Cap a on mirem?
El temps de Pasqua és el temps en què gaudim de la resurrecció
de Jesús mort i crucificat. Però, també és el temps de revisar els nostres
convenciments, la nostra manera de ser i, avui més que mai, la nostra manera
d’actuar.
Les lectures d’avui ens hi conviden i ens hi ajuden
de manera clara i convincent.
Fixem-nos en el final de la primera lectura quan ens
diu “Homes de Galilea, per què us esteu
mirant al cel?” Avui podríem dir, perquè esteu mirant cap a un altre cantó,
cap a un no sé on, cap a un més enllà, quan el nostre món, que ja no és llunyà
ni desconegut, del qual podem saber tot el què hi passa a cop de tecla, ens
necessita més que mai.
Ens necessiten els refugiats i desplaçats per causa
de les guerres, lluites armades sense nom, odis tribals, fam i set; però també els que pateixen malalties físiques i psíquiques, maltractaments per raó de
gènere, raça o ètnia i, sobretot, els infants. Els nostres petits que encara no
poden decidir per ells mateixos, que depenen de nosaltres i que sempre són els
qui patiran més quan, d’aquí uns anys, siguin adults sense unes arrels ben
fonamentades.
Per si no n’hi hagués prou, l’Evangeli ens diu “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la
Bona Nova de l’Evangeli.” Per tant, aquesta necessitat no pot quedar en la
contemplació, ni en el nostre sentiment, ens demana, per sobre tot, la nostra
actuació. Actuació al nivell que sigui i cadascú allà on estigui i segons les
seves possibilitats. Però, hem d’estar actius i presents allà on Jesús ens
necessiti.
Parem l’orella, afinem els nostres sentits, preguem
per ser-li fidel i acollim-lo en el nostre cor, per poder ser actius allà a on
ell ens demani.
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada