Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

“Coratge! Soc jo. No tingueu por” (Mt 14,27). Avui, a l’evangeli, veiem una gran guia serena de Jesús per als nostres cors, sovint angoixats. Jesús ve d’una nit pregant a la muntanya. També, en la primera lectura, Elias és dalt la muntanya (en aquest cas l’Horeb), fugint d’Acab i Jezabel, que el volien matar com a profeta del Senyor. Dins d’una cova, Jahvè li diu: “Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor” (1Re 19,11). No hi passa pas quan bufa un vent impetuós que tot ho esberla, ni quan sorgeix un terratrèmol o es cala foc. No!, és en el murmuri d’un oreig suau que hi és present el Senyor Jahvè (1Re 19,11-12). L’oreig suau del Senyor ens penetra, ens fa avançar amb confiança, gairebé sense percebre la seva delicadesa. Diu el salm responsorial: “Ell és a prop per salvar els seus fidels” (Sl 84,10).

Alè suau. Deixem-nos envair per la seva subtil presència, malgrat la tristesa, com la de Pau als Romans: trist perquè tem que el seu poble, escollit per Déu, podria ser exclòs de la salvació. Pateix, tot reconeixent les accions de Déu a favor del seu poble (“la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també… els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist” –Rm 9,4-5–). Però ara els jueus no reconeixen que en Jesucrist Déu ha complert les seves promeses i ha salvat els homes. Tristesa seva sincera, com diu al principi. També la nostra tristesa o desencís, però el suau coratge que ens dona el Senyor ens reconforta, amb la delicada energia imperceptible de l’Esperit Sant, sempre present.

Ja hem vist al principi que Jesús, a l’evangeli, després de la nit dalt la muntanya pregant, es presenta al llac davant la barca dels deixebles caminant sobre l’aigua. S’esglaien, el confonen amb un fantasma i es posen a cridar de por. Aleshores Jesús els asserena, com recordàvem a l’inici: “Coratge! Soc jo. No tingueu por” (Mt 14,27). Després Pere dubta i s’enfonsa. “Home de poca fe”, li diu Jesús (Mt 14,31). El vent para, es prosternen tots dins la barca i fan l’inequívoca professió de fe: “Realment ets Fill de Déu” (Mt 14,33). Un Déu suau, tranquil·litzador, que ens encoratja: aquest és el nostre Senyor Jesús. Lliurem-li els nostres neguits, desencisos i tristeses, i els dels nostres germans i germanes d’arreu del món.

Jordi Cors