31 de desembre 2024

1 de gener. Jornada mundial per la Pau. Preguem i treballem per la Pau

El dia primer de l’any se celebra la 58ena Jornada mundial per la Pau. Amb motiu d’aquesta Jornada el papa Francesc ha publicat una exhortació, amb el títol: Perdoneu les nostres culpes, concediu-nos la vostra pau.  

En aquest escrit, el bisbe de Roma “s’atreveix a demanar” a les organitzacions governamentals tres accions: 

1, una notable reducció, sinó una total condonació, del deute internacional que grava el destí de moltes nacions;  

2. un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar el futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus fills; 

3. en aquest temps marcat per les guerres: utilitzem almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres activitats educatives també adreçades a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic.

Preguem i treballem per la Pau.

29 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

La Sagrada Família

Fa pocs dies hem celebrat el naixement de Crist, i avui l'Església ens recorda la Sagrada Família.

Maria i Josep, malgrat totes les incerteses que es presentaven, varen confiar en el pla que Déu tenia per a ells i aquí comença la nostra redempció.

La primera vegada que els veiem a tots junts és a l'establia. El camí cap a Betlem no devia ser fàcil; en arribar no troben lloc on hostatjar-se, tant és així que el Fill de Déu neix entre la palla. No va triar fer-ho a cap palau ni ser fill de rics i poderosos: la seva família era una família jueva normal que vivia humilment. Josep era descendent de la casa de David, era fuster d'ofici i així es guanyava el pa.

Ben aviat els veiem marxar cap a Egipte, fugint d'Herodes que volia fer matar aquell que els Reis d'Orient havien descrit com "El rei dels jueus". Recordem la matança dels innocents: "A Ramà se sent un crit, plors i planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són" (Mt 2:18)... Mai tant dolor s'ha descrit més bellament i en tan poques paraules.

La vida dels jueus sota el regne despòtic d'Herodes no era fàcil; a Egipte hi havia una colònia de jueus que, com ells, hi havien anat a buscar refugi. Ara, com la Sagrada Família, dos mil anys més tard, veiem famílies a l'exili fugint dels Herodes actuals, de guerres, de fam o tantes calamitats que tots coneixem.

Mort Herodes, tornen i viuen a Natzaret; passen els anys "Entretant, l'infant creixia i s'enfortia, esdevenint ple d'enteniment, i la gràcia de Déu era en Ell" (Lluc 2:34). El veiem assistir al Temple amb els seus pares, allà Jesús hi és reconegut per Simeó i Anna el dia de la seva presentació.

Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava (Lluc 2:19).

La vida pública de Jesús comença a les noces de Canà, on ja no hi veiem Josep, la seva missió de protector havia culminat.

El papa Benet XVI a la façana del Naixement del temple de la Sagrada Família de Barcelona va afirmar que sant Josep Manyanet havia difós la devoció a la Sagrada Família entre el poble català.

Rosa Maria Olivella

27 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 29 de desembre de 2024:

diumenge dins l'octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep, que preval davant la commemoració litúrgica de sant Tomàs Becket (1118 - 1170), bisbe de Canterbury i màrtir

Jornada per la Família i la Vida



El dilluns dia 30 i el dimarts dia 31 de desembre de 2024:

són dies dins l'Octava de Nadal



Dimarts dia 31 de desembre de 2024:

commemoració litúrgica de sant Silvestre I, papa (romà, 314 - 335) i màrtir



Dimecres dia 1 de gener de 2025:

octava de Nadal. Solemnitat litúrgica de santa Maria, Mare de Déu. Imposició de nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel). Jornada Mundial (pontifícia) per la Pau



Dijous dia 2 de gener de 2025:

commemoració litúrgica de Sant Basili el Gran (330 - 379), bisbe de Cesarea de la Capadòcia i sant Gregori Nazianzè (330 - 390), bisbe de Constantinoble, doctors de l'Església.



Proper diumenge dia 5 de gener de 2025:

diumenge segon després de Nadal

26 de desembre 2024

Campanya de recollida de llibres, jocs i joguines


Fins el dia 5 de gener podeu portar a la comunitat joguines noves i usades amb bon estat, i llibres.

Tot el que es reculli anirà destinat a l’entitat Solidança.

25 de desembre 2024

Col·lecta per a l'Esplai Chanut

Com és costum els darrers any, a les misses de la nit de Nadal és fa una col·lecta especial per a col·laborar amb alguna entitat. Aquest any l’organització escollida ha estat el Centre d’Esplai Lluís Maria Chanut.

Aquest Esplai, actiu des de 1978, va néixer a proposta de Càritas Diocesana de Barcelona per oferir activitats de lleure a infants desfavorits. Inicialment va organitzar colònies d’estiu, impulsades per monitors de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. El nom del centre homenatja un jesuïta apassionat per la muntanya i la infància, que va morir tràgicament aquell mateix any.

A partir de 1986, el centre va ampliar la seva activitat amb sessions setmanals en diferents barris de Barcelona i Badalona, adaptant-se a les necessitats dels infants de cada zona. Aquest projecte, amb una clara vocació social, és un dels pocs esplais itinerants del país, compromès amb l’educació i la inclusió dels més vulnerables.

Si algú no va poder col·laborar en la col·lecta, pot fer un ingrés al compte al compte de l’Esplai Chanut: ES60 0081 0137 2300 0201 7704.

24 de desembre 2024

Felicitació de Nadal

Benvolguts,

A les portes de Nadal, em plau, i molt, felicitar-vos. Ho faig en nom de la Comunitat de Sant Ildefons i en el meu propi.

Per a la parròquia de Sant Ildefons, aquest Nadal té una peculiaritat especial, serà la setanta-cinquena vegada que celebrarà la festa de la Nativitat del Senyor com a comunitat. És una bona ocasió per recordar de forma molt agraïda tantes i tantes persones que, al llarg d’aquests anys, han participat a les misses del Gall i han cantat nadales entre nosaltres. Molts ens han deixat; segur que ara ells contemplen Jesús, Maria i Josep, des de la plenitud de l’amor de Déu. Ells gaudeixen dalt del cel, participant de la glòria que els àngels cantaren profèticament, el dia del primer Nadal, anunciant als pastors el naixement del Messies. Ara, nosaltres, en aquest Nadal del 2024, els tenim molt presents i els demanem, amb humilitat i senzillesa, que al cel hi repeteixin el gest que van fer fa 2024 anys els pastors i els mags: que s’acostin a Déu i li portin els presents de les nostres bones obres −els fruits, molts o pocs, que la nostra comunitat ha produït durant aquests 75 anys−, i també que intercedeixin per cadascun dels membres de la nostra parròquia. En aquestes festes de Nadal, quan més trobarem a faltar persones molt estimades a les nostres celebracions, ens adonem que la nostra parròquia s’ha vist agraciada per una gran multitud de testimonis al llarg de la seva història. Són els nostres sants.

El passat diumenge, quart d’Advent, vàrem llegir a l’evangeli l’escena entranyable de la trobada d’Elisabet i Maria a la muntanya. Segons diu la tradició, fou a Ai-Karim, −nom que significa “font de la vinya”−, que Maria rebé la salutació entusiasta de la seva parenta. La mare del Baptista, felicità Maria de Natzaret perquè havia cregut i la proclamà la primera benaurada, tot profetitzant que en ella es compliria tot allò que el Senyor li havia fet saber. Fou allà, enmig de les muntanyes de Judea, que Maria proclamà, plena de goig, el Magnificat.

La contemplació de l’abraçada entre les dues dones embarassades que aviat seran mares, una de Joan i l’altra de Jesús, irradia bellesa, tendresa, emotivitat. Tot sembla una gran obra d’art de la qual el mateix Senyor n’és l’artista. Jugant amb el significat de la paraula Ai Karim (font de la vinya), podem dir que la vinya del poble d’Israel ha donat un bon fruit, de la seva font raja el vi messiànic que beuran els convidats a les noces de Canà de Galilea.

Bon Nadal. Us desitjo que visqueu amb profunda alegria aquestes festes. Ens ajudarà a viure el goig de Nadal, contagiar-nos de l’alegria que van viure Maria i Elisabet a la muntanya. Elles, amb el seu exemple, ens mostren que és veritat el lema del ja imminent any jubila:, l’esperança no defrauda. Repeteixo, Bon Nadal.

Josep M. Jubany

23 de desembre 2024

Obertura de l’Any Sant Jubilar

L’Església universal iniciarà el camí jubilar demà 24 de desembre, quan el papa Francesc obrirà la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere al Vaticà.

El diumenge vinent, el 29 de desembre, a la catedral de cada diòcesi del món se celebrarà l’eucaristia amb l’obertura solemne de l’Any Jubilar.

Som convidats a participar a l’eucaristia de la nostra diòcesi que se celebrarà a la catedral, el diumenge 29 de desembre, a les 19.15 h.

22 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Estem a les vigílies de Nadal i les lectures d’avui ens porten un aire renovador i un canvi d’òptica en la nostra vida de fe.

A la primera lectura, el profeta Miquees porta un missatge d’esperança; “anuncia que serà de Betlem d’on sortirà aquell que regnarà sobre el poble d’Israel.” D’acord amb la mentalitat de l’Antic Testament, presenta el messies com el Salvador que ha de portar el seu poble a la grandesa i a la pau que aturi la guerra amb els seus veïns.

Han passat quasi 3.000 anys, el Messies ja ha arribat, però les guerres continuen i la pau no arriba. Què està passant? El que passa és que amb l’arribada de Jesús les coses han canviat. Déu ja no ens tracta com a infants a qui mana el que han de fer i el que no, com en l’Antic Testament; ara ens tracta com a adults. Jesús, amb el seu missatge i el testimoni de la seva vida i la seva mort, ens ha mostrat el camí de la salvació i ens ha donat les eines per construir el regne de Déu. Ara ha arribat el nostre torn, som nosaltres els qui hem de treballar i lluitar per fer un món millor, més just i en pau. Això és el que Déu espera de nosaltres i que, malauradament, nosaltres no fem.

La carta als hebreus també parla d’aquest canvi de paradigma. En l’Antic Testament Israel oferia a Jahvé sacrificis, víctimes i holocausts per purgar els seus pecats, però després de la vinguda del Messies tot això ja no val. Ara Déu demana al seu poble, i també a nosaltres, una cosa tan senzilla i tan difícil com és “fer la seva voluntat”.

L’evangeli narra l’episodi tendre i entranyable de la visita de Maria a la seva cosina Elisabet. Maria, que ja havia concebut Jesús, va decidir compartir el seu secret i la seva joia amb Elisabet, perquè sabia que ella també creia en Jahvé i en la vinguda del Messies.

Maria, diligent, se’n va anar, a través de la muntanya, a casa d’Elisabet que també esperava un fill; Maria volia estar al seu costat per ajudar-la a preparar les coses per al naixement. Elisabet, que segurament no l’esperava, va quedar sorpresa, emocionada i plena de l’Esperit Sant, i va saludar Maria amb unes paraules plenes de joia i complicitat. Al final li va dir :”I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit en nom del Senyor”. Maria, amb senzillesa, va respondre amb les paraules del Magníficat; un cant ple de fe, d’esperança i d’amor.

Àngels Vilaró

20 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 22 de desembre:

Diumenge IV d'Advent


Dimarts dia 24:

Darrer dia de les Fèries privilegiades de l'Advent. Com a dia feiner, hi haurà la missa de les 12 del migdia. Després de l'hora menor (Nona) s'acaba el temps d'Advent i s'inicia el temps de Nadal



Dimecres dia 25:

Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, a Betlem de Judà (6 aC). L'horari de les Misses serà a 1/4 de 12 del matí, a 1/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre


Del dijous dia 26 al diumenge dia 29:

Dies dins l'Octava de Nadal


Dijous dia 26:

Festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca a Jerusalem i primer màrtir (+35). És dia festiu a Catalunya. Solament se celebrarà la missa de les 12 del migdia


Divendres dia 27:

Festivitat litúrgica de Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos


Dissabte dia 28:

Festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Betlem i rodalia.

Proper diumenge dia 29 de desembre:

Diumenge dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. Jornada de la Sagrada Família


19 de desembre 2024

La fundació Solidança, distingida amb la Creu de Sant Jordi

Un dels serveis que la parròquia ofereix és la recollida de roba i de tot tipus d’estris que puguin ser reutilitzables. Són moltes les famílies que utilitzen aquest servei. Cada divendres amb tot els materials que s’han portat a les nostres dependències durant la setmana s’omple una camioneta.

Sovint se’ns pregunta, quin destí té tot aquest material? i per què serveix? La fundació que gestiona tot el que es rep és Solidança, una fundació que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi. Com diu el decret de concessió:  “Fundació Solidança. pel seu cabdal esforç en favor d’una societat més igualitària i justa, gràcies a la seva excel·lent labor d’inserció sociolaboral. Des de la seva creació, el 1997, desenvolupen programes d’inserció laboral i accions formatives dirigides a persones en situació de vulnerabilitat social, a través d’activitats vinculades a la gestió integral de residus i a l’economia circular.”

La comunitat de Sant Ildefons felicita la Fundació Solidança; estem contents de contribuir a la seva bona feina.

18 de desembre 2024

Pregària d'Advent

Prop d’una seixantena de persones es van reunir a la capella de la comunitat, el vespre del dilluns 16, per fer-hi una estona de pregària. Amb la lectura pausada de textos, silencis i cants a l’estil de Taizé, la pregària d’aquest trimestre portava per títol «Pregària pel moment actual».

La intenció era fer-ho en comunió amb les persones d’arreu del món que pateixen, víctimes de les injustícies i de les catàstrofes climàtiques, especialment en aquests dies d’Advent, en què l’amor de Déu es manifesta de manera singular.

Un dels textos llegits va ser aquest poema de David Jou:

I si no calgués que haguessis vingut?
Si, finits com som, ja fóssim prou essent així,
resignadament mortals,
afamats de poder, incendiats de desig,
superbs, irats, descoratjats, envejosos,
i ho acceptéssim com un fet que no demana
redempció ni revolta?

El Teu fred al pessebre, en va,
la Teva mort a la creu, en va,
el teu haver-te lliurat tan plenament a la Paraula,
també en va ...
O sembla que així sigui:
tants pensaments per als regals i les vacances
i tan pocs per a Tu? que no ho veus?
i tan pocs per als Límits, per al Misteri,
per a la Incògnita, per al Sentit.

Pressa, soroll, imatges,
naufragi en un excés de veus que ho arrasa tot,
que asseca la tendresa amb una ventada
i ofega les cançons de Nadal
en un oceà de cançons que t'ignoren:
això podem oferir-Te, avui.

Però vine, vine si vols, una altra vegada:
hi ha tantes coves dintre nostre encara
que estarien felices d'allotjar un Naixement,
tanta buidor atapeïda de runa
que acolliria de cor un bou i una mula
per poder-hi sentir un nou infantament.


17 de desembre 2024

Tercera sessió de catequesi d'Advent i Nadal

EL Misteri de la Paraula(Trobada 17/12/2024)

1- Introducció.- Dintre d’aquest cicle de reflexió sobre el Misteri de l’Encarnació, hem tocat punts importants, segons perspectives diferents i alhora complementàries.

A la primera trobada, a partir de la consideració de fe de que la “Paraula de Déu es feu carn” en expressió de Sant Joan, vam insistir molt en la necessitat que tots els que formem part de la que vam anomenar “era secular”, més enllà de pors i dubtes, hem d’implicar-nos-hi i intentar estar oberts a maneres diferents de veure i comprendre el món. “Encarnar-se” vol dir, entre moltes altres coses, sembrar i fer brollar en les nostres consciències un respecte, una estima, una valoració immensa, per tot el que és natural, per la creació sencera: en primer lloc, per la nostra realitat humana integral, posant l’accent just en l’estima i respecte per al cos humà, element visible de la nostra condició humana, i tan menyspreat i denigrat en una llarga etapa de la tradició occidental del passat; i, en segon lloc, encarnar-se vol dir respecte i estima per tota la natura amb tota la seva plenitud de vida, començant per les realitats que ens són més properes, que ens envolten i amb les quals convivim: els boscos, els rius, els mars i oceans, l’aire, amb tots els éssers que els habiten.

A la segona trobada, ens vam entretenir a repensar el Misteri de l’Encarnació com un esdeveniment que, malgrat ser un fet històric del passat (fa més de 2.000 anys), la seva transcendència fa que avui continuï fent-se present per a nosaltres, com a mínim per a tots els qui, d’una manera o altra, ens sentim seguidors de Jesús. La tensió i la interacció entre passat i present , entre absència i presència, entre matèria i esperit, entre símbol (signe) i realitat, és una constant constitutiva de tot Misteri o Sagrament. Des d’aquesta perspectiva vam dir que Jesucrist és el sagrament de Déu, és a dir, l’home Jesús i la seva vida ens revela la realitat de Déu, el visible ens desvela l’invisible, una manera de veure que la nostra història present ens pot obrir el cor al futur. En aquest sentit afirmem que el Misteri de l’Encarnació fonamenta i dona sentit a tots els sagraments de l’església i ens fa comprendre millor el concepte general de sacramentalitat.

A la reflexió d’avui ens aferrem al concepte que Joan té de Jesús quan diu que Ell és la Paraula de Déu, contraposant el valor i sentit d’aquesta expressió amb l’escàs valor que avui donem a les nostres paraules i, sobre tot, a la manera com les utilitzem. Per això, crec que tota paraula, la de Déu i la dels humans, l’hem d’emmarcar dintre d‘un gran misteri com és el de la comunicació: és el Misteri de Paraula. La darrera reflexió d’aquest cicle d’Advent-Nadal.

2- “I la Paraula s’ha fet carn” (Jn 1,14).- El que coneixem com a pròleg del quart evangeli, no parla només de l’Encarnació de Jesús, que és el que reflecteix aquest verset, sinó que fa tot una reflexió sobre el que és i representa la Paraula de Déu al llarg de tota la història: el que representa per a la creació, per a la humanitat i també per a la comprensió de qualsevol temps.
  • Al principi hi havia la Paraula i la Paraula era Déu” (Jn 1, 1). Abans de la creació, la Paraula ja existia. És una Paraula que està més enllà del temps, no té principi i en el temps no té fi. És eterna, és a dir, sense temps, fora del temps de la història. És una Paraula sense mesura temporal, infinita, il·limitada, sense cap finalitat preestablerta, però...

  • Per mitjà d’ella tot ha començat a existir i sense ella res no existiria” (Jn 1, 3). És una Paraula explicativa i, com tota paraula, tendeix a exterioritzar-se, a sortir de si mateixa i quan s’explica és una Paraula creadora de vida: “De tot allò que existeix, la Paraula n’era la vida” (Jn 1, 4a). Aquesta “vida” de la que parla el pròleg, no és vida només per oposició a la mort, sinó que és una vida consistent, amb vocació de permanència, de plenitud.

  • i la vida era la llum dels homes. La llum brilla en les tenebres i les tenebres no poden ofegar-la” (Jn 1, 4b-5). La vida de la que se’ns parla no és una vida abstracta. Aquesta vida amb vocació de perdurabilitat, és la nostra vida, la vida de tots els homes, és el bé més preuat, la llum que guia l’existència de tots els homes i dones. No hi ha cap realitat, per fosca obscura o tenebrosa que puguem imaginar, que pugi extingir-la. Vida, llum, tenebres són temes recurrents que Joan posa en boca de Jesús, quan aquest intenta explicar el sentit ple de l’existència humana".

16 de desembre 2024

Examen de consciència. Viviu sempre contents en el Senyor. Celebracions del Perdó dimecres 18 i divendres 20

De la carta de sant Pau als cristians de Filips.  2a lectura del 3r diumenge d’Advent Fl 4,4-7

1. Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.

 L’Apòstol escriu aquesta exhortació des de la presó. Malgrat que es troba en una situació personal penosa, exhorta els cristians de Filips, i també a nosaltres, a viure contents “en el Senyor”

a)      En el tracte amb els altres i família, companys de feina, amics, transmetem serenor, esperança, joia, i escoltem amb interès les alegries i penes dels qui ens envolten?, o ¿ens mostrem malhumorats, tristos, enfadats, sense cap empatia pels que viuen al nostre costat?

b)      Estic només preocupat per tot el que m’afecta personalment a mi i no m’importen les dificultats que puguin viure altres persones properes a mi?

c)      Soc conscient que Déu ens estima sempre i en tot lloc? I que aquest amor és la font d’alegria? Entenc el significat de les paraules de Jesús en el darrer sopar? Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. 

2. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.

Pau té molts motius per viure inquiet, es troba a la presó com un delinqüent. L’han acusat, injustament, de pertorbar l’ordre públic, el seu futur és incert. Malgrat la gravetat del moment, ens diu que no visquem inquiets i confiem en Déu.

a)      M'identifico amb les paraules de Pau: No us inquieteu per res?, i en les de santa Teresa: Nada te turbe, nada te espante todo se pasa,  Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza, quien a Dios tiene nada le falta, sólo Dios basta?

b)      Quan prego, demano sincerament a Déu que m’ajudi a estimar i a ser fidel al missatge de l’Evangeli? O les meves oracions es limiten a fer una llarga llista de peticions?

c)  Soc conscient dels favors que cada dia rebo del mateix Déu i també de moltes persones? Aquest agraïment l’expresso en forma de pregària?

3. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Pau va viure en primera persona l’oposició d’alguns i va ser víctima de calúmnies i enveges. En aquestes circumstàncies, l’Apòstol no manifesta ni rancor ni ànsies de revenja envers ningú. La pau de Déu, la Pau que Jesús ens deixà en el darrer sopar, omple el seu cor.

a)      Demano perdó a Déu i als altres quan he dit alguna paraula o he fet una acció que ha ofès o perjudicat els altres? O soc incapaç de reconèixer les meves culpes i em justifico sempre?

b)      Participo habitualment en l’eucaristia, especialment la del diumenge, i hi intensifico la meva comunió amb Déu, amb l’Església? I soc coherent també amb la missió que ens és adreçada “aneu-vos-en en pau”, pregant i treballant per la pau en el món?

c)      Soc conscient que si no soc just amb els altres, la pau és impossible a la nostra societat? M’aprofito de les circumstàncies legals de persones al meu servei (no tenen regularitzada la situació legal), per no pagar el que és just?



15 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Crida de goig. Alegra’t i celebra-ho de tot cor. No tinguis por” ens diuen el profeta i el salmista. “Viviu sempre contents. No us inquieteu per res” ens exhorta sant Pau. Ho llegeixo tot sentint de fons les notícies de cada dia, que conviden a tot el contrari: el desconcert, la tristesa, la por. “Cantant de goig anirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” repeteix el salmista. Em veig d’excursió, remuntant una vall riu amunt i preguntant-me on neix, d’on sorgeix aquesta aigua. El riu esdevé unes molleres, i d’allà, d’aquell punt sorgeix una mica d’aigua: la font. Més amunt, només pedra i roca.

Ens cal tornar a les fonts per alimentar-ne la nostra vida. “Així doncs, què hem de fer?” preguntava la gent a Joan. I ell què contestava? A la majoria de la gent els deia que calia compartir béns i qualitats. Als qui tenien un mínim de poder, (cobradors d’impostos, guardes) els deia de ser justos, de no abusar-ne. La resposta de Joan és tan senzilla com compromesa. Joan és humil, deixa molt clar que ell no és el Messies però que li obre el camí. Joan és una veu autèntica que ens ajuda a veure-hi clar, una invitació a la conversió que convida a mirar el món amb els ulls i el cor obert.

Ahir vaig tenir l’ocasió de mirar una pel·lícula sobre la vida de Dag Hammarskjöld, secretari general de l’ONU entre 1953 i 1961, i premi Nobel de la pau. Mort en un suposat accident d’aviació al Congo, que, més de cinquanta anys després, s’ha demostrat que fou un atemptat promogut per la Bèlgica colonial. Pacifista, ferm lluitador a favor de la descolonització de l’Àfrica; la troballa d’un dietari personal que va començar a escriure des de ben jove, ens descobreix un gran místic rere un home amb una intensa activitat pública i una profunda experiència espiritual.

Repetir-nos la pregunta, com feia Hammarskjöld, “què hem de fer?”, anar a la recerca de la font de l’alegria veritable, esbrossar el camí per deixar de banda fonts superficials i passatgeres. Joan ens parla de Jesús com el pagès que recull la collita i separa el gra de la palla: ens invita a discernir entre el que té sentit i allò que no té cap valor, ens exhorta a preguntar-nos on tenim la font i a buscar les fonts de salvació.



Griselda Gasulla

14 de desembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 16

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Vetlla de pregària a les 20.15 h



Dimarts, 17

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Tercera sessió de la catequesi Advent- Nadal a les 19.00 h



Dimecres, 18

Celebració del sagrament del Perdó dins el marc de l’eucaristia de les 12 h

Trobada del grup de pregària a les 19.30 h



Divendres, 20

Celebració sagrament del Perdó a les 20.00 h

13 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 15 de desembre:

Diumenge III d'Advent. Diumenge Gaudete. (alegreu-vos). Darrera setmana d'Advent. Dies de fèries privilegiades d'Advent



Proper diumenge dia 22:

Diumenge IV d'Advent

12 de desembre 2024

Pregària d’Advent. Dilluns dia 16 de desembre, a les 20.15 h

Com cada any pel temps d’Advent, la comunitat de Sant Ildefons ens convida a tots a participar a una hora de pregària. Ho farem a l’estil de la comunitat de Taizé.

Gràcies a les lectures, llegides de forma pausada, la música, el silenci, en la pregària interioritzarem l’amor que Déu ens té i que de forma particular  es manifesta per Nadal. I ho farem amb profunda comunió amb tots els homes i dones que arreu del món pateixen, víctimes de la guerra, de la pobresa, de catàstrofes climàtiques i d’altres.

Enguany el títol de la nostra oració és “Pregària pel moment actual”.

11 de desembre 2024

Reunió de desembre del Consell Pastoral

El dilluns 9 al vespre es va celebrar la quarta reunió del curs del Consell Pastoral. La sessió es va començar amb l’aprovació de l’acta de la reunió del mes de novembre. Tot seguit, es va llegir i comentar l’evangeli del diumenge següent, destacant la figura de Joan Baptista com a portador de la gran notícia de l’arribada de Jesús i subratllant les diferències en els seus llenguatges.

Es va valorar molt positivament la trobada de la comunitat del mes de novembre, on la periodista Laura Mor va parlar sobre el document final del Sínode de la Sinodalitat.

Com ja és habitual en les reunions d’aquest any, es va fer un repàs de les activitats pendents del 75è aniversari de la parròquia. Es va informar que l’exposició de fotografies ja té format definitiu i properament s’anunciarà la data d’inauguració. També es va mencionar que el llibre de testimonis probablement estarà llest pel dia de Sant Ildefons. L’eucaristia del 25 de gener, que clourà les celebracions de l’aniversari, serà presidida pel cardenal Omella, i els Castellers de Sarrià s’han ofert per fer un pilar aquell mateix dia.

Es va recordar que el dilluns 16 de desembre tindrà lloc la pregària d’Advent a l'estil de Taizé i els organitzadors informen que ja està tot preparat, incloent els cants i els textos.

Un altre puny de l’ordre del dia va ser l’organització de les misses de la vigília de Nadal la distribució de tasques entre els membres del Consell.

Pel que fa a les les conferències quaresmals d’aquest curs, que organitzen conjuntament el CIC i la comunitat de Sant Ildefons, portaran com a títol «Viure la mort amb esperança» . Estan programades pel dilluns 31 de març, amb Xavier Melloni com a ponent, i pel 7 d’abril, amb Francesc Torralba.

En l’últim punt de l’ordre del dia es va informar sobre els avenços amb les diferents parròquies de l’arxiprestat , centrades en la creació de les unitats pastorals que té previstes la diòcesi.

Finalment, es va fixar el dilluns 13 de gener com a data per a la propera trobada del Consell Pastoral.





10 de desembre 2024

Segona sessió de catequesi d'adults d'Advent i Nadal

El misteri de la presència (sacramental)- Trobada 10-12-2024

Introducció.- En un intent de posar al dia la nostra fe, en el capítol anterior hem fet una ullada –ràpida i una xic superficial- sobre la realitat de les nostres societats occidentals. No perquè aquestes siguin més importants, encara que alguns així ho creguin, sinó perquè de les altres (les societats orientals, les africanes, les asiàtiques, les dels pobles originals d’Amèrica del Sud, etc.) ens fa por dir-ne res, senzillament perquè no les coneixem prou, per no dir que no les coneixem gens, malgrat que tots els instruments virtuals al nostre abast ens les podrien fer presents. En el present capítol, l’exposició ens vol fer reflexionar justament sobre determinats tipus de presències reals, perquè encara que nosaltres estem habituats a fixar-nos bàsicament en aquelles realitats físiques que copsem per mitjà dels nostres sentits corporals, n’hi ha d’altres que també són reals si bé les copsem d’una manera diferent. En aquest sentit podríem parlar de presències virtuals, presències a través d’imatges, presències a través de l’art, presències sacramentals. Totes aquestes presències les hauríem de considerar també com diferents maneres de mirar i/o contemplar una mateixa realitat, i en aquest sentit no són necessàriament excloents entre sí, sinó que estan cridades a ser complementàries, perquè ens fan veure una mateixa realitat des d’angles diferents i, en conseqüència, ens la fan comprendre millor, de manera més perfecte. De entre totes aquestes modalitats, en aquest capítol ens aturarem a explicar la presència sacramental, una presència que des de la fe no dubtem en afirmar que és real, si bé misteriosa, punt a partir del qual moltes vegades ens excusem d’aprofundir el sentit d’aquesta presència.

Una manera d’observar i fer història.- Una de les dificultats més grans amb les que ens trobem els humans és la de definir les situacions i circumstàncies rellevants que caracteritzen diferents moments històrics. Hi ha expressions en les nostres llengües que fan referència a aquesta dificultat: “s’ha de deixar passar el temps per a comprendre el que realment ha passat”, “la història ho jutjarà”, “ara no és el moment de jutjar; ja hi haurà temps per a fer-ho”; “el temps dona i treu les raons”, “qualsevol temps passat fou millor”, etc. Si ens fixem, en totes aquestes dites hi ha una desconfiança en creure que la mera presència davant d’un fet concret sigui suficient per poder-lo comprendre o per poder-lo explicar. Això és així, perquè, en realitat, tots els “testimonis”, és a dir, totes les persones que poden donar fe d’un determinat succés, perquè hi eren i el van presenciar, sempre estan condicionades per múltiples circumstàncies: el lloc, la sensibilitat individual, l’ambient i l’entorn cultural, els prejudicis personals o socials o de classe, els costums seculars i arrelats, etc. Això ho podem constatar dia a dia quan, davant d’una mateixa realitat o un mateix fet, no solament hi ha discrepàncies en els relats que es fan, sinó que, fins i tot, es produeixen enfrontaments personals. Però, en canvi, hi ha esdeveniments del passat, que han marcat profundament la nostra vida, que d’alguna manera sempre els tenim o els fem presents.

09 de desembre 2024

Sant Joan de la Creu

La meva trobada amb els místics sempre m’emociona. I avui tinc a les mans Subida del Monte Carmelo, de Sant Joan de la Creu (1542-1591). Era molt amic de santa Teresa de Jesús, i tots dos van tenir experiències místiques importants. Meditaven molt i podien entrar en èxtasis profunds tots dos junts.

Ambdós tenen aquest mateix interès de purificar l’ànima per arribar a Déu. És tot un procés de neteja de l’ànima i per arribar a un grau d’enamorament de Déu, utilitzant la capacitat i el do d’estimar del qual tots estem dotats des que naixem a la Terra.

La primera estrofa diu així:

En una noche oscura,

con ansias en amores inflamada,

¡oh dichosa ventura!,

salí sin ser notada,

estando ya mi casa sosegada”.

Ell no acaba d’entendre que la majoria d’ànimes no tinguem el neguit de purificació i de trobada amb Déu, deixant córrer tantes bajanades del món material, elevant el nostre esperit cap a la divinitat, on trobarem l’amor absolut, la pau i el benestar total.

Però, primer, s’han de fer uns quants esforços importants, com desprendre’s els desitjos constants, no buscar riqueses, ni el més alt i preciós, i acostumar el nostre interior a no voler res. La renúncia total. I aleshores podrem arribar a la unió amb Déu.

No ens dolguem de les dificultats que hem passat i passem, perquè al final trobarem la pau. I m’ho aplico perquè estem passant per temps difícils.

I acaba el poema dient:

Quedéme y olvidéme

el rostro recliné sobre el Amado,

cesó todo, y dejéme,

dejando mi cuidado

entre las azucenas olvidado”.

Maria Teresa Quintana i Riera

08 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

En una casa senzilla i paupèrrima d’un poble insignificant, Natzaret, s’esdevé un dels fets que, per als creients, canvia el curs de la historia de la humanitat. En la intimitat de la seva llar, Maria de Natzaret, una noia jove i verge, escolta la proposició que li fa un arcàngel. Gabriel li demana en nom de Déu si vol ser la baula necessària i imprescindible perquè la gran història d’amor iniciada en la Creació arribi a la seva plenitud. Ni més ni menys. Gabriel diu a Maria que Déu li ha concedit el seu favor i li demana un , ja que té el favor de Déu, perquè és plena de gràcia.

L’evangelista ens ha explicat, unes ratlles més amunt, l’anunci que el mateix Gabriel havia fet a Zacaries: el naixement de Joan Baptista. Si llegim les dues anunciacions, ens adonem que són dues narracions paral·leles, tot i que tenen diferències ben significatives. Pel que fa a Zacaries els fets passen al Temple, hi ha molta gent a l’expectativa; en el cas de Maria s’esdevenen en una cambra obscura de Natzaret, en solitud. Elisabet, la futura mare del Baptista, és estèril (dona pobre, però d’una pobresa no volguda, sinó imposada per la biologia). Maria és verge (signe d’una pobresa estimada i acollida). Després de l’anunciació, Zacaries queda mut. Maria, en canvi, pronunciarà les darreres paraules dient a la proposta de Déu:Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

En aquesta festa de la Mare de Déu us convido a llegir i meditar amb calma l’evangeli d’avui. En aquesta meditació, entre altres realitats, ens adonarem de quina és la grandesa de Maria. Ella és model de creient. Maria és la primera que creu en Jesús, ja que ho fa abans que l’Emmanuel fos concebut a les seves entranyes. Ella esperà en Déu i així posà tota la seva vida a disposició de la història d’amor que és la història de salvació. En el moment de dir , ella ja intueix que la seva vida canviarà, no serà un camí de roses. Un ancià, Simeó, aviat li profetitzarà que una espasa li travessarà el cor. En temps d’incerteses, com els nostres, la figura de Maria, que espera joiosa el naixement de Jesús, ens convida a viure l’esperança d’advent.

Josep M. Jubany

07 de desembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 9

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del Consell pastoral a les 20.00 h



Dimarts, 10

Trobada del grup de celebració i pregària, de 10 a 11 del matí

Segona sessió de la catequesi d’adults Advent- Nadal, a les 19.00 h



Dissabte, 14

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, de 16.00 a 19.00 h



Diumenge,15

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 10.45 h. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba amb una eucaristia a les 12. 15 h

06 de desembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 8:

Diumenge II d'Advent

Solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria



Divendres dia 13:

Commemoració litúrgica de Santa Llúcia (s. III-IV), verge i màrtir a Siracusa (Sicília)



Dissabte dia 14:

Commemoració litúrgica de Sant Joan de la Creu (+1591), prevere carmelità (reformador de l'Orde) i doctor de l'Església



Proper diumenge dia 15:

Diumenge III d'Advent. Inici de les fèries privilegiades d'Advent

03 de desembre 2024

Guió de la primera sessió de Catequesi d'Advent i Nadal

  1. El Misteri de l'Encarnació (1ª trobada 03/12/2024)

Introducció: Canvi de visió del món.- Durant totes aquestes sessions d’Advent tractarem de reflexionar sobre això que nosaltres, els creients, anomenem el “Misteri de l’Encarnació” i ho farem des de diferents angles. Avui, per començar, ens volem fer una pregunta que sovint ens fem i que no podem obviar: com és que, en poc temps, hem passat d’una societat (la nostra, la occidental) en que la creença en Déu no era qüestionada, a una altra –la que avui ens trobem- en la que aquesta creença “pot ser una opció entre moltes altres o, fins i tot, per a molts, una opció a descartar totalment”? Per què es pensa que qualsevol creença religiosa ha de ser eliminada si la societat vol progressar? Segur que les causes són moltes, però n’hi ha una, potser molt genèrica, però que cal posar-la de relleu: durant molts segles, abans no arribés la que coneixem com “era moderna”, és a dir, a partir del segle XVIII, allò diví, allò que formava part del món espiritual, d’un món obert a la transcendència, es barrejava amb la vida quotidiana; a la era moderna, en canvi, esperonats pels avenços tecno-científics cada cop més influents, la visió global del món que té la societat d’una forma majoritària, és cada vegada més “immanentista”, és a dir, només existeix, o allò que primordialment es té en compte, és l’ordre natural, sense que hi hagi cap necessitat de recórrer a cercar causes o explicacions divines o sobrenaturals per entendre i explicar aquest món. Si hi ha esferes o àmbits encara desconeguts per als homes, la raó, la ciència i la tècnica ja ho descobriran i ho explicaran en un futur. És la promesa del progrés creixent i permanent que es realitzarà en un futur, i que agermana tant al comunisme marxista històric com al capitalisme neoliberal actual.

02 de desembre 2024

Temps d'Advent i de Nadal

Els nostres són dies molt agitats que ens deixen poc espai per a la reflexió. Són moments de foscor en els quals a tots ens costa saber on som i com orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes en què es poden veure les estrelles, una foscor de durada imprevisible, plena de violència, de crits i d’insults sovint acompanyats d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança, en especial la dels més febles. És una foscor freda que neguiteja. Entre tots hem acabat perdent el contingut d’un verb: dialogar. Dialogar implica una actitud humana que ens obre als altres, que va al seu encontre i que ens prepara per a ser interpel·lats pels altres.

La Paraula s’ha fet carn”. La comunitat cristiana en aquest temps celebrem el misteri del naixement de Jesús. Una festivitat que ens recorda la ferma voluntat de Déu de dialogar, d’aproximar-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que podem alliberar-nos de qualsevol foscor. El Nou Testament ens presenta Jesús com la paraula de Déu feta humanitat i habitant entre nosaltres per fer comprensible Déu. El naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és també la nostra condició humana, la de caminar sempre a les palpentes, la de viure amb l’esperança i la il·lusió de trobar la llum. Maria tampoc tenia gens clar què li estava passant, però obrí el seu cor, va saber escoltar i acabà cantant “la humilitat i la petitesa”de l’ésser humà. El diàleg vertader és també acceptació de la nostra realitat limitada i fer silenci per aprendre a escoltar. Les lectures dels diumenges d’Advent ens poden ajudar a desfer les nostres angoixes i entreveure la llum de la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”. “Alegreu-vos”.

El Nadal vol dir celebrar un esdeveniment que encara avui té força per fer-ne memòria, per prendre consciència que l’alliberament i la salvació són possibles, encara que el nostre ens sembli un temps horrible. El fet de celebrar un esdeveniment no pot quedar-se només en fer festa, perquè demà tornarà la normalitat del nostre dia a dia i és quan haurem d’emprendre també el camí de la lluita. La celebració del Nadal ens recorda que ens hem d’encarnar i no donar mai l’esquena ni a la paraula ni a l’acció. Els creients sabem que Jesús, el Salvador, tornarà i ens demanarà si hem estat fidels al missatge que ens va portar quan va néixer: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”. Nosaltres, si som fidels al Misteri, podem dir confiats:“Veniu, Senyor Jesús”.

Anton Ramon Sastre

01 de desembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Què ens passa quan vivim amb l’ai al cor? Què ens passa quan sentim els bramuls de la mar embravida o els de les rieres embogides? Què ens passa quan veiem que hi ha prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, quan les estacions canvien de personalitat i la pluja s’acovardeix i es retira provocant sequeres i misèria, i, de sobte, retorna i s’enduu tot el que troba pel seu camí? Doncs ens passa que ens tanquem en nosaltres mateixos, que ens acovardim. Ens passa que ens oblidem que ens tenim els uns als altres. Ens en recordem massa tard.

Les lectures d’avui, de la primera lectura a l’Evangeli, són una exhortació a la valentia. Atenció: no es tracta d’una valentia heroica, d’una valentia de cop al pit i puntada de peu a terra, sinó que, com tot a l’Evangeli, és una exhortació a la valentia feble, a la valentia de llarg abast; una actitud més que no pas un cop de geni. La invitació d’avui agafa el to de les prèdiques del profeta Jeremies, un dels grans de l’Antic Testament, el qual, malgrat ser gran, mai no va ser prou escoltat pels seus. Ell, però, va perseverar en la seva tasca profètica, i, com la rosada, va anar xopant el seu temps, que també és el nostre, d’una exigència a veure-hi clar, sense prejudicis, sobretot en temps difícils.

És la perseverança que també demana Pau amb el seu to de sempre, entre l’escalf i la renyina; en un to que a vegades ens molesta i que ens recorda el dels nostres pares quan, des de l’amor, ens empenyien a fer el que calia fer. Afeixugats per la necessitat del dia a dia, ja sigui la necessitat d’arribar a final de mes, l’angoixa causada per una malaltia o per un esdeveniment greu a la família, podem perdre el camí.

També el podem perdre a causa de l’excés, enlluernats per l’èxit i l’abundància, el qual ens pot haver causat una alegria enlluernadora, ben legítima, per altra banda. I tanmateix, si oblidem la natura passatgera de les nostres alegries, si els negocis, la feina, la cerca del respecte per part de tothom a qualsevol preu, ens fan oblidar d’on prové la nostra llibertat, estem perduts. Lluc posa en boca de Jesús paraules boniques, però gruixudes. No creiem que Ell parlés així. Més aviat ens l’imaginem dient-nos: quan més esporuguits esteu, o quan més segurs de vosaltres mateixos us sentiu, mireu ben bé qui sou i de quina pasta esteu fets.

Alceu els ulls al cel per redescobrir que sou part de tot el que us envolta i doneu gràcies, perquè aquestes us seran retornades quan més les necessitareu.

Família Vives Requena

30 de novembre 2024

Calendari d'Advent 2024

1 diumenge

1r diumenge d’advent

3 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

8 diumenge

Festa de la Immaculada

10 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

16 dilluns

20.15 h Vetlla de pregària

17 dimarts

19.00 h Catequesi Advent-Nadal

18 dimecres

12.00 h Celebració comunitària del Perdó (en el marc de l’eucaristia)

20 divendres

20.00 h Celebració comunitària del Perdó

24 dimarts

20.00 h Vetlla de Nadal (Missa familiar)

22.30 h Missa del Gall

25 dimecres NADAL

Eucaristies:

11.15 h

13.15 h

20.00 h

La setmana dia a dia

Dilluns, 2

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 3

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Catequesi Advent- Nadal a les 19.00 h



Dimecres, 4

Trobada del grup de pregària, a les 19.00 h

29 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 1 de desembre:

Diumenge I d'Advent

Inici del nou any litúrgic 2024-2025

Inici del Temps d'Advent. En aquest any el leccionari dominical i festiu serà el del cicle C i serà, dels evangelis sinòptics, el de l'evangelista Lluc



Divendres dia 6:

festa de la Constitució. És dia festiu a tot l'Estat espanyol dins el calendari laboral, però l'eucaristia serà a les 12 del migdia, seguint l'horari de dies feiners



Dissabte dia 7:

Commemoració litúrgica de sant Ambrós o Ambrosi (+397), bisbe de Milà i doctor de l'Església



Diumenge dia 8:

Diumenge II d’Advent

Solemnitat litúrgica de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria

27 de novembre 2024

De temple a comunitat

El dia 19 d’octubre es va celebrar una trobada de la comunitat especial en motiu dels 75 anys de la parròquia. Sota el títol «De temple a comunitat» entre tots els assistents i de documents gràfics es va fer una mirada agraïda al passat, per viure i present i projectar-se cap el futur.

Ara ja es pot veure el vídeo d’aquest acte gràcies a la bona feina d'en Manel Artigues, de Maima Vídeo, en la gravació, realització i edició del mateix.


26 de novembre 2024

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

25 de novembre 2024

Reflexió sobre l'Advent i el Nadal (2024)

Es fa complicat reflexionar en el Misteri de l’Encarnació de Jesús en els nostres dies i treure’n unes conclusions que, a més d’una possible meditació que ens faci créixer humanament, puguin tenir al mateix temps una dimensió pràctica. La nostra societat es mou en aquests moments dintre d’un ambient altament conflictiu, que ens impedeix tenir una visió amplia de les possibilitats del nostre viure quotidià. A més de la gran tragèdia esdevinguda en el País Valencià i de guerres tan cruentes com les protagonitzades per Rússia i Israel, entre les més de cinquanta que hi ha en el món, ens absorbeix la petita i estreta notícia de la baralla partidista, de la notícia d’última hora, de la vida privada airejada d’algun famós, dels escàndols que més poden vendre. Tot això ens allunya d’altres problemes importants que te el nostre món i que queden marginats dels focus mediàtics. Aquests ambients conflictius estrenyen les nostres perspectives i escurcen el nostre camp de visió, però, en canvi, el que sí fan és crear al nostre voltant angoixa, inestabilitat, por, desorientació, foscor.

Potser, aquests dies d’Advent i Nadal, engalanant els carrers i les places de guarniments i de llums, arribem a oblidar-nos d’aquesta situació i, com mínim, podrem atendre millor les expectatives dels nostres infants, la qual cosa no és poc. I no és poc perquè la mirada dels més petits, neta, directe, franca, sense distorsions i argumentacions hipòcrites, ens recorda l’observació amb la que Jesús deia que els adults, només si es feien com a nens, potser, podrien arribar a comprendre el significat del Regne de Déu. Però davant de la mortal devastació que han sofert els nostres germans de València i davant l’assassinat de desenes de milers d’innocents es fa molt difícil mirar el futur amb un bri d’esperança, quan hi ha persones o col·lectius que s’espolsen del damunt les responsabilitats o quan hi ha organitzacions com la ONU, la UE i els USA (això sí, totes amb la ”U” d’unitat) no van més enllà d’alçar paraules de protesta contra una cínica i descarada proclamació d’uns drets, que no respecten el més elemental i fonamental dret humà, que és la vida. Malgrat aquest panorama, la comunitat cristiana durant aquest temps d’Advent i de Nadal no pot fer altra cosa que continuar cantant i proclamant “glòria a Déu a les altures i a la terra pau als homes”, que és el missatge que proclamarem a l’eucaristia de la nit de Nadal i que repetim a l’eucaristia de tots els diumenges quan cantem el glòria.

24 de novembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Festa del Crist Rei

Avui acabem l’any litúrgic durant el qual hem celebrat els misteris de Jesús de qui ens ve la salvació. El papa Pau VI va voler situar la festa de Crist Rei al final de l’any litúrgic com un resum de tot el que hem celebrat durant l’any. Per la sensibilitat d’avui, aquesta festa ens sona una mica desfasada si ens quedem amb el títol que l’encapçala; aquest comentari serà la lectura de l’evangeli de Joan que ens posarà la festa al seu lloc.

El llenguatge de les escriptures és molt expressiu. Amb aquesta visió de l’Apocalipsi veurem venir el Senyor sobre els núvols i tots el veurem amb els nostres propis ulls. Ell és l’alfa i l’omega, el principi i la fi de tot, i per aquesta expressió tots quedem inclosos dins la vinguda del Senyor.

Pel que fa al procés en què es decidirà el futur de Jesús, l’evangeli de Joan ofereix un sorprenent diàleg privat entre Pilat, representant del poder més poderós de la terra, i Jesús, un reu lligat de mans que es presenta com a testimoni de la veritat. Pilat vol saber qui és aquest estrany personatge que té davant del seu tron “Tu ets el Rei dels jueus? He de saber què has fet”. Aquesta seria la pregunta de l’inquisidor. Nosaltres podem fer la pregunta teològica perquè sí que sabem què ha fet. La resposta ens la dona sant Pau “m’ha estimat, s’ha entregat Ell mateix a mi”. Desconcertat Pilat s’adona que entre Jesús i els jueus no solament no hi ha entesa sinó que hi ha un odi visceral. Pilat, però, no fa res per desemmascarar l’actitud dels mestres de la llei i claudica. Vet aquí una actitud freqüent. Davant actituds radicals i compromeses volem contemporitzar i fem com Pilat.

Aprofundim en aquest diàleg. -Tu ets Rei?-, Jesús respondrà exposant la seva veritat en dues afirmacions essencials: “la meva reialesa no és d’aquest món”, no pretén, per tant, ocupar el lloc de Tiberi, el prefecte de Roma; i “Jo soc Rei per això he vingut al món a donar testimoni”, vol exercir la seva reialesa en aquest món introduint l’amor i la justícia de Déu en la història humana. Aquesta veritat que Jesús porta no és una doctrina teòrica, és una crida a transformar la vida de les persones. Aquest és per nosaltres l’autèntic Crist Rei, el que de veritat desitgem i el que volem que visqui en el nostre món. El seguidor de Jesucrist no és un guardià de la veritat sinó un testimoni. La seva tasca no és lluitar per enderrocar l’enemic sinó viure la veritat de l’evangeli. Sigui aquest el missatge amb què acabem l’any litúrgic i la porta que ens obri el proper advent.

Voldria acabar amb un record per a en Josep M. Lari que durant molts anys ha estat qui ha fet possible que el Full sortís puntualment cada setmana. Tot agraint-li el seu treball i, amb la confiança plena que viu amb el Senyor, que es recordi de la nostra comunitat que ell tant ha estimat.

Lluís Saumell

23 de novembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 25

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 26

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí



Dissabte, 30

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

22 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 24:

Diumenge xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari (últim diumenge de l'actual any litúrgic) que preval davant la commemoració litúrgica de Sants Andreu Dung-Lac, prevere, i companys màrtirs, a Tonquín (Vietnam s. xvii-xix)



Setmana del 25 al 30 de novembre:

Darrera setmana de l'actual any litúrgic, corresponent a la setmana xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari



Dimarts 26:

Solemnitat litúrgica de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món



Dissabte dia 30 de novembre:

Festivitat litúrgica de Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista i germà de Pere

Darrer dia de l’actual any litúrgic. Després de l'hora menor (nona) s'acaba el Temps de durant l'any o Temps Ordinari



Proper diumenge dia 1 de desembre:

Diumenge I d'Advent. Inici del nou any litúrgic 2024-2025. Inici del Temps d'Advent. En aquest any el leccionari dominical i festiu serà el del cicle C i serà, dels evangelis sinòptics, el de l'evangelista Lluc

21 de novembre 2024

Trobada de novembre de la Catequesi Familiar

Diumenge 17 de Novembre va tenir lloc la segona trobada de la Catequesi Familiar d’aquest curs. La temàtica va ser l’Advent.

Tot agafant com a referent la figura de Maria, dona valenta que amb la seva humilitat ensenya a confiar en Déu sense por, el grup de sisè va preparar la benvinguda que van llegir l’Octavi i el Joan a la celebració:

Benvolgudes famílies,

a la celebració d’avui comencem el temps de preparació per al NAIXEMENT DE JESÚS.

En aquest camí d’Advent us proposem que sortim de les nostres comoditats i pessimisme per vestir-nos de llum i alegria. Volem ser portadors de pau i confiança.

I ens preguntem...

QUÈ ÉS L’ESPERANÇA? i COM LA PODEM TRANSMETRE? En el món d’avui, ple de guerres, conflictes, bullying, desgràcies climàtiques...

OBRIM DONCS UN CAMÍ A L’ESPERANÇA :

Obrint els ulls per descobrir JESÚS en les persones que estimem

Obrint les orelles per escoltar l’amic JESÚS que ens indica el camí que hem de seguir

Obrint les mans per compartir l’AMOR de JESÚS amb els altres

20 de novembre 2024

Catequesi d’Advent

Encara que falten algunes setmanes pel seu inici, us avancem els dies i els temes de les sessions de la catequesi d’adults del temps d’Advent, que com cada any aniran a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Apunteu-vos-ho a l’agenda.

Trobades catequesi d’adults. Advent 2024:

1ª trobada: Dimarts, 3 de desembre

EL MISTERI DE L’ENCARNACIÓ

  • Introducció

  • Un Déu que es fa home o un home que és Déu (De-sacralització?)

  • Encarnar-se, fer-se carn, entrar en la història humana

  • Secularisme, el valor del que és humà o mundà

  • La missió de la comunitat cristiana avui

2ª trobada: Dimarts, 10 de desembre

EL MISTERI DE LA PRESÈNCIA

  • Introducció

  • Reafirmar la vida present: una visió de la història

  • El memorial: la presència d’un esdeveniment

  • Presència i absència d’una mateixa realitat

  • La vida present com a col·lapse

3ª trobada: : Dimarts, 17 de desembre

EL MISTERI DE LA PARAULA

  • Introducció

  • Jesús com a Paraula de Déu

  • Jesús és la bona notícia, Salvació: alliberament del Mal

  • La paraula de la promesa escatològica

  • El camí de la història: l’esperança

Totes les sessions es faran a les 19.00 hores als locals de la parròquia de Sant Ildefons i tindran una durada aproximada d’una hora.


19 de novembre 2024

Grup d’acompanyament de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a veure si no pots venir.

Truca al telèfon: 93 209 73 63.



17 de novembre 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

La lluita per a la construcció del Regne

Pendents del darrer diumenge de l’any litúrgic (festa de la reialesa del Crist), l’evangeli d’aquest penúltim diumenge ens avança una visió apocalíptica de la fi del món, amb una deflagració còsmica que enfosquirà l’univers. Les imatges que utilitza Marc ens poden semblar ingènues i fins i tot infantils, però no ho són més que molts films de ficció que han augurat -i continuen fent-ho avui- un final similar de la nostra terra a mans d’éssers aliens i estranys. Totes aquestes representacions ens poden impactar més o menys, però el que sí és cert és que tenim damunt la humanitat una “crisi ecològica” certa, que posa en perill tot el sistema de vida del planeta, incloent-hi l’home. Per a aquesta situació dramàtica encara no s’ha trobat una resposta eficaç i això sí que és angoixant.

L’evangeli d’aquest diumenge no parla de judici, no parla de separar els bons dels dolents, ni de premiar o castigar. Ens parla de la vinguda del Fill de l’Home d’una manera ben visible, es tracta d’un Home Nou, que és Jesús, el Salvador, el Fill de Déu que, un cop més, “aplega als seus escollits” d’arreu de la terra. La figuera amb els brot de fulles verdes i tendres, diu Jesús, anuncia l’arribada de l’estiu, així “la reunió de tots els que han construït el Regne” serà l’anunci de la salvació plena i definitiva. Jesús és l’Alfa i l’Omega d’un món nou amb plenitud de vida per sempre. Quan serà això? No ho sabem.

Mentrestant, la nostra fe cristiana ens invita a cultivar l’esperança que la Paraula de Déu té la força de crear i renovar totes les coses, sense que es desdigui mai. És una fe que creu i espera que la humanitat camini cap a un termini millor. Però, una esperança que ens ha d’involucrar poc a poc a tots els homes i les dones en una tasca imperiosa per restaurar la creació malmesa, per fer que els nostres pobles es comprometin a cercar la justícia i a construir la pau. Hem d’arribar a comprendre que no ho podem fiar tot als governs, sinó que el que fem en el nostre dia a dia, encara que sembli petit, és molt important.

Anton Ramon Sastre

16 de novembre 2024

La setmana dia a dia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h



Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí



Dissabte, 23

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

15 de novembre 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge xxxiii de durant l'any que preval davant la celebració litúrgica de Santa Isabel d'Hongria (1207-1231), princesa vídua, religiosa, serventa dels malalts



Dilluns dia 18:

Solemnitat litúrgica (a la catedral de Barcelona) i festivitat litúrgica (a la resta de l'arxidiòcesi) de la Dedicació de l'Església Catedral (1058)

També se celebra la Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. iv)



Dijous dia 21:

Commemoració litúrgica de la Presentació de la Benaurada Verge Maria



Divendres dia 22:

Commemoració litúrgica de Santa Cecília (o Cília), verge i màrtir romana (s. iii), patrona de la música



Proper diumenge dia 24:

Diumenge xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari

14 de novembre 2024

La cultura religiosa a l’educació

Des de fa temps a Cristianisme al Segle XXI han detectat la creixent ignorància sobre el fet religiós en el nostre entorn. És per això que en diferents sessions d’Espai Obert i de Debats a Sant Ildefons s’ha incidit en aquest fet que preocupa.

Conjuntament amb la Plataforma de Docents  de Religió de Catalunya, s’ha organitzat una Taula Rodona en la que diversos experts analitzaran el perquè de les mancances que s’observa en el nostre sistema educatiu. D’aquesta anàlisi hauríen de sortir propostes concretes sobre el tractament de la cultura religiosa en el futur.

La taula rodona, que amb el títol “La cultura religiosa a l’educació”, se celebrarà de forma presencial el dissabte 23 de novembre a les 11 del matí a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Llúria, 13. Tothom hi està convidat.

Aquells que no puguin ser-hi presencialment, es podrà seguir l’acte de forma telemàtica utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81470610525

Presentació i cloenda:

Mercè Izquierdo Aymerich, Presidenta Associació CSXXI i Carme Amorós Basté, pedagoga

Intervinents:

Carles Armengol Siscares: Pedagog i antic director general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Farà una introducció sobre l’últim baròmetre de diversitat cultural i religiosa on es posa de manifest que el 74% dels enquestats voldrien una matèria en cultura religiosa.

Francesc Torredeflot Freixes: Doctor en Teologia i membre d’AUDIR. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i els espais de diàleg interreligiós.

Pere Micaló Camps: antic delegat diocesà d’Ensenyament del Bisbat de Girona i de Fundació de l’Escola Cristiana. Explicarà la posició del SIERC davant la LOMLOE i una proposta feta a l’Administració.

Ramon Rial Carbonell: Mestre impulsor del currículum de cultura religiosa que s’imparteix a les escoles Vedrunes: explicarà breument com ha elaborat el currículum de cultura religiosa i quines conseqüències té el poder impartir aquesta matèria

Joan Gómez Segalà: Sociòleg en diversitat religiosa. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i aportarà els seus coneixements sobre la temàtica que ens ocupa, fent referència a la seva publicació: “Laïcitat, religions i prejudicis”

Col·loqui posterior

Moderarà la Taula i el Col·loqui: Jordi Rubies Pujol, Professor de Religió i membre de la Plataforma de Docents de Religió de Catalunya