Reflexions a la Paraula de Déu

Bé que els diumenges escoltarem enguany l’evangeli de Lluc, avui se’ns ofereix un text de l’evangeli de Joan, on es descriu una escena significativa. És el relat de les noces de Canà, que Joan ens presenta precisament com l’inici del ministeri públic de Jesús: “així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea” (Jn 2, 11). Joan és l’únic que comença així, cap altre dels evangelistes (ni Mateu ni Marc ni Lluc) ens transmet l’episodi d’aquestes noces.

Dels molts detalls rellevants, voldria fixar-me especialment en la intervenció decisiva de Maria, quan diu als servidors “feu tot el que ell us digui” (Jn 2, 5), després que Jesús s’havia desentès d’intervenir (“encara no ha arribat la meva hora” –Jn 2, 4–) davant la manca de vi a la festa, que ella observa i discretament li comunica. Maria així, amb delicadesa i determinació, provoca que Jesús comenci la seva acció salvadora, de moment material, convertint l’aigua en vi, primera de les seves accions solidàries i guaridores que pertot arreu anirà fent entre el poble.

La primera lectura, del profeta Isaïas, en un text escrit després de l’exili, se’ns presenta la salvació del Senyor, sempre fidel, a través de la imatge de Déu espòs de Jerusalem, que joiós estima el seu poble com un jove espòs estima l’esposa. Aquesta imatge de l’amor salvador diví, del Senyor essent l’espòs del seu poble, l’Església ens el destaca com a rerefons dels esposos de Canà, on es fa present, empès per la seva mare Maria, l’amor solidari diví de Jesús.

I en aquest context d’amor i salvació, a la segona lectura, Pau esmenta els dons de l’Esperit per aclarir les experiències de la comunitat dels corintis. Així entenem millor l’acció de l’Esperit entre nosaltres. D’entrada, la diversitat de dons és obra d’un sol Esperit: “Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol” (1Co 12, 4-5). I és Déu qui ho obra tot en tots, i els dons de cadascú són en bé de tots (1Cor 12, 6-7). Després indica aquests dons: de saviesa o comprensió profunda, de coneixement, de la fe, de guarició, de fer miracles, de discernir els esperits; i el de profecia, de parlar en diverses llengües i d’interpretar-les (1Cor 12, 8-10). Podem entendre millor els tres darrers dons atenent al que el mateix Pau diu més endavant a la carta (text no llegit avui, 1Co 14, 1-5 sobretot): és millor per als altres el do de profecia (parla a tothom: edifica, exhorta, anima); el de llengües, en canvi, per a ser profitós per a la comunitat, cal que l’acompanyi el do d’interpretar-les.

Que l’amor salvador de Déu, amb l’ajut dels dons de l’Esperit en la nostra comunitat, ens ajudi, amb la intercessió definitiva de Maria, a estimar-nos i a ser de debò més solidaris enmig d’aquest malson de la pandèmia i en l’acolliment dels migrants.

Jordi Cors