Reflexions a la Paraula de Déu

La lluita per a la construcció del Regne

Pendents del darrer diumenge de l’any litúrgic (festa de la reialesa del Crist), l’evangeli d’aquest penúltim diumenge ens avança una visió apocalíptica de la fi del món, amb una deflagració còsmica que enfosquirà l’univers. Les imatges que utilitza Marc ens poden semblar ingènues i fins i tot infantils, però no ho són més que molts films de ficció que han augurat -i continuen fent-ho avui- un final similar de la nostra terra a mans d’éssers aliens i estranys. Totes aquestes representacions ens poden impactar més o menys, però el que sí és cert és que tenim damunt la humanitat una “crisi ecològica” certa, que posa en perill tot el sistema de vida del planeta, incloent-hi l’home. Per a aquesta situació dramàtica encara no s’ha trobat una resposta eficaç i això sí que és angoixant.

L’evangeli d’aquest diumenge no parla de judici, no parla de separar els bons dels dolents, ni de premiar o castigar. Ens parla de la vinguda del Fill de l’Home d’una manera ben visible, es tracta d’un Home Nou, que és Jesús, el Salvador, el Fill de Déu que, un cop més, “aplega als seus escollits” d’arreu de la terra. La figuera amb els brot de fulles verdes i tendres, diu Jesús, anuncia l’arribada de l’estiu, així “la reunió de tots els que han construït el Regne” serà l’anunci de la salvació plena i definitiva. Jesús és l’Alfa i l’Omega d’un món nou amb plenitud de vida per sempre. Quan serà això? No ho sabem.

Mentrestant, la nostra fe cristiana ens invita a cultivar l’esperança que la Paraula de Déu té la força de crear i renovar totes les coses, sense que es desdigui mai. És una fe que creu i espera que la humanitat camini cap a un termini millor. Però, una esperança que ens ha d’involucrar poc a poc a tots els homes i les dones en una tasca imperiosa per restaurar la creació malmesa, per fer que els nostres pobles es comprometin a cercar la justícia i a construir la pau. Hem d’arribar a comprendre que no ho podem fiar tot als governs, sinó que el que fem en el nostre dia a dia, encara que sembli petit, és molt important.

Anton Ramon Sastre