De les lectures d’avui jo en ressalto el seu cant a l’esperança: podem caviar el món, si hi posem cadascú de la nostra part, seguint els ensenyaments de Jesús.
Ens trobem en el segon diumenge d’Advent, temps del qual podem destacar cinc actituds: 1) l’esperança malgrat les dificultats; 2): la preparació del camí de Jesús disposant-hi el cor; 3) la joia de saber que Jesús ens salva; 4) la pregària, demanant “Veniu Senyor Jesús”, i 5) la paciència de treballar constantment malgrat que costi.
El llibre de Isaïes ens diu: “L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor esperit que li inspiri com reverenciar-lo. [...] farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. [...] Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l'aigua cobreix la conca del mar.”
No
són aquestes paraules un cant d’esperança en un món nou?
A la carta de Sant Pau als cristians de Roma hi llegim: “En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.”
Així
és, Déu ens envia Jesús, les escriptures ens donen força i esperança, però nosaltres
hem de posar-hi de la nostra part. Ho fem? Estem avinguts de cor i de llavis?,
ens acceptem els uns als altres?
Segons Mateu ens diu a l’Evangeli, Joan Baptista deia: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. També Jesús va pronunciar aquestes paraules al llac de Galilea. Aquesta conversió implica seguir els passos de Jesús, el seu projecte, treballant, amb paciència i sense defallir, per una societat justa, reconciliada; acollint i ajudant els més dèbils, els que pateixen. Els cristians hi estem doblement obligats, com a seguidors de Jesús i, per tant, membres de la Església; també com a membres de la societat, per difícil que sigui, sobretot en els moments que vivim de canvi climàtic, injustícies, guerres, desavinences, etc. I no oblidem la pregària, ben segur que ens ajudarà en aquesta tasca.
Maite Cura Grané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada