Reflexions a la Paraula de Déu

Déu de vius

Jesús ens presenta el desllorigador de la vida humana que té un inici, però que no tindrà fi, i això és el que esperem. Certament que estem davant el Misteri. En un món com el nostre acceptar tot allò que no es pot tocar, costa. Per això parlem d’esperança des del fet de creure, ja que aquesta actitud de fe és la que ens ajuda a avançar.
Els saduceus, segons l’Evangeli de sant Lluc d’avui, no hi creien en la vida plena en Déu o vida eterna. Després de plantejar la qüestió interrogativa a Jesús, la seva afirmació és clara “en el món que vindrà.... ja no podran morir mai més.” Conclou més endavant: “Déu no és un Déu de morts, sinó de vius perquè per ell tots viuen“. Afirmació clara, precisa i contundent.

Tanmateix, sense obviar les dificultats que el camí de creure ens porta, voldria dir que, si tenim la certesa de la mort biològica, no ens podem separar d’aquesta altra certesa: la vida present l’hem de construir sobre l’estil de vida que ens ensenya l’Evangeli, ja que aquesta manera de viure ens assenyala el camí de començar a caminar vers la plenitud.

Heus ací el repte, acceptant per la fe el Misteri de la Vida Eterna, construir l’ara i aquí des de l’Evangeli, és a dir, fer tangible el cel nou i la terra nova. Fent-ho així, els creients en Jesús, començarem a fer camí des de l’esperança que professem vers la Vida Eterna.

Sant Pau en la segona lectura ens marca aquest camí de fe construint el Regne de Déu en aquest món, “...constants amb tota mena d’obres bones...”

Si som sincers, la nostra experiència de vida quotidiana ens fa veure que el compromís personal i comunitari no és una cosa senzilla de dur a terme arrelats com estem en hàbits i rutines que ens fan durs d’enteniment i de cor.

La primera lectura del segon llibre dels Macabeus ens dona tres testimonis de fe en la Resurrecció, d’una força des del martiri. A les nostres comunitats de l’Església de Barcelona no se’ns demana el sacrifici de la vida, però si que ens hauríem de revisar i ser capaços de treballar decididament per la pau, la justícia i la defensa dels qui no tenen veu. Aquesta fóra una manera palpable de donar testimoni i raó de la nostra fe.

Ignasi Garcia i Clavel