Com
no podia ser d’altra manera ho vam celebrar en el marc de l’eucaristia
de dissabte passat, 12 de febrer a les 8 del vespre. Van concelebrar amb ell
Mn. Josep Maria Jubany, el Pare Ramon Maria Nogués, Mn. Lluís Bonet Armengol,
rector emèrit de la Sagrada Família, assistits per Mn. Xavier de Dou.
El
temple era ben ple, es respirava un ambient de festa, de goig de ser-hi. Un conjunt d’uns 70 cantaires de les corals: Coral Sant Jordi,
Cor Ponent i Mata de Jonc, amb els seus
corresponents directors, Oriol Castanyer, Mercè Bonet i Quim Sabater, a més de
Mercè Cano que ens dirigia a tots, van compondre una coral excepcional.
L’homilia
de Mn. Lluís va ser una acció de gràcies global, començant per agrair al Pare els
dons rebuts, va seguir amb un reguitzell d’agraïments a
tots i a tothom, no es va deixar ningú; les seves paraules eren sinceres i
emocionava el to amb què les deia; veritablement a ell mateix se’l veia emocionat. Va continuar l’homilia fent un
repàs dels fets més importants de la seva vida, entre els quals el Concili
Vaticà II, que va marcar un punt d’inflexió molt
important.
En
acabar l’homilia es va produir el primer aplaudiment dels presents, aplaudiment
que aniria seguit més endavant de molts d’altres.
Acabada
la missa Mn. Josep Maria Jubany prengué la paraula per felicitar molt
efusivament Mn. Lluís en nom de tota la comunitat i de manera explicita ho va
significar amb una abraçada sincera i fraterna, fent posar dret Mn. Lluís, fet
que va provocar un nou aplaudiment espontani.
Seguidament
l’Enric Crous bon amic i coneixedor de Mn. Lluís, que juntament amb la
seva esposa Montserrat Aguilera el coneixen des dels primers temps a la
comunitat, va fer un breu panegíric dels llocs que Mn. Lluís ha recorregut al
llarg de la seva vida, posant l’èmfasi en el seu tarannà
obert i acollidor.
No
s’acabà aquí la festa, va seguir amb l’entrega a Mn.
Lluís d’uns presents que li recordessin aquesta
celebració. Se li va lliurar un capsa que contenia cinc objectes: entre els quals destacaven una batuta de
director de cants, una entrada al Palau de la Música per escoltar unes Cantates de Bach, i un dibuix emmarcat del
recordat i estimat Frederic Bassó.
A
continuació tots els cantaires es van disposar al voltant de l’altar
i els mossens van asseure’s de cara a ells i d’esquena al públic per escoltar millor les tres peces que van cantar.
Aleshores es va produir una sorpresa que ningú esperava, ni tan sols el mateix
Mn. Lluís: els cantaires van invitar-lo a afegir-se al cor per cantar en
qualitat de solista l’havanera “Quan jo tenia pocs anys”, que
va entonar amb veu potent, mentre el cor l’acompanyava,
fent les delícies de l’auditori.
I
ara sí, després de tantes emocions Mn. Lluís va cloure la celebració impartint
la benedicció que havia quedat pendent en acabar la missa: “Que us beneeixi Déu totpoderós, que és
Pare, Fill i Esperit Sant”.
Com
a recordatori de la festa a la qual vam tenir el goig de participar es va
repartir a tothom un targetó, a l’anvers hi havia una
fotografia seva a la muntanya amb el Pirineu nevat al fons, i també una curta
partitura musical amb el text: “Que els cants ens alegrin i
ens facin millors”; i al revers un poema d’Antoni Massanell i Esclassans, poeta vilafranquí: Sonet Pregària.
Josep Maria
Lari
Per veure vídeos d'aquesta celebració, es pot clicar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada