Reflexions a la Paraula de Déu

«... tenir part en el Regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, ... tot es manté unit gràcies a ell. (Col. 1. 12, 13, 15, 17)

Les paraules tenen sempre una dimensió denotativa i una altra connotativa. La primera és el significat que tenen en una llengua, reconegut en la seva gramàtica, susceptible de ser traduït a altres llengües. La segona és tot allò que desvetllen -sobretot emocionalment- en aquells que les pronuncien o les escolten, fruit de les experiències viscudes al llarg de la vida. «Regne», «llum», «tenebres», «mantenir-nos units», ... ressonen diferentment dins de nosaltres. Avui és la festa de «Crist Rei».

«Crist...Rei»!!!???. Ai, mare! Si el que volen molts és la República! No sembla que fos suficient que el Crist aclarís a Pilat que el seu regne no era com els d'aquest mon. O que li expliqués que ell havia vingut «per donar testimoni de la veritat». Pilat li va preguntar -escèptic i sense interès d'escoltar cap resposta- «I què és la veritat?» (Joan, 18, 37-38). Però la veritat és molt més que l'adequació entre allò que diem i el que pensem.

És viure mirant amorosament les persones i les coses (la Terra sencera) amb compassió. És saber que totes les persones són dignes de respecte i de cura, sigui quina sigui la seva condició, ideologia o creences. És mirar la nostra vulnerabilitat, conscients que rebem contínuament l'ésser que som i la nostra vida. És sentir el poder que té la nostra capacitat d'estimar. És discernir entre allò que és autèntic i allò que és fals en les nostres relacions humanes, econòmiques, polítiques o laborals. És entendre que el nostre sistema econòmic no ha de servir perquè alguns acumulin més i més riqueses, sinó perquè tothom pugui viure amb dignitat. És entrar en la profunditat del nostre cor, i conèixer-nos sense enganyar-nos.

El «Regne del Crist» significa construir un món de llum, on hi hagi harmonia, on ens mantinguem units -per l'amor, no per la imposició- en un projecte comú que respecti les diferències i els drets de tothom. És ser «alliberats del poder de les tenebres» i tenir «part en el Regne de la Llum.» No confonguem, per exemple, «unitat» amb «uniformitat imposada»; «legalitat» amb «justícia» o «legitimitat», etc.

Això pot dur-nos, com va dur al Crist, a ser atacats, acusats i penjats en una creu. Pot guanyar-nos les burles de molta gent: conciutadans, autoritats civils, religioses, o militars. «El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient... També els soldats l'escarnien...» Confiem en ell! Preguem-li: «-Jesús recorda't de mi quan arribis al teu Regne...» ben segurs de construir amb ell, avui, aquí, un món de llum: «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.» (Lluc 23,35-36,42-43)

Santiago Quijano