Reflexions a la Paraula de Déu

El baptisme del Senyor és la identificació de Jesús com a Messies, Fill de Déu. En són testimonis qualificats el Baptista, l’Esperit Sant i el Pare. El nostre baptisme quedà prefigurat en el de Jesús i, consegüentment de manera immediata, la nostra adopció filial per Déu. Aquest fet constitueix la nostra carta d’identitat com a deixebles de Crist i aquesta és la nostra arrel cristiana.

Un profeta de l’AT, segons el Segon Isaïes, descriu la pinzellada de l’acció del servent elegit del Senyor. Serà mansuet, pacient, fidel, tenaç en l’obra de la justícia. Ell és l’aliança d’un poble, llum de les nacions i alliberador dels qui sofreixen (1a lectura). La litúrgia d’avui aplica aquest text a Crist i el nom de Fill substitueix el de servent. En un segon pla, l’apòstol Pere, als inicis de l’Església testimonia a Jesús de Natzaret com el Ungit (Messies Crist) de Déu que amb la força de l’esperit dóna a conèixer la seva acció messiànica: passà fent el bé, curant els oprimits pel dimoni perquè Déu era amb ell (2a lectura).

L’evangeli d’una manera ascendent dona el testimoni més sublim sobre Jesús per part de Joan el Baptista, l’Esperit Sant i el Pare. En un baptisme general el precursor reconegué personalment Jesús que s’infiltrà deliberadament a la fila dels pecadors. Un cop Jesús fou batejat el cel s’obrí i l’Esperit Sant en forma de colom descendí sobre Jesús. És com una reminiscència de l’Esperit creador que vola sobre l’Home de la nova creació. Se sent una veu del Pare que diu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Aquesta identificació messiànica de Jesús com a Fill de Déu és la seva carta credencial on queda reflectida la missió profètica que tindrà. Un dels objectius que la litúrgia assenyala del baptisme de Jesús és el de manifestar el misteri del nou baptisme d’aigua i d’esperit que rep tot batejat. És una oportunitat per rebre també la gràcia indispensable per al nostre viure com a creients i amb un projecte pràctic a la vida diària personal i comunitària. Per ell participem del misteri pasqual de Crist, mort i ressuscitat, del qual Jesús feu memòria repetides vegades i que anomena baptisme de foc.

És una llàstima que hi hagi batejats que ignorin perquè ho són, i més quan alguns ho consideren una càrrega de la qual no són responsables. Busquem la nostra identitat cristiana i assumim-la, així com la nostra filiació adoptiva per part de Déu. Un mitjà és la fe en Crist viscuda dins de la comunitat de l’Església. No siguem cristians irresponsables o dimissionaris, no contemplem el ser-ho com una imposició sinó com una gràcia o un regal. Rebre el baptisme és molt més que tenir un nom i un cognom, és posseir un do incommensurable d’aquest amor de Déu gratuït a fi de viure amb dignitat el nostre ésser d’home o dona.

Cal que renovem el nostre baptisme examinant-nos tot sovint de les nostres actituds per comprovar que s’ajusta a la Carta Magna de les Benaurances i dels Manaments de Déu. Intentem ser cristians de nom i de fets.

Francesc Xavier de Dou