Cridats a seguir Jesús
En tots els evangelis, una de les primeres coses que fa Jesús després de ser batejat és escollir les persones que hauran de ser els seus col·laboradors en la missió que Ell vol dur a terme. Els evangelis, però, difereixen en la manera d’explicar com Jesús va fer aquesta selecció. Mateu i Marc, pràcticament ho narren de la mateixa manera: Jesús tot passejant a la vora del mar de Galilea veu uns pescadors, se’ls acosta i els diu que vagin amb Ell que els farà “pescadors d’homes”, i “immediatament deixaren les xarxes i el van seguir”. Lluc no presenta l’elecció dels deixebles d’aquesta manera tan immediata, sinó que prepara l’escena (5, 1-11). Jesús ja havia començat la seva predicació al seu poble natal, Natzaret, i també a Cafarnaúm i Lluc passa a relatar l’escena de la pesca miraculosa, arran de la qual i en veure el magnífic resultat de la pesca, aquells pescadors es varen espantar. Simó, agenollat davant Jesús, sentí que Jesús li deia: “No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes”. L’escena acaba dient: “Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir”.
L’evangeli que aquest diumenge ens narra com es creà el primer grup de deixebles és de Sant Joan, però només ens explica la primera part de la formació d’aquest grup, i ho fa diferentment als altres evangelis. No és Jesús pròpiament el qui els crida a seguir-lo, sinó que és Joan Baptista qui assenyala i mostra Jesús als seus propis deixebles: “Mireu l’Anyell de Déu”. Aquesta expressió és la mateixa que Joan donà als sacerdots i levites que l’interrogaven sobre per què i en nom de qui batejava. Ell només batejava amb aigua, però l’Anyell de Déu, el Fill de Déu, “és el qui bateja amb l’Esperit Sant”. L’Antic Testament s’obra al Nou Testament: Joan guia els seus deixebles cap a Jesús. I cap on els porta Jesús? “Veniu i ho veureu”. I afegeix aquest evangeli: “Ells hi anaren... i es quedaren amb Ell tot aquell dia”.
Ser cridats a col·laborar en la missió de Jesús és una gran responsabilitat. No tots els que ens diem seguidors seus hem sentit directament la seva veu, ni l’hem pressentit en somnis, però potser sí que algú en algun moment ens va acostar a Jesús, perquè ell ja l’havia descobert. El que és important per a un deixeble de Jesús és tenir afany per saber on viu, on és, com es mou, què vol. Aquesta és una actitud del deixeble de la qual mai no podem defallir, perquè Jesús no és una persona estàtica i, per aquest motiu, se l’ha de seguir contínuament amb l’ajut d’altres, en comunió amb altres, fent comunitat. Poc a poc, potser serà Ell qui ens trobarà a nosaltres i ens canviarà el nom i el cor, com ho va fer amb Simó Pere. Potser només llavors ens atrevirem a quedar-nos amb Ell i a deixar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada