L’Esperit es fa present
Ens anem apropant al final del temps pasqual i, per ser més exactes, arribem a la plenitud de la cinquantena. Aquests diumenges l’Esperit pren el protagonisme. Amb l’Esperit, el misteri de Pasqua de Jesús arriba a tots els homes i dones i, per tant, a tots nosaltres.
L’Esperit és la nova forma de presència de Jesús en el cor dels creients i aquesta presència es comença a explicar amb les lectures que hem escoltat: el diaca Felip va a Samaria i predica Jesús mort i ressuscitat (primera lectura); després de sentir-lo, homes i dones quedaven tocats per la seva paraula i es feien batejar. Pere i Joan van anar a Samaria i en veure el que havia fet Felip, imposaren les mans als nous batejats perquè rebessin l’Esperit Sant.
L’Església surt del localisme jueu i va cap a Samaria i l’anunci del regne comença a no tenir fronteres; els samaritans, menystinguts pels jueus, són rebuts i integrats solemnement a l’Església, la comunitat dels creients.
El relat de la gesta de Felip a Samaria és una invitació a llegir la realitat de la Pentecosta, aquesta és la manera com l’Església comença el seu camí en la història dels creients, per raó d’aquesta presència de l’Esperit. No podem, doncs, defugir la invitació de Pere en la seva carta: ”estimats estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom de l’esperança que teniu”. La conseqüència ha de ser no posar traves a l’Esperit i viure un cristianisme no estàtic sinó dinàmic.
Seguint el discurs de comiat de Jesús “No us deixaré orfes, tornaré a vosaltres”, l’evangelista, que al llarg de la seva vida ha conservat vives en el seu cor aquestes paraules, les vol fer arribar a la comunitat de creients: allò que l’Esperit fa en nosaltres és obrir el nostre cor a la trobada personal amb Jesús com algú que és viu. Només aquesta relació afectiva i cordial amb Jesús ens farà capaços de transformar-nos generant en nosaltres una nova manera de ser i de viure.
Lluís Saumell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada