Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui ens han suggerit dues reflexions, molt relacionades.

La primera, de l'Evangeli, quan Jesús manifesta que les seves ovelles reconeixen la seva veu. És a dir per ser del seu ramat hem de conèixer la seva veu. I ens preguntem, ¿quina és la seva veu?

La resposta és fàcil, sols cal recordar-la, si bé per qüestions d'espai concretarem sols uns punts. Recordem els advertiments que ens fa Jesús a aquells que volem escoltar la seva veu: "Estimeu els vostres enemics, feu bé els qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us ofenen... i vosaltres estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi, sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.. . i sereu fills de l'Altíssim que és bo amb els desagraïts i els dolents ...(Lluc VI-27. 35).

Està clar per tant que per ser del ramat del Mestre cal practicar els seus consells. I això entenem que significa compartir, compartir els béns, compartir la bellesa, compartir la pena, compartir el dolor, no cercar el benefici si ajudem als necessitats, treballar per una societat més justa, en definitiva realitzar les obres de misericòrdia, i per tant en un temps com el que vivim, suportar els defectes del proïsme i perdonar les ofenses, és a dir, perdonar a tots els polítics que les darreres setmanes ens han bombardejat amb mentides, i que ens aconsellen que no acollim els forasters, immigrats, sense sostre, famolencs, o que no redimim els presos i captius.

I la segona reflexió ens porta a la joia que ens dóna la no discriminació palesada per la lectura dels Fets dels apòstols: Al ramat hi caben els no jueus, és a dir qualsevol persona, això sí, que escolti la paraula i estigui disposada a seguir-la i disposada també a suportar persecucions, exili, presó.

Angelina i Josep M.