Ressons a la paraula de Déu
El sacerdot Esdres es passa un dia sencer llegint la llei als habitants de Jerusalem. Devia ser tot un esdeveniment, però també una mica avorrit, quin pal, oi? sant Pau ens dona una lliçó d’anatomia funcional. Els peus són peus i les mans són mans. Tots som u. Extraordinari! Una mica cansat també, però. Sobretot els paràgrafs finals, afegits temps després, segur, per descriure com ha de ser l’església institucional.
De totes les lectures d’avui ens quedem amb la cita d’Isaïes que Jesús llegeix a la sinagoga. Evidentment, Lluc ho escriu des de la perspectiva del Jesús ressuscitat, del Jesús–Crist. No deixa, però, d’interpel·lar-nos i d’esperonar-nos profundament. Diu: “m’ha escollit per portar la Bona Nova als desvalguts; m’ha enviat a portar als captius la llibertat i, als cecs, el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits...”. Quin programa! Però és que Ell espera tot això també de nosaltres.
Ell vol que ens apropem als desvalguts, els sense sostre, els desnonats, els que cerquen menjar cada vespre a les escombraries dels supermercats, ... que els escoltem i els hi donem la calor del nostre acompanyament. Ell vol que no tolerem la injustícia i exigim amb fermesa la llibertat per aquells que han donat tot pels altres i, per això, han estat perseguits, deportats i expatriats. Ell vol que no callem, que les nostres paraules siguin llum per als qui no hi veuen o no hi volen veure. Difícil tasca aquesta! Ell vol que estiguem al costat dels oprimits, els que han acudit al nostre país cercant mitjans per sobreviure, els que no tenen papers, els que viuen amuntegats de qualsevol manera en autèntiques presons informals. Mireu si en tenim de feina. Fem-nos, només, una pregunta: hi estic fent quelcom? Per poca cosa que sembli, Ell ens diu que ja és molt.
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada