217.
La pau social és treballosa, artesanal. Seria més fàcil contenir les llibertats
i les diferències amb una mica d'astúcia i de recursos. Però aquesta pau seria
superficial i fràgil, no el fruit d'una cultura de la trobada que la sostingui.
Integrar els diferents és molt més difícil i lent, encara que és la garantia
d'una pau real i sòlida. Això no s'aconsegueix agrupant només als purs, perquè
«tot i les persones que puguin ser qüestionades pels seus errors, tenen alguna
cosa a aportar que no s'ha de perdre». Tampoc consisteix en una pau que
sorgeix fent callar les reivindicacions socials o evitant que facin enrenou, ja
que no és «un consens d'escriptori o una efímera pau per a una minoria feliç».
El que val és generar processos de trobada, processos que construeixin un poble
que sap recollir les diferències. ¡Armem als nostres fills amb les armes del
diàleg! ¡Ensenyem la bona batalla de la trobada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada