Seguir-lo més enllà de la mort
Amb el pa i el vi s’evidencia que Jesús ha assumit amb pau i fortalesa tot el que li cau al damunt sense culpabilitzar ningú, sap que la seva vida està en mans del Pare en qui confia.
Ara s’entrega lliurement i voluntària per evitar l’enfrontament inútil i el vessament de sang entre els seus deixebles i el batalló que el detenia; i és que les armes no són mai la solució a cap problema.
Resulta esfereïdor aquest relat del procés i “condemna” a mort de l’Home just i innocent. Aquí conflueixen els poders que dominen el món, subjuguen, manipulen i exploten el poble per fer prevaldre els seus interessos: El poder religiós-econòmic (el temple-sanedrí), el polític (els romans). Enmig d’aquesta realitat absurda, d’injustícia flagrant, de traïció, Jesús assumeix amb tot el seu ésser les conseqüències de les seves opcions, dóna sentit a la seva vida i la seva mort esdevé l’expressió d’una història d’amor extrem i de fidelitat incondicional al Pare.
Al turó del Gòlgota, Jesús es trobava entre dos altres crucificats. El número tres, simbòlicament indica un gran nombre de crucificats, per tant, es tracta d’una represàlia contundent. Podem dir que amb Jesús moren (i també viuran) tots aquells que s’enfronten a les maniobres del poder. Ell és executat com a cap dels que fan oposició, no només als romans sinó, i sobretot, a l’abús de poder dels dos grans partits que formaven el parlament jueu (saduceus i fariseus) que no es podien veure, però es van aliar per treure Jesús del mig.
¿Com s’ho va fer Jesús per no quedar abatut, enfonsat en l’abisme de la mort? ¿Quin combat interior devia lliurar per obrir-se camí cap a la Vida? Al tercer dia, és a dir, en un temps suficient i complet, es va aixecar, posant-se en posició d’un ésser humà despert, conscient, ple i resilient, i va entrar en l’àmbit de l’Esperit, de la VIDA per no tornar a morir mai més.
En la vida de Jesús hi ha una presència significativa sovint silenciada, la presència de les dones. Elles el van ungir, el van acompanyar des del començament fins a la fi. Quin lloc ocupen les dones a l’Església? Per què la seva presència és motiu de discussió si no ho fou per a Jesús mateix? Per què confonem servir i servilisme quan a l’evangeli servir és haver entès Jesús, que va viure per servir i no pas per ésser servit?
Esther
Bochita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada