Comentari
del segon llibre de les Cròniques
El
poble es va veure fustigat per una gran epidèmia.
Els diners i el poder els havien tornat boixos.
Els partits polítics es barallaven entre ells, fins i tot els que deien pertànyer a la mateixa ideologia, i la major part aspiraven a una poltrona que els donés diners i poder. Mentrestant, la majoria del poble cada vegada s’enfonsava més en l’esclavitud de la pobresa.
No van parar d’aixecar-se veus de persones justes perquè l’Amor tenia compassió de tothom veient-los tan perduts.
Tanmateix, els poderosos i alguns humils se’n mofaven en nom de la ciència, de la cibernètica i dels grans avanços tècnics, que sols servien per donar més diners als qui ostentaven poder.
Una gran destrucció va caure sobre el planeta, una destrucció avisada des de feia molt de temps, i els que no van morir de les epidèmies i dels terratrèmols i les inundacions van quedar totalment esclavitzats pel sistema econòmic imperant i per l’egoisme dels seus dirigents, que ja estaven pensant fugir a un altre planeta.
¿Arribarà la humanitat a despertar a una nova consciència, com si fos un nou Ciro? ¿Podrem no tornar al passat, sinó veure, encara que sigui entre ombres, la mirada de Déu? Una mirada que ens ha d’obrir i empènyer a donar un pas pel qual la humanitat descobreixi que tots som germanes i germans i que la més gran felicitat és fer feliços els altres i tots junts cuidar amorosament del nostre planeta.
Angelina Hurios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada