Som a una setmana de la Pentecosta i la litúrgia ens convida a no badar. Diguem-ho clar, si més no, més clar, que no ho diuen les lectures d’avui ni el mateix Evangeli. Els apòstols badaven. S’estaven mirant el cel, guaitaven la glòria de Déu perquè compartien un conjunt de creences messiàniques que els feien mirar més enllà del món. Tanmateix ja ho diu sant Lluc a la lectura: “encara s’estaven mirant el cel, com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc (...). Homes de Galilea, perquè us esteu mirant el cel?”.
Gairebé ho hauríem d’escriure amb un signe d’admiració: per què mireu el cel?! És que potser no hi ha prou feina a la terra? És el que sant Pau diu a la segona lectura: se’ns ha atorgat la comprensió profunda, conjuntament amb “la grandesa immensa del poder que obra en nosaltres.” Bé, en llegir aquestes paraules, una vegada i una altra, hom tendeix a preguntar-se què pretenia sant Pau abans d’escriure les seves cartes. Les tones de fe que el movien, els ecos de les quals ens arriben nítidament a tots nosaltres, determinen aquest optimisme ferotge que la lectura dels Fets dels Apòstols traspua, just després de l’Ascensió.
L’aneu i convertiu tots els pobles, que no vol dir res més que anem i prediquem una fe basada en l’amor i en el respecte a l’altre, ni res més ni res menys; és el punt i final i el començament de la història del cristianisme. L’Evangeli és tan breu avui perquè vol fer-nos memòria continuada de la missió que els cristians tenim a la Terra: no es tracta de convertir per tenir més prosèlits, ni per tenir més adoradors d’imatges, en el límit del paganisme: la conversió que prediquem és només la conversió a l’amor i a la misericòrdia. Una invitació a fer un gir cap a la humanitat. La resta és un embolic, fruit dels segles, de la crosta institucional, del patetisme dels qui manen.
No res de tot això té a veure amb aquests apòstols pescadors i fusters
que baden, que encara esperen veure Jesús entre ells quan, de fet, són ja
convidats a veure’l dins de cadascun
d’ells.
Família Vives Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada