217. La pau social és treballosa, artesanal. Seria més fàcil contenir les llibertats i les diferències amb una mica d'astúcia i de recursos. Però aquesta pau seria superficial i fràgil, no el fruit d'una cultura de la trobada que la sostingui. Integrar els diferents és molt més difícil i lent, encara que és la garantia d'una pau real i sòlida. Això no s'aconsegueix agrupant només els purs, perquè «tot i les persones que puguin ser qüestionades pels seus errors, tenen alguna cosa a aportar que no s'ha de perdre». Tampoc consisteix en una pau que sorgeix fent callar les reivindicacions socials o evitant que facin embolic, ja que no és «un consens d'escriptori o una efímera pau per a una minoria feliç». El que val és generar processos de trobada, processos que construeixin un poble que sap recollir les diferències. Armem els nostres fills amb les armes del diàleg! Ensenyem la bona batalla de la trobada!
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada