Ens ha deixat el capvespre del 2 d’octubre de 2024. M’ho ha comunicat Mn. Josep Maria Jubany a través d’un correu que no vaig obrir fins molt tard, abans d’anar-me’n a dormir, raó per la qual m’ha costat molt aixoplugar-me en una son que fos reparadora malgrat tingués els ulls aclucats.
No puc dir exactament els anys que fa que vaig conèixer en Josep Maria i a la seva esposa Montse. Em venen a la memòria llunyans records que va ser en unes sessions de catequesi d’adults (impossible dir de quin any) essent rector de Sant Ildefons Mn. Joan Alemany. El que sí puc dir és que, els darrers quinze anys, en Josep Maria ha estat un dels més fidels assistents a les reunions de reflexió per a adults que faig any rere any, durant els temps litúrgics d’Advent i de Pasqua.
La seva actitud, franca i oberta, ha estat la falca que connectés molt aviat amb ell. Eren les seves preguntes, les seves objeccions, els seus comentaris en públic dirigits a tots els reunits, l’exposició senzilla però clara del que creia allò que més ens va apropar des d’un començament. Si he de dir la veritat és que en Josep Maria em tenia una estima molt gran, a la qual jo hi vaig correspondre de seguit. Aquest ha estat sempre un dels motius que ha fet que ell valorés exageradament les meves exposicions i comentaris de l’evangeli i dels temps litúrgics, però al mateix temps ha estat una de les persones que, amb la seva tossuderia i insistència, ha fet que em decidís a publicar l’assaig “Els sagraments. Dimensió simbòlica de l’existència”. Un dia li vaig confessar que si no hagués estat per ell, aquesta publicació mai no hagués vist la llum, perquè, al cap i a la fi, era un resum i una condensació del que jo havia anat desgranant durant molts anys en les reunions parroquials i també perquè sempre m’ha resultat més senzill parlar en públic que no pas escriure. Veure el rostre de les persones és molt important, perquè pots veure si et segueixen o no.
Jo he perdut un gran amic, però la comunitat parroquial de Sant Ildefons ha perdut un membre importantíssim i compromès per la seva generosa col·laboració a l’eucaristia dominical del capvespre; per l’esforç fidel, mantingut, però feixuc, a l’hora d’elaborar el Full Informatiu, cosa que l’obligava sovint a perseguir als comentaristes voluntaris de les lectures dominicals; per la redacció de les pregàries i advertiments que es llegien a totes les celebracions dels diumenges; per moltes reflexions que durant l’any han sortit a la contraportada del Full; per la seva participació, repetida més d’una vegada, en el Consell Pastoral, com a òrgan impulsor de les activitats comunitàries, etc.
El Regne de Déu, centre de la predicació de Jesús, no és una realitat abstracta, ni una promesa per un incert demà, sinó que és una realitat que tots estem cridats a construir-la dia a dia en aquest món. En Josep Maria això sempre ho va tenir clar i en va donar testimoni tant en el seu treball com a metge, com sobre tot amb la seva humanitat que desplegà amb qualsevol persona que se li acostava. Com a cristians, que constantment estem abocats a confrontar-nos amb el Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, de la mort gustosament en diem “traspàs”. Avui, nosaltres amb dolor, però també amb la confiança que ens uneix la fe que compartim, podem escoltar a en Josep Maria dir-nos que no tinguem por, que ell, voluntàriament com va fer Jesús, ha volgut “traspassar”, donar una passa més cap a aquella dimensió en la que l’abraçada del Pare fa possible que la seva nova vida continuï unida a la nostra.
Anton Ramon Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada