Diumenge passat el papa Francesc posava fi al seu viatge de tres dies a l’Iraq. Amb aquest viatge el Papa portava a terme el propòsit de Sant Joan Pau II, que volia fer-lo l’any 2000 i no va poder, degut a la guerra de l’Iraq i les seves conseqüències. Per altra banda, amb la visita a l’Iraq, el papa Francesc ens mostrava amb obres què és un pastor preocupat per les perifèries. Iraq en aquests moments, per raó de la seva situació política, per la pobresa dels seus habitants i, sobretot, per la dramàtica persecució que hi han patit els cristians, és terra de perifèria.
De fet, el pontificat de Francesc, del qual aviat complirà 8 anys, gira al voltant d'aquests tres pilars: el diàleg, la defensa dels emigrants i l'aposta per la casa comuna. Visitant Iraq, el Papa ha anat al bressol de les grans religions monoteistes: jueus, cristians i musulmans tenen en el patriarca Abraham el seu pare en la fe.
Una de les imatges més potents del viatge pel seu gran significat ha estat la trobada entre el papa Francesc i l’aiatol·là Al-Sistani, cap dels xiïtes. Una trobada d’un enorme valor en el sentit que ha bastit un pont fort entre xiïtes i cristians. Com heu pogut veure a la televisió, l’Aiatol·là viu en una casa humil, és una persona de 90 anys que en els moments més durs de destrucció d’esglésies i de persecució de cristians va fer una crida a la pau i al respecte a tothom.
La trobada interreligiosa a Ur ha estat una crida al diàleg i un encoratjament perquè les religions fomentin la pau, i no la guerra : ”Des d'aquest lloc que és font de fe, des de la terra del nostre pare Abraham, afirmem que Déu és misericordiós i que l'ofensa més blasfema és profanar el seu nom odiant el germà. Hostilitat, extremisme i violència no neixen d'un esperit religiós; són traïcions a la religió”.
A la catedral caldea de Bagdad (Bagdad és l’antiga Babilonia) s’hi va celebrar un acte en el qual el papa Francesc va fer una crida a viure segons les benaurances, la veritable saviesa. L’acte que va tenir lloc a Mossul va ser particularment emotiu. L’any 2014 a la ciutat hi quedaven uns 15.000 creients de diferents esglésies: caldeus, siro-ortodoxos, siro-catòlics i algunes famílies armènies. Amb l'arribada dels jihadistes, milers de cristians van fugir immediatament de la ciutat. Els que no van poder escapar van ser obligats a convertir-se i els que s’hi van negar van ser executats. El Papa va escoltar, amb el cor encongit, diversos testimonis punyents de laics i religiosos de Mossul que van perdre els seus éssers estimats o van salvar la vida de miracle, i Francesc va obrir el seu cor a la gent: "És cruel que aquest país, bressol de la civilització, hagi estat colpejat per una tempesta tan inhumana, que ha comportat la destrucció d’antics llocs de culte i el desallotjament forçós o l’assassinat de milers i milers de persones, musulmans, cristians, yazidites i d’altres. Avui, malgrat tot, reafirmem la nostra convicció que la fraternitat és més forta que el fratricidi, l'esperança és més forta que la mort, la pau és més forta que la guerra".
Fins aquí un breu tast d’aquest viatge del papa Francesc. La meva opinió personal és que passarà a la història com el viatge més important d’aquest pontificat. Francesc ha portat un missatge d’esperança i de consol. I també, encara que només sigui per uns dies, ha fet que tots el creients i part de la població mundial, prenguessin consciència del drama que es viu en aquesta terra.
Quedem-nos amb aquestes paraules del Papa: “Déu és el Déu de la vida, i no ens és lícit matar els germans en nom seu. Déu és el Déu de la pau, i no ens és lícit fer la guerra en nom seu. Déu és el Déu de l'amor, i no ens és lícit odiar els germans”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada