat, va convidar tots els homes i dones de bona voluntat
que prenguessin Sant Francesc com a model. Sant que ell va descriure com
"l'home de la pobresa, l'home de la pau".
Encara que molts ho recordem,
deixeu-me que torni a explicar, per què
Jorge Bergoglio escollí per al seu pontificat el nom de Francesc. Tres dies
després de la seva elecció, en una trobada amb els periodistes que havien
cobert l'esdeveniment del Conclave, els digué: “Hi ha qui es pregunta per què
he triat el nom de Francesc Jo us contaré la història. Durant les eleccions,
tenia al meu costat a l'arquebisbe emèrit de Sao Paulo, el cardenal Claudio Hummes,
un gran amic. Quan la cosa s'anava posant perillosa [jo anava guanyant], ell em
confortava, I quan els vots van arribar
als dos terços, va venir l'aplaudiment perquè havia estat triat Papa. I ell em
va abraçar, em va besar i em va dir: no t'oblidis dels pobres. I
aquella paraula va entrar aquí [assenyalant-se el cap]. Els pobres, els pobres.
Mentre continuava el recompte, vaig pensar en Sant Francesc d'Assís, en la seva
relació amb els pobres. I després vaig pensar en les guerres. Francesc l'home
de la pau. I així va arribar el nom al meu cor. L'home de pau. L'home pobre.
Com desitjaria una Església pobra i per als pobres...!"
Han passat més de vuit anys des
d'aquell 17 de maig del 2013 i em sembla que no és exagerat dir que l'actual
pontificat, passarà, benauradament, a la història per ser un pontificat
"franciscà". Tot el missatge del bisbe de Roma, té l'empremta de Sant
Francesc. En són bona mostra el títol de dues de les seves encícliques. Laudato Si (Lloat
sigueu), començament del càntic de les criatures, i Fratelli
Tutti (Germans tots), paraules amb les quals
Sant Francesc encapçalava les cartes als seus germans. Amb aquests dos escrits
el bisbe de Roma, ens diu que la pobresa franciscana, el seu amor per la
creació, la misericòrdia envers els més febles, i, sobretot, viure segons
l'evangeli (un evangeli que ell llegia sense glosses que l'aigualeixen), no tan
sols tenen plena actualitat, sinó que 'són
una crida urgent i profètica a tots els homes i dones dels nostres dies,
independentment del seu credo’.
La vida personal i
col·lectiva, no serà, NI POT SER, igual que abans de l'aparició de la covid-19.
Si com a humanitat no ens volem suïcidar, hem de canviar de forma de vida. Aquí
hi té molt a dir l'esperit Franciscà. Un esperit que de cap manera podem
devaluar presentant una imatge distorsionada del sant, com si fos un hippy
modern. Francesc és el que fidel a la crida que Déu li va fer des del Crist de
Sant Damià: Francesc refés la meva església, ens mostra com hem de
renovar l'Església, una Església que sigui servidora. Francesc, el que va
lliurar els seus vestits davant del bisbe Guido,
és el que ens ensenya que posseir i consumir no dona la felicitat, i ens fa
valorar més el ser que el tenir. Francesc, el que va abraçar al leprós, és el
mestre que ens diu que la misericòrdia envers els petits no són paraules, sinó
fets.
Pau i bé és la salutació franciscana. Pau i bé, que Sant Francesc ajudi el Papa a renovar l'Església, que ens il·lumini a nosaltres perquè siguem fidels al seu missatge, que sigui un model per tots els que volen una economia, una ecologia, un ordre mundial més humà.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada