El diumenge de Rams iniciem la Setmana Santa. Si no hi ha cap novetat, enguany podrem celebrar els “oficis” (encara que amb restriccions) a l’església. Per anys que visqui, no podré oblidar mai les celebracions de la Setmana Santa de l’any passat, aquell 2020 de tan mal record. Com tots recordem, feia pocs dies que havien començat el confinament. Els mitjans ens informaven com s’anava expandint la malaltia. Ens sentíem impotents davant de les circumstàncies. Familiars, amics, s’havien contagiat. Alguns ben propers van morir, i no els vàrem poder acompanyar en el darrer moment, ni fer una abraçada als seus familiars el dia del seu enterrament. El silenci del nostre temple, l’absència de fidels, era tot un símbol.
És cert, l’església aparentment estava buida, ningú s'asseia als bancs, però es mantenia encesa la llum del sagrari, i també era present la Creu. Mentre el nostre món patia per la malaltia, per la mort, enmig del desconcert, la llum i la creu ens recordaven, i ens recorden, que Déu no ens ha deixat. Més d‘un es va fer la gran pregunta, la pregunta que ja trobem en el llibre de Job: Per què Déu ho permet? on és Deu? És la gran pregunta, pregunta que no podem menystenir ni molt menys respondre amb tòpics, o amb frases fetes copiades d’algun manual.
Permeteu-me que honestament us exposi el que a mi personalment em va ajudar, i molt, durant aquells dies: llegir les lectures de la litúrgia de Setmana Santa, tant les de l’Antic Testament, les que trobem al llibre del profeta Isaïes, les anomenades del “servent de Jahveh”, com, d’una forma especial, les lectures de la Passió de nostre Senyor Jesucrist. Si bé les lectures no responen el per què de l’existència i propagació del virus, sí que em van donar consol i companyia, ja que em deien algunes coses:
1. Com deia el pensador francès Jacques Maritain,”Si els homes sabessin que Déu ‘pateix’ amb nosaltres, molt més que nosaltres amb el mal que devasta la terra, són moltes les coses que sens dubte canviarien, i s’alliberarien moltes ànimes... La Creu de Jesús és la mostra d’aquest patiment de Déu, ell que va estimar fins a la mort i una mort en creu “, és la màxima expressió de solidaritat de Déu amb el sofriment.
2. Tota la vida de Jesús és una mostra que ell esta al costat dels malalts, dels pobres, dels marginats. En aquests moments que les abraçades no estan permeses, Ell ens “toca”, i amb l’eucaristia s’uneix amb nosaltres.
3. El diumenge de Pasqua ressuscita, cal fer menció que quan s’apareix als seus deixebles, mostra com a senyal de la seva identitat de triomfador de la mort, les llagues de la passió. La Pasqua no és oblit de la passió, ans el contrari, el Crist viu, continua estant al costat dels qui pateixen, tot dient-nos que la mort no té la darrera paraula.
Aquesta Setmana Santa, quan llegim els relats de passió, no oblidem que aquell que va a la Creu és el mateix que com el samarità de la paràbola, ve al nostre costat i com diu un prefaci: “Encara avui com a bon samarità, ve a trobar tots els qui sofreixen de cos o d’esperit, i vessa sobre les seves ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança“.
Bona Setmana Santa
Josep m Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada