Sant Ildefons va acollir una xerrada a càrrec de Mn.Francesc
Romeu, teòleg i periodista expert en temes eclesiàstic, el passat dilluns 13 de
maig, dins la Trobada Mensual que s'organitza periòdicament. El rector del Poblenou va fer gala de la seva capacitat comunicativa per
albirar el futur proper de l’Església després d’onze anys de papat de Francesc
i a les portes de la sessió del Sínode que es celebrarà el proper octubre.
La xerrada va començar amb un aclariment sobre com
l'Església s'ha recentralitzat sota el pontificat del papa Francesc. Roma ja no
és el centre de la fe com ho era abans per tradició històrica. Ara, amb la
majoria dels fidels a Llatinoamèrica, s'ha generat una nova dinàmica per a l'Església.
Romeu va explicar també la transició de la tensió
doctrinal durant el pontificat de Joan Pau II a la tensió disciplinària. Durant
el seu pontificat, la Congregació per a la Doctrina de la Fe tenia un gran
control sobre la Teologia de l'Alliberament, provocant una tensió constant. La següent crisi va ser la disciplinària amb
l’ epicentre a Mèxic amb Marcial Maciel, fundador dels Legionarios de Cristo. Segons el periodista, el canvi de papa ha impactat
profundament a Llatinoamèrica, on va indicar que s'observa una església més
viva i dinàmica.
Pel ponent, el que ara dificulta la feina del papa és la cúria,
la maquinària eclesiàstica que hi ha al Vaticà, i va posar com exemple el
llibre publicat per l'arquebisbe George Gainswell, secretari personal del papa
Benet i prefecte de la Casa Pontifícia encara actualment, en el moment exacte
de l'enterrament del papa anterior, en el que “es clava una gavinetada a
l’esquena del papa Francesc”. El problema ha passat d’estar a un altre
continent al mateix costat.
Malgrat això, Mn.Romeu va voler aportar una visió
optimista del futur. L'església, va dir, és una barca, i el papa Francesc ens
té embarcats des de 2021 en un procés de treball obert i llarg com mai, perquè
mai s’havia consultat tot el poble cristià, amb el Sínode que té tres
propostes: comunió, participació i missió.
Aquest mes d’octubre tindrà lloc la nova sessió del
Sínode. El que passarà no ho sap, però sí que va indicar que no esperem mesures
espectaculars, però sí canvis importants que va resumir en 10 punts:
1- La
sinodalitat ha arrelat perquè no és
simplement una tècnica, sinó una realitat constitutiva del ser Església que es
deriva del baptisme i de l'Esperit Sant que rebem per ser sacerdots, profetes i
reis, cosa que implica una dimensió de servei, predicació i lideratge. El
sacerdoci comú, al qual tots pertanyem, també implica una responsabilitat de
gestió i governança, reflectint la diversitat dins de la unitat. Aquesta idea,
present en la teologia del poble de Déu, començà a prendre forma durant el
Concili Vaticà II.
2- Recuperar
la nostra capacitat d'escoltar que guardar silenci i de pregar. Durant el recent Sínode, es va practicar aquest estil de
treball amb taules rodones on tots els participants tenien la oportunitat de
compartir les seves reflexions i opinions, mentre els altres escoltaven en
silenci. Això va fomentar una cultura de l'escolta, on cadascú es sentia
reconegut i valorat. Aquesta pràctica d'escoltar i ser escoltat no només té
implicacions pràctiques, sinó també teològiques i eclesials.
La interactivitat i el diàleg són elements clau en
aquesta forma de treballar, ja que permeten que l'Esperit guiï les nostres
reflexions i decisions. Així doncs, la manera de treballar de l'Església no és
simplement una tècnica, sinó una part intrínseca del seu ser, fonamentada en
l'escolta, el silenci i la pregària. Aquesta manera de fer segueix l’exemple de
com Jesús va escoltar les persones que va conèixer. Aquest estil d’escolta és
necessari per canviar i transformar les relacions que les comunitats cristianes
estableix entre els seus membres, i amb el conjunt de la societat.
3- Més
rellevància al paper de l'Esperit Sant i discernir com es manifesta en la nostra comunitat. L'Esperit Sant és com
el vent, que mai no sabem d'on ve ni on va, però podem veure els seus efectes.
Tot i que parlem poc de l'Esperit Sant, és una part essencial de la nostra fe.
4- Buscar el
consens i l'acord, respectant les opinions de
tothom, és millor que el joc de les majories i les minories. Això no és una
qüestió de qui guanya o qui perd, sinó de trobar solucions que satisfacin a
tots.
