02 de juny 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

“Tots ens hem de sentir joves per una comunitat nova”

Jesús ha donat el seu cos i la seva sang per a la salvació de tota la humanitat, no només per als qui han estat batejats i reclosos a l’església. El projecte de Déu és la salvació de tota la humanitat. L’església, la seva vida, és al servei de tothom.

En la lectura de l’Èxode, ens diu: «Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altre meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: “Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.” Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: “Aquesta es la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.”»

Jesús, fill de Déu, ens encomana a totes les comunitats de l’església que ens sentim joves. Sant Pau, a la carta als cristians hebreus, ens diu: «Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre.»

I Sant Marc ens concreta: «Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: “Preneu-lo: això és el meu cos”. Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: “Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.»

Amb la seva mort i resurrecció, el Regne de Déu queda establert en aquest món. Nosaltres l’hem de fer possible posant-nos a treballar amb cos i ànima al servei dels altres, amb el millor de nosaltres mateixos, dedicant el nostre temps, la nostra manera de fer bé les coses, la nostra capacitat d’estimar i d’estar sempre al costat dels més febles, els pobres, els desnonats, els humiliats, els immigrants, els perseguits, contribuint des del nostre entorn a fer un món més just i humà.

Pere Rius