Reflexions a la Paraula de Déu

“Un cec seria capaç de guiar un altre cec?”.

“Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure la brossa de l’ull del teu germà”.

Sembla, talment, que el fragment de l’Evangeli d’avui estigui acabat d’escriure. Lluc posa  en  boca de Jesús paraules que perfectament podrien anar adreçades ara a cadascun de nosaltres, a les nostres comunitats, als habitants del nostre país, del nostre món. Ara, que la crítica i el judici envers l’altre o els altres estan, cada vegada més, a l’ordre del dia, que s’han convertit en quelcom més que normal. Sempre veiem els errors i els mals en els altres, sempre és l’altre el que ha actuat malament, mai sóc jo.

Ens diu Jesús: “Per què, doncs veus la brossa dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull?. Com li pots dir: Germà, deixa’m, que et trauré aquesta brossa de l’ull, si tu no veus la biga en el teu?. Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure la brossa de l’ull del teu germà”.  

Jesús també ens pregunta  “Un cec seria capaç de guiar un altre cec?”.  Per a mi la resposta és que no. Si jo no hi veig, no puc guiar un altre que tampoc hi veu.  La ceguesa la patim amb la  falsedat i la mentida. Per tapar moltes injustícies, se’ns donen informacions emmascarades, falsejades. Sovint la mentida no ens deixa  distingir allò que és just del que és injust.

Amb aquestes paraules, Jesús ens interpel·la per tal que ens mirem bé nosaltres mateixos i ens adonem que  tenim els nostres defectes i cometem els nostres errors. I ens demana que,  havent pres consciència de les nostres limitacions i errors, llavors sí,  ajudem els altres a corregir els seus. Ens demana que, amb una mirada neta, intentem veure la realitat, posem la veritat on hi ha mentida i, atents als patiments de tantes i tantes persones vulnerables, sense sostre, que passen fam, que pateixen abusos i opressions, els ajudem i ens esforcem per  aconseguir  un món més just on hi càpiga, tothom sense distincions.

Maite Cura Grané