El capítol quinze dels Fets dels Apòstols ens ofereix una
lliçó sobre com prendre decisions comunitàries. En lloc de centrar-se en les
opinions més populars, els primers cristians van buscar l'orientació de
l'Esperit Sant i van arribar a un acord que respectava les diferents tradicions
i pràctiques.
5- Prioritzar
en el nostre compromís per la missió que és
portar l’evangeli arreu. La missió de l'Església és predicar l'evangeli i
predicar Crist a través de l’Esperit. Aquesta tasca pertoca a tots els
batejats. Això significa que tots els
membres de la comunitat tenen un paper a jugar en la difusió de l'amor de Déu
al món.
6- Inculturització: l’Evangeli ha d’entrar en totes les nostres realitats
culturals actuals, i això és difícil. Europa pot tendir a colonitzar culturalment
altres continents imposant les seves visions. També hem de comprendre que
l'Església és com un elefant: costa mou moure’s, però quan es mou les petjades
es noten. El papa Francesc també ho ha descobert, tot i que potser esperava que
amb els anys les coses canviarien. Hem de ser nosaltres mateixos qui decidim
com interactuar amb la nostra pròpia cultura. El Papa ens anima a preguntar-nos
com podem utilitzar les xarxes socials d'una manera positiva. La cultura
canvia, i hem de saber com integrar l'evangeli en la nostra cultura actual.
7- Cal estar
oberts a compromisos més clars amb els més necessitats, com els pobres, els immigrants i les víctimes de guerres i del canvi
climàtic. Hem de ser una Església que acull i no jutja, que pregunta i escolta.
La nostra missió és construir amb els altres, i no simplement per als altres.
8- Apropar-se
més a les altres esglésies cristianes, treballar
més l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. El papa Francesc ha fet una crida
en motiu del Jubileu 2025 per fer un pas decisiu cap a la unitat al voltant d'una
data comuna per a la Pasqua . L’any
vinent passarà segur per un tema de calendari.
9- Hem de treballar més en comissions, en
grups d'estudi i de reflexió per obrir nous processos i no tancar-los. Més participació i responsabilitat per a les dones, nous
ministeris ordenats o no ordenats , diaconat femení, celibat sacerdotal,
elecció de bisbes, tasques episcopals, qüestions bioètiques, antropologia
cristiana, etc. Aquests grups no es tancaran a l'octubre del 2024. Tots aquests
grups quedaran constituïts a l'octubre. Per tant, el que s’està fent és iniciar
processos perquè aquests grups treballin.
10- Reforma
del codi de dret canònic i de nous estils celebratius a la litúrgia dels
sagraments. S'ha de fer una reforma, sobretot perquè el codi no
permet moltes coses que es podrien fer. Per exemple, a la parròquia de
Cubelles, un matrimoni s'encarrega de la parròquia, però el codi canònic no
preveu que una parella pugui ser escollida per portar una parròquia. S’ha de
canviar el codi canònic, perquè la vida ens porta més enllà del que el codi
permet o no permet. Això mateix passa amb els nous estils celebratius de la
litúrgia. No és el mateix celebrar una missa a la capella del Santíssim que a
l'església gran, o fer-ho en una de les sales. S’ha de permetre una renovació
en la vida litúrgica de l'Església, dels sagraments, i de la predicació. Això
requereix un equilibri d'unitat en tota l'Església, però també una flexibilitat
amb els ritus i la inculturació. Per exemple, els bisbes de Mèxic ja han
presentat un nou ritus mexicà que ve del Sinodal de l'Amazònia.
La xerrada de Francesc Romeu va proporcionar una visió del
present i del futur de l'Església, destacant els desafiaments i les
oportunitats que afronta en el context actual. La seva perspectiva va
encoratjar la reflexió i l'acció per tal de construir una Església més
inclusiva, dinàmica i orientada al servei dels fidels i la societat en general.
2 comentaris:
Estic molt d'acord amb tots els punts de l'exposició de Mn. Francesc Romeu. Només dues anotacions: 1) El nostre és el temps de l'Esperit que bufa allà on vol. Cal per això que l'Església avui s'obri al món per tal de discernir i descobrir els moviments que crean vida, i cooperar-hi sense por. 2) Seria desitjable que a la nostra comunitat de Sant Ildefons, i fins a la finalització del Sínode a l'octubre d'enguany, es formessin grups de reflexió i de treball sobre aquelles qüestions que caldria reformar en la nostra església catòlica... (només han transcorregut 2.000 anys i no cal precipitar-nos tampoc). Gràcies.
L'anterior comentari l'ha fet Anton Ramon Sastre
Publica un comentari a l'entrada