Aquest article publicat a Catalunya Religió per Lucía Montobbio, manlleva el títol d’un Quadern de Cristianisme i Justícia recent, en el qual s’analitza el tema d’una manera acurada i del qual l’autora n’extreu les seves reflexions.
El tema és prou interessant en un moment en què el
Sínode de bisbes ha d’elaborar les seves conclusions sobre aquesta qüestió i
moltes altres de cara a l’any vinent. Aleshores seran presentades al papa
Francesc i serà ell el qui tingui la darrera paraula sobre nous plantejaments o
eventuals canvis en l’Església.
Tot seguit es reprodueix aquest article:
Com deia Paul Ricoeur, "reconèixer pot ser la base del que ens va deixar dit el Senyor: estimeu-vos els uns als altres". Aquest és el paradigma del reconeixement que s'ha iniciat avui dia, segons el teòleg i membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia Enric Vilà. Precisament, en aquest "reconèixer-nos" es troba la clau de lectura que Vilà dona per seguir el nou quadern El reconeixement de les persones LGTBIQ+ en l'Església, publicat per Cristianisme i Justícia i escrit per ell mateix.
L’autor del quadern, que es va
presentar fa uns dies al Casal Loiola, subratlla la importància de recordar que
"estem parlant de persones, de vides". “Amb l’etiqueta de gais o
d'homosexuals es perd de vista que estem parlant d’una part de la identitat de
l’individu, no de la seva totalitat". "Si considerem només l’adjectiu
podríem incórrer en l’errada de separar un part del grup, en considerar-la
diferent de la resta”, diu Vilà.
"El reconeixement no és
suficient". Així ho puntualitza Montse Escribano, professora de
la Facultat de Teologia San Vicente Ferrer. Escribano també va participar
en l’acte mitjançant un vídeo.
Per a ella, quan es parla d'acollir a persones que són tant heterosexuals com
homosexuals, "s'està deixant de banda que ja són Església".
"Així doncs, no és necessari que ningú les aculli, el reconeixement no és
l'horitzó últim", assegura la professora.
Segons Escribano, "podríem
atrevir-nos a pensar que aquestes persones són com la llum d'oli de la qual
parla l'evangelista Lluc". Una llum que serveix a tothom dins l'Església
per veure, observar i orientar-se.
Del paradigma de l’acollida, al de
la normalitat. Aquest canvi ja es pot veure entre els més joves. Vilà comenta
que a l’acte van assistir més de 90 persones, la majoria majors de quaranta
anys. Podria sorprendre que no hi hagués més jovent, però l'autor del quadern
explica que ells "ja han normalitzat la diversitat sexual". "Ens
miren amb cara de... mare meva, aquests encara estan parlant d’això, com si es
tractés d’una batalleta antiga”, diu.
Drets recollits, no garantits
Perquè la societat assoleixi el
paradigma de reconeixement iniciat és necessari passar primer per un paradigma
de la por. Vilà reflexiona sobre com s’ha condemnat a les persones LGBTIQ+
"a partir d’interpretacions literals de la Bíblia”. També cal passar per
un paradigma de la misericòrdia, “on s’ha superat la criminalització i
despatologització de l’homosexualitat”, afirma Vilà.
Tot això, a Europa. I és que, en
altres indrets del món, recorda Vilà, "trobem vides que són penades amb la
mort; o amb teràpies de conversió on es veu l’homosexualitat com a una malaltia
a guarir". També parla d'un "alt índex de suïcidis en edats
adolescents”. En aquest sentit, cal parar atenció a les tendències polítiques
europees actuals que “estan enfosquint el panorama”. Tots els països europeus
recullen els drets de les persones LGTBIQ+, “però els drets reculen i no hi ha
una garantia que aquests siguin respectats.”
Vilà estén la preocupació a
l’àmbit eclesial, i analitza l’estudi Rainbow Index of Churches in Europe 2020
on s’avalua quin grau d’inclusió hi ha per part de l’Església a les persones
LGTBIQ+. “Segons els criteris avaluats, Catalunya i la resta de l’estat
suspèn en inclusió de les persones LGTBIQ+, queda molt camí per fer.”
Ara: un moment també òptim
No tots els quaderns de
Cristianisme i Justícia van lligats a un acte de presentació. Tanmateix, com
relata Santi Torres, director adjunt del centre d'estudis, “en
aquesta ocasió, hem trobat important fer-la perquè és un tema que es va
reflexionant des de fa anys en les diverses CVX, grups de fe i de reflexió de
vida”.
Vilà sap que aquest quadern
podria haver arribat abans, en tant que ja fa temps que es reflexiona sobre una
Església més oberta, més inclusiva. Però ara ha estat el moment propici on
“tots els factors s’han alineat per fer-lo possible”, un temps que continua
sent òptim.
I és que, tot haver-hi un
acostament significatiu cap a les persones LGTBIQ+ per part de les comunitats
de base, i per part del papa Francesc, com escriu el jesuïta James
Martin al pròleg del quadern, “són encara objecte de severes crítiques
per part de líders de l’Església". "Aquestes persones continuen sent
desconegudes, estereotipades, i rebutjades”, subratlla Martin.
A més a més, val recordar que la
història troba connexió entre passat, present i futur. En aquest sentit, Torres diu
que no hi ha pantalles que anem passant com en un videojoc “hi ha una
circularitat i el que ha passat ahir pot tornar avui, i el que passa ara pot
tornar demà”. Aquesta opinió és compartida per Manu Andueza,
responsable de l'àrea teològica, que al seu torn anuncia “presentarem el
quadern en diferents centres, volem convidar a la reflexió, i tenim la intenció
d’escriure un segon quadern que reculli testimonis de persones LGTBIQ+ dins
l’Església”.
Una tenda que s’eixampla
Amb la mateixa línia de treball,
la teòloga Cristina Inogés,
va inaugurar el curs a Cristianisme i Justícia, parlant d’aquells que estan als
marges, la perifèria i la frontera de l’Església: joves, persones en situació
de pobresa, dones, comunitats LGTBIQ+ o sacerdots secularitzats. “Ens hem de
plantejar com donem veu als qui nosaltres mateixos hem relegat a aquests
llocs”, perquè “si en el puzle de la sinodalitat ens falten peces, no hi haurà
sinodalitat”, deia.
En aquest sentit, Vilà recorda
la importància de les paraules que es troben al Document de Treball per a l’Etapa Continental,
en especial els punts 25 i 26. En aquests es fa referència a Is 54, 2:
“Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis.
Allarga les cordes i reforça les estaques”. Una imatge molt descriptiva
per a la inclusió i el reconeixement de les persones LGTBIQ+.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada