28 de maig 2023

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor

Avui, sens dubte, tot el protagonisme és per a l’Esperit Sant en les tres lectures que llegirem. Hi és present d’una manera solemne, com a manifestació viva de tot allò que Jesús ha parlat tantes vegades i de diferents maneres, d’allò que és el seu vincle amb el Pare del cel.

Res, doncs, del que diu avui l’Evangeli ens hauria de sorprendre perquè Jesús ho havia anunciat en vida. Déu ha parlat, però mai no s’ha deixat veure; Jesús l’hem conegut com un home, però ara no és present físicament entre nosaltres.

Només ens queda l’Esperit Sant del qual avui celebrem una de les tres vegades que s’ha manifestat físicament; avui en forma de llengües de foc que davallen del cel i les altres dues vegades en forma de colom: en el baptisme de Jesús i en l’episodi de la transfiguració.

Avui és tot el que tenim; l’Esperit és invisible i habita en els nostres cors; el nostre cos és el seu temple. Més a prop no el podem tenir. És el pont que ens uneix  a tots amb el Senyor, i que reparteix els seus dons a tots els homes i dones atenent la individualitat de cadascú.

L’Esperit és intrínsec al Misteri de Déu; és el Defensor que Jesús va prometre que estaria amb nosaltres fins a la fi dels temps; sense ell perdríem el vincle que ens uneix a la divinitat; és el continuador de la gran obra de la creació de Déu.

“Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant”.

Jesús ha mort i ressuscitat, s’apareix als deixebles i deixa aquest món, però abans els ungeix amb l’Esperit Sant Defensor, que en el baptisme també ens ha ungit a tots.

 “Galileus, parts, medes, elamites, residents a Mesopotàmia, al país dels jueus, a la Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte, a Líbia, tocant a Cirena, forasters de Roma, jueus i prosèlits, cretencs i àrabs..., -pràcticament tot el món conegut aleshores-, tots sentien proclamar les grandeses de Déu en les seves pròpies llengües”.

Al món actualment es parlen unes sis mil llengües. Passaria el mateix avui?

Només des de la fe m’atreveixo a dir que sí, per més que és una pregunta retòrica de difícil resposta.

Josep Maria Lari