Pare, Fill i Esperit Sant
No comprenem què significa la nostra filiació divina. Des de la nostra petitesa, no acabem d’entendre’n el sentit. Sant Pau en la carta als romans ens ho afirma clarament: “així, l’Esperit s’uneix al nostre per donar testimoni que som fills de Déu”. És clar que des d’aquesta perspectiva de filiació divina, cal que ens comprometem a la fraternitat amb els homes i dones del nostre temps per ser portadors d’esperança. Una esperança que ens ha de conduir a viure d’una manera generosa i atenta envers les necessitats de tothom, començant per aquells que tenim més a prop.
L’Evangeli
segons sant Mateu d’aquest diumenge de la Santíssima Trinitat ens fa palesa la
necessitat de fer conèixer la manera com Jesús ens impulsa a tots, des dels apòstols fins a nosaltres
mateixos, a donar testimoni: vivint des del servei i el compromís tot suportant les contrarietats de
l’existència humana. Hem de ser capaços d’anunciar el que Jesús feia i com
responia des de la seva experiència de vida; de la seva resposta i confiança en Déu Pare, naixia l’esperança
que ens mostrava.
Algunes
persones d’entre nosaltres tenim una edat avançada, tal vegada ens hem d’anar controlant la salut,
però mentre formem part de l’Església en
aquest món, hem de mantenir l’esperança d’arribar al cel nou i a la terra
nova que Jesús ens anuncià.
Aquest
sentit de la vida esperançada, l’hem de compartir
amb els homes i dones propers i llunyans.
Aquest encàrrec que Jesús ens fa “d’anar
a convertir a tots els pobles“ l’hem
de dur a terme des del nostre testimoniatge.
Certament
el misteri de la Santíssima Trinitat ens presenta un Déu proper en la persona
del Fill que es feu un com nosaltres. Des de la no comprensió intel·lectual intuïm una comunió
divina.
En
la confiança que Ell sigui amb nosaltres fins als temps darrers, seguim avançant des de la fe i el compromís
fraternal, esperançats.
Ignasi Garcia i Clavel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada