El passat dia 11 d’abril es van complir 60 anys de la publicació de l'encíclica Pacem
in Terris, del papa sant Joan XXIII, ja aleshores mortalment
malalt. Es tractava de la vuitena del seu pontificat i la que resultaria
ser la darrera.
La seva creació i publicació va tenir
lloc en un període molt difícil de la història recent, ja que menys de mig any
abans -l'octubre de 1962- el món es trobava al llindar d'una nova guerra o, si
més no, d'un gran conflicte armat, després de la instal·lació per part dels
soviètics, i durant molt de temps, de míssils de gran abast a l’illa de Cuba,
dirigits cap als Estats Units. El papa Roncalli va tenir un paper important a l’hora de calmar
aquesta tensió i van ser aquests esdeveniments els que van jugar un paper
important en la creació de l'encíclica. Va ser el primer document papal
d'aquest rang, adreçat no només -com solia ser- "als bisbes, clergues i
fidels laics de l'Església Catòlica", sinó també "a totes les
persones de bona voluntat a tot el món". Aquest enfocament només va
donar a l'encíclica un rang i un lloc especial entre altres documents del
Vaticà. A més, les circumstàncies de la seva firma van ser insòlites
-tot i que hi figura la data de l'11 d'abril, de fet, el sant pare la va signar
dos dies abans i en presència de càmeres de televisió i nombrosos
fotògrafs-. Va ser un allunyament dels costums anteriors, no només del
Vaticà, i va donar a tot plegat una dimensió global. Una resposta similar
va rebre la pròpia encíclica, la qual des d'un principi va suscitar gran
interès a tot el món, no només en els cercles catòlics. El document començava amb aquestes paraules: "La pau a la terra (Pacem in Terris), que tots els homes i dones de tots els temps han desitjat amb tant fervor, només es pot construir i conservar mitjançant la fidel observança de l'ordre establert per Déu".
El Papa va desenvolupar el tema de la pau en les diverses dimensions, com
l'ordre entre les persones, els drets i deures humans, les relacions entre els
ciutadans i les autoritats de la comunitat política i entre els estats, així
com la relació de les persones i les comunitats estatals amb la comunitat
mundial. L'encíclica va acabar amb "directrius pastorals", sobre
què fer en l’àmbit pastoral per assegurar la pau a la terra.
Al seu document, el Papa va rescatar els punts de vista
teològics de pensadors, principalment francesos, com ara Pierre Teilhard de
Chardin, Marie D. Chenu, Henri de Lubac. Va distingir els punts de vista
filosòfics dels objectius econòmics, socials, culturals i polítics basats en els
primers. Va reconèixer que tot home pot arribar a comprendre la necessitat del
bé gràcies a la seva naturalesa creada per Déu i pot fer-la seguint regles
generals de convivència que tothom pugui acceptar. Es va referir als
pressupostos llibertaris de la democràcia civil, com el dret a la lliure
iniciativa (propietat privada), al treball, i a la participació activa en la
vida política. De la llei moral, Joan XXIII en va fer derivar el principi
de la sobirania dels pobles. També va assenyalar que les societats
contemporànies són pluralistes i, en conseqüència, poden ser laiques, i que la
situació del món actual imposa a totes les persones l'obligació de viure i
cooperar en harmonia, i de resoldre els conflictes i els malentesos mitjançant
negociacions i compromisos raonables. El fruit dels pensaments del papa Roncalli va despertar
immediatament un enorme, i generalment amistós, interès a tot el món. Cal
recordar que en aquell moment estava dividit en, per dir-ho simplement,
l'Occident capitalista i l'Orient comunista i el Tercer Món, i els països designats
així tendien molt sovint a un d'aquests dos pols. Tot aquest vast espai
ideològic i polític va ocupar moltes pàgines del nou document. Ciutat del Vaticà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada