Presentació del llibre "Crits de dolor... no els sentiu?" de Sefa Amell

Quan no fa ni dos anys que la Sefa va presentar el seu llibre Maria de Natzaret, ens en presenta ara un de nou: "Crits de dolor... no els sentiu? Des de la Bíblia les dones interpel·len la Història".

La presentació tindrà lloc els dies:

Dimarts, 2 de març a les 19.00 h, a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret de Barcelona (Roger de Llúria, 5).

Divendres, 12 de març a les 19′30h, a la Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda 6)

Hi intervindran Teresa Costa-Gramunt, escriptora i poeta, Ignasi Ricart i Fàbregas, professor de Bíblia, i l’autora, Sefa Amell i Comas.

“L’autora desgrana històries de dones en relació amb altres dones i sobretot amb homes. Descriu situacions d’amor tendre i de violència que aparèixen al Primer testament. Es revolta contra aquells relats bíblics on es defensa la guerra santa i la violència contra les dones”

Felicitem ben de cor la Sefa i li desitgem molt d’èxit en aquesta nova empresa.

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma.
S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Dilluns, 1
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

1ª Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de "La coherècia, arrel de la credibilitat". Tindrà lloc al CIC, Via Augusta 205 a 2/4 de 9 del vespre. El conferenciant serà el Professor Màxim Muñoz de la Facultat de Teologia de Catalunya i el tema serà: “La coherència de Jesús”. Més informació aquí.

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: Calçotada a La Floresta.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 3
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre.

Dijous, 4
2ª Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de "La coherència, arrel de la credibilitat". Tindrà lloc al CIC, Via Augusta 205 a 2/4 de 9 del vespre. La conferenciant serà la Professora Begoña Román de la UB i el tema serà: “La coherència en la vida professional i en les organitzacions". Més informació aquí.

Dissabte, 6
Activitats al Cau del grup Castors de l’Agrupament Escolta.

Y3S5CHQBCHYP

Reflexions a la Paraula de Déu

Som ja a la segona setmana de Quaresma. L’evangeli ens il·lumina amb el relat de la transfiguració de Jesús. És un relat esperançador, positiu, que ens avança, premonitòriament, la glòria de Jesús, el qual conversa amb dos personatges cabdals de l’Antic Testament.

El primer de tots dos és Moisès, el guia d’Israel en la fugida d’Egipte i receptor de la Llei de mans de Déu en el Sinaí. Morí de manera memorable, a Moab, bé que ningú no sap on es troba el seu sepulcre, després que el Senyor li féu contemplar la terra promesa (Dt 34, 4-8), que és precisament la terra que el Senyor havia donat a Abraham i la seva descendència quan va fer amb ell l’aliança, com llegim en la primera lectura d’avui (Gn 15, 18). El segon personatge citat a l’evangeli és Elias, profeta d’Israel, que desaparegué damunt d’un carro de foc (2Re 2, 9-11). Representen la Llei i els Profetes, és a dir, l’antiga aliança. A més, ambdós han fet el traspàs de manera extraordinària i, per això també, són ells els més adequats per mantenir amb Jesús, com a tema de conversa, “la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem” (Lc 9, 31).

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Glòria Renom, Màrius Batlle i M. Angels Martín que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

Aquest diumenge ... Batec

Hola Batec@ires!!!!

En primer lloc agraïr-vos a TOTS la vostra participació a la missa de BATEC. Crec que és un privilegi i un goig poder compartir tots plegats d'uns moments de reflexió, música, pregària i celebrant l'eucaristia com feia Jesús.


Aquest diumenge 28 de febrer ens tornem a trobar a les 10.45 a St. Ildefons, anirem als locals de Marià Cubí, com ja sabeu estem pendents del projecte amb el Casal dels Infants del Raval i la visita però, vaig parlar amb l'Enric Canet i em va dir que està en procés (així que haurem d'esperar una miqueta encara).

Pel que fa a aquest diumenge us avanço una mica el què farem... el lema de la trobada serà: Juga i assabenta't del que està passant al món...

I com ho farem? Doncs suposo que tots heu sentit a parlar una mica de MANS UNIDES.

MANS UNIDES és una ONG de Voluntaris que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món. Les seves dues línies de treball són finançar projectes de desenvolupament al sud i sensibilitzar la població al nostre país.

MANS UNIDES ha elaborat un material fantàstic sobre aquest tema ... Es tracta d'un joc, "un joc perillós", potser ja el coneixeu, però sinó us deixo amb l'incògnita fins diumenge.

Animeu-vos doncs a venir, ens ho passarem moooolt bé, aprendrem moltes coses d'aquest món en el que vivim i podrem buscar solucions o compartir opinions al respecta.

Vinga doncs ens trobem aquest diumenge!!!!

Núria.

Dia 1 de març, Dilluns dels Drets Humans

En el marc del cicle de conferències" Els Dilluns dels Drets Humans", organitzat per Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau, l'1 de març tindrà lloc la xerrada "Transnacionals i drets humans: el cas de la indústria farmacèutica i alimentària", en què intervendran:

Teresa Forcades, monja benedictina i doctora en medicina

Gustavo Duch, exdirector de Veterinaris sense Fronteres i editor de la revista "Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas".

L'acte començarà a les 19 hores a la seu de Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria, 13. Barcelona)

Sessió de febrer de 6è Grau de Catequesi: Matrix

“Matrix” és un relat escrit expressament per a la pantalla pels germans Wachowski. Respon al gènere cyberpunk, nascut el 1982 amb “Blade Runner” de Ridley Scott, una de les pel·lícules de culte del cinema de ciència-ficció, on l’home s’enfronta a la supremacia de les màquines. A “Matrix”, a més de la influència de Tolkien (autor de “El Senyor dels Anells”) en el to d’aventura i la profunditat dels personatges, també hi ha referències a altres clàssics com “Alícia al País de les Meravelles”, de Lewis Carroll, en el tractament de la realitat i la irrealitat (el protagonista segueix un conill blanc com Alícia per entrar a un món desconegut).

“Matrix” és una trilogia rodada entre 1999 i 2003, on els diàlegs són molt densos, farcits de qüestions i reflexions metafísiques sobre la condició humana, la seva llibertat, la influència del destí i sobre altres il·lusions i dificultats de l’ésser humà. 

A les tres pel·lícules es veu un món dominat per màquines i intel·ligències artificials que esclavitzen els homes que viuen en una realitat virtual creada per Matrix, un ordinador que les màquines han construït per obtenir energia dels humans. Els éssers humans que descobreixen que estan sotmesos a les màquines són perseguits per tal d’eliminar-los o fer-los canviar.

Els humans que poden escapolir-se del control de la computadora viuen en una ciutat subterrània amb nom bíblic: Zion (Sion és Jerusalem, la terra de David) on les màquines no poden arribar.  Alguns humans confien que un  Escollit  (un Messies) els alliberarà de les màquines que els fan viure en una falsa realitat alienadora i opressiva. Aquest personatge, un pirata informàtic que es diu Neo,  va agafant consciència de la seva missió gràcies a les converses que té amb un programa informàtic que vol ajudar els humans,  l’Oracle (una particular visió de l’Esperit Sant), i a la seva parella i al grup d’amics que creuen en ell i li donen suport.

L’heroi de “Matrix”, Neo, es fa conscient del seu paper en la història de la humanitat progressivament i a través d’un camí dificultós i feixuc. Com Jesús, el compliment de la seva missió el porta a la mort per tal de donar una vida nova, una vida plena, una vida en llibertat per a la humanitat. Les darreres paraules de l’Oracle i l’Arquitecte dels sistemes informàtics de Matrix dónen entendre l’esperança d’una nova vida, d’una nova creació, d’una resurrecció.

“Matrix”, tot i no ser considerada com una pel·lícula que puguéssim anomenar de pensament plenament cristià, sí que conté una sèrie de personatges arquetípics i amb un clar referent dins del nostre univers de creients:

Neo: és el personatge que porta a terme la seva missió tot i haver d’arriscar la seva pròpia vida. Neo és l’Escollit en qui els homes dipositen la seva esperança, la seva confiança, la seva fe, per tal d’alliberar-se de les màquines, per tal vèncer el Mal. La vestiment de Neo ens recorda la vestimenta d’un sacerdot amb sotana. Neo protegeix amb la seva pròpia vida la seva comunitat, però també el món sencer. Fer el que ha de fer, el porta a sacrificar-se, a oferir-se. Neo descobreix poc a poc que del seu triomf dependrà la restauració del Bé, encara que això el porti  a  enfrontar-se al Mal fins a la batalla definitiva.

Trinity: amb el seu amor dóna forces a Neo per portar a terme la seva missió. Acompanya Neo en els moments difícils i està sempre al seu costat. Trinity representa l’ànima que aporta equilibri i confiança a Neo. Forma part del grup d’amics que li fan costat i no permeten que estigui sol.

Morfeo: capità de la nau que s’anomena Nabucodonosor (com el rei de Babilònia que va conquerir Jerusalem). Morfeo defensa la idea que l’Escollit és Neo, i que ell ha se ser qui guanyi la guerra a les màquines tal com diu una antiga profecia. Morfeo allibera Neo de Matrix.  Representa el contrapunt de la joventut. És l’ancianitat, la saviessa, la tradició, l’experiència, la figura del Mestre que tempera i equilibra la rauxa dels protagonistes. Morfeo fa prendre consciència de cada pas que es pren i de les conseqüències que això comporta.

El grup:  els apòstols, els deixebles, la colla, els amics, la comunitat…Són personatges pintorescos, de tot tipus d’origen social amb grans diferències, amors i odis. Cap d’ells pot triomfar per si sol sinó és en grup. Renuncien a gustos i preferències personals a favor del grup i en particular de l’heroi i de la causa comuna. Aquesta unió crea una força que va més enllà que la suma de les diferents individualitats. Tot i això, dins del grup també hi ha un traïdor.

Agent Smith: és un programa informàtic creat per Matrix per eliminar els humans rebels que entren dins del sistema. És una mena de programa anti-virus. A més, té la missió de capturar els intrusos per aconseguir informació i els codis per entrar a Zion. És el cap dels temuts Agents, que mai han estat vençuts per cap humà. Quan derroten un rebel, aquest no només mor virtualment dins de Matrix, sinó que també mor en el món real. Representa la personificació del Mal, i crea clons de si mateix com expressió de l’egocentrisme, de l’egoisme.

A “Matrix”,  Déu hi és present de forma immanent, no és un Déu transcendent. Déu es fa present en l’absència del poder, que precisament significa el Mal. Déu es fa present en la confiança de Neo en el seu grup i en la seva voluntat de portar a terme la seva missió tot i saber el final que li espera. La història acaba bé, encara que no sigui amb un final superficialment feliç  sinó per la lluita, per l’entrega, pel sacrifici dels protagonistes. La història acaba bé no perquè aparegui un Déu “Superman”, sinó per l’entrega i la fe dels protagonistes.

Resum de l’Assemblea del mes de febrer; El desafiament del desglaç

El Sr. Manuel Manonelles, director de la Fundació Cultura de Pau Barcelona, ens va presentar el dilluns passat dia 8, en el marc de l'Assemblea de la Comunitat, les conseqüències que té el canvi climàtic per a la nostra societat.

Va començar explicant com ara finalment els governs també es preocupen pel canvi climàtic perquè té repercussions econòmiques i polítiques.

Aquestes repercussions comencen quan, a causa del desglaç, desapareixen les fites que marquen els límits geogràfics ubicades en les zones de neus perennes, o l’efecte que provocarà en totes les poblacions costaneres en fer pujar el nivell del mar. Això ja és visible en algunes Illes de la Polinèsia (Maldiva, Samoa, Kiribati, etc. ) i anirà en augment a mesura que arribi a les zones densament poblades dels grans estuaris dels rius de l’Àsia o a la ciutats costaneres.

Altres conseqüències són el canvi en les rutes marítimes, entre 4.000 i 5.000 km menys de navegació, pel desglaç dels Casquets Polars, que provocarà un daltabaix de l’economia dels ports que es feien servir en la antiga ruta per un creixement exponencial dels nous punts de tràfic.

Però és que, a més, en els Casquets Polars hi ha importants reserves de matèries primeres. Com exemple, Canadà va aprovar una partida extraordinària de 6.900 milions de dòlars per reforçar la seva presència militar a la zona àrtica del seu país, pensem, doncs, en el que segurament gasten USA, Rússia, etc., i no ho diuen. Entrem en una nova carrera d’armaments.

L'any litúrgic: Temps de Quaresma

L’Evangeli de Sant Lluc guia la reflexió de la comunitat durant tot aquest any litúrgic, i és bo que, també durant el temps de Quaresma, reflexionem sobre temes clàssics sota la perspectiva d’un dels punts més característics d’aquest evangelista: Jesús com a revelador de la misericòrdia de Déu vers tota la Humanitat. Recordem que la paràbola que coneixem com la del “fill pròdig” és exclusiva d’aquest evangelista, i que seria més ajustat i apropiat al seu missatge anomenar-la la paràbola del “Pare misericordiós”.

El moment àlgid d’aquesta revelació de Jesús es dóna a la Creu. Més enllà de l’angoixa i del sentiment d’abandó que personalment experimenta, Jesús té força per cridar “Pare” i confiar la seva vida a les seves mans. És la Pasqua: dalt de la creu es produeix el pas de la mort a la vida perquè és allí on Jesús expressa la seva absoluta confiança en el seu Pare, el “Déu bo”. La narració d’aquest moment a l’evangeli de Lluc és majestuosa i èpica alhora, perquè és tot el llibre de l’evangeli que s’encamina cap aquest moment culminant i és a partir d’aquest moment on cobra sentit tot el que es narra en el llibre dels “Fets dels Apòstols”.

Durant el temps quaresmal es tracta d’aprofundir aquesta realitat: passar de la mort a una vida plena, perquè es té dipositada l’esperança i la confiança en el Pare del Cel que ens estima sense mai defallir. Quan diem que “aquest és el Misteri de la nostra fe” estem celebrant aquesta realitat que se’ns fa present en la persona de Jesús, el Crist, però també estem expressant la nostra voluntat de participar d’aquesta realitat. Inserir-se en aquest moviment còsmic que transforma la foscor en llum i la mort en vida no és gens senzill.

Certament, cal contemplar el Misteri de la Pasqua realitzat en Jesús, el Crist. En aquest sentit és bo anticipar la reflexió sobre les lectures que es proclamaran a les celebracions quaresmals. Però cal també mirar al nostre entorn: en aquests dies nostres, són moltes les persones, de lluny i de prop, que pateixen un trasbals important en les seves vides, que necessiten pa i també l’escalf de la nostra proximitat. En aquest punt seria bo que ens fixéssim un objectiu concret, que desperti la nostra responsabilitat envers els altres. La mateixa misericòrdia del Pare que es revelà en les paraules i en els fets de Jesús, s’ha de revelar avui a persones concretes a través de les nostres paraules i els nostres fets.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Dilluns, 22
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons: Tarda de cinema pel·lícula "La vida es bella"

Divendres, 26
Celebració, a 2/4 de 9 del vespre, del tradicional Sopar de la Fam a benefici de la Fundació Kusi Warma, organitzat pel Grup de Justícia i Pau. Més informació aquí.

Dissabte, 27
Els Llops i Daines de l’Agrupament Escolta faran una excursió i els Castors tenen activitats al Cau de 4 a 7 de la tarda.

L’Esplai té activitats al Cau de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 28
Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Reflexions a la Paraula de Déu

DEUTERONOMI – XVI 4-10
“Els Egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats.” (6)

Avui 1.020 milions de persones viuen sota el límit de la pobresa I moren diàriament entre 60.000 i 80.000 persones oprimides per tots aquells que dirigeixen el sistema econòmic internacional i per tots els que ho estem consentint. Confiem que el Senyor escolti el clam de tots els sofrents de la terra i ens doni el camins per aconseguir per tota la humanitat un món que regalimi llet i mel.

Salm 90 1-5
“T’emportes els homes com si fossin un son; al matí s’espiguen com l’herba, com l’herba que s’espiga i floreix, però al vespre es marceix i s’asseca.” (5)

Obriu els ulls interiors perquè puguem fer un SALT evolutiu QUE ENS PORTI A UNA NOVA CONSCIÈNCIA I ENS ADONEM que la solidaritat i el just repartiment de la riquesa, per totes i tots, és l’efecte del bé més gran. El bé més gran és conèixer i seguir Jesús i treballar per l’adveniment del Regne de Déu que és per tothom i en primer lloc pels pecadors, marginats i crucificats pel sistema.

CARTA ALS ROMANS. X – 8.13.
“No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom que l’invoca. En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.” (12)

No hi ha diferencia entre cristians, musulmans, hindús, budistes, creients i no creients. En efecte, tots els que invoquin el nom de Senyor, de paraula o amb els fets estimant els germans i treballant per un món on tota forma de vida sigui respectada, se salvaran.

Vine al Sopar per Fam 2010 ! ! !

El divendres 26 de febrer, a les 20:30 hores, als locals parroquials de Madrazo, 92 es farà el Sopar per la Fam 2010, en benefici de l’associació Kusi Warma.

Gràcies al Sopar de la Fam de l’any passat s’han mantingut en funcionament, durant un any, dos centres de control nutricional a un dels barris més pobres de Lima. S’hi han atès més de 6.000 demandes.

Aquest any es proposa ajudar a crear un consultori psicològic al mateix barri que ofereix suport i ajut als infants víctimes de maltractament i a les seves famílies.

El programa de l'acte serà el següent:

20:30 h. Presentació de l’acte i dels resultats obtinguts amb el Sopar 2009
21:00 h. Vídeo sobre el treball de l’associació Kusi Warma
21:25 h. Preguntes i xerrada
21:40 h. Sopar
22:00 h. Concert Grup de Gospel
22:30 h. Cloenda

El menú: bastonets i aigua

El preu: 10 € … o més … o menys

Els donatius es poden ingressar al compte 3025 0002 41 1433284702 de la Caixa d’Enginyers o bé els podeu lliurar directament a la Secretaria de la Comunitat.

Pregària pels qui ens han deixat

En les celebracions de l’Eucaristia de les 8 del vespre dels dijous dies 11 i 18 vàrem pregar per Carme Garrido, Andreu de Mas, Antonio Cortés i Isidre Viñas que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

Catequesi Familiar de febrer: Quaresma (II)

EL PÒSTER: “Seguim la Quaresma de Jesús”

Nosaltres reflexionarem sobre la Quaresma de Jesús, no només per saber què va fer ell, obeint la voluntat del seu Pare, per donar-nos Vida Plena a tots, sinó per seguir-lo, o sigui: mirar-lo, imitar-lo, esforçar-nos a ser i fer com ell. Caminar amb ell el Camí de la seva Quaresma.

Com que la Quaresma de Jesús va durar tota la seva vida i la seva mort en creu i resurrecció a la Vida Nova, hi dedicarem dues jornades de catequesi A fa primera jornada que fem aquest mes, recordarem i reflexionarem en el que va fer durant els tres anys de la seva vida d'home gran: després del Baptisme del Jordà fins a l'última setmana de la seva vida que en diem la Setmana Santa.

En la següent sessió, recordarem i reflexionarem el que va passar durant la darrera setmana de la vida de Jesús.

El Pòster d'avui es refereix a la primera part.

1.-LES TEMPTACIONS DE JESÚS (Lluc 4,1-13)

És el text evangèlic que llegim a la missa d'aquesta sessió.

Després de rebre el Baptisme de Joan, Jesús vanar a un lloc desert i solitari a pregar i a reflexionar sobre tot el que Déu Pare li feia sentir i li demanava per dintre. S'hi va estar tota una quarantena sense menjar ni beure res. Va ter una veritable quaresma personal.

Jesús va reflexionar molt i es va adonar de totes les dificultats que trobaria per fer i dir tot el que Déu Pare volia que fes i ensenyés. Jesús s'adonava que tot això, toparia amb tot el mal del món. amb tots els homes i dones que no estimen el que és bo i veritat.

Tota la Bíblia i també el Nou Testament i quasi totes les cultures del món, quan volen parlar del Mal, fan servir el símbol del Diable. Es una manera de representar com una persona humana malvada i deforme la realitat del Mal i que s'anomena de diverses maneres: príncep d'aquest món, poder de les tenebres, Dimoni, Satanàs, Maligne ...  En el pòster ho representem amb Ia imatge d'un núvol tenebrós que envolta Jesús i li fa sentir tot el que el Mal li farà sofrir i el temptarà.

L'evangeli ho resumeix en tres temptacions:

1.- Fes que les pedres es tomin pans. El Diable insinua a Jesús que faci un miracle en favor seu. Que sigui egoista. Que faci servir per a ell, el que té per a tothom ...

2.- Si m'adores t'ho donaré tot. El Diable tempta Jesús que abandoni la seva missió i vulgui tenir poder i gloria com els poderosos del món.

3.- Tira't de daltabaix que els àngels t’entomin. Assoleix amb un acte ben espectacular el que has de fer amb gran esforç: vanaglòria, triomfalisme, ...

Catequesi Familiar de febrer: Quaresma (I)

El diumenge 21 de febrer (Grup A) i el diumenge 28 (Grup B) tindrà lloc la 5na trobada dominical d'aquest curs de la Catequesi Familiar. El tema a tractar és: SEGUIM LA QUARESMA DE JESÚS.

La paraula Quaresma significa quarantena. El número quaranta en el llenguatge bíblic té el sentit simbòlic d'un temps important. Aquesta paraula estava carregada de referències religioses lligades a esdeveniments de la història fundacional del poble jueu i dels orígens de la seva fe.

• LES QUARANTENES BíBLIQUES. 
 

Aliança per mitjà de NOÈ 

La primera quarantena de la que ens parla la Bíblia és troba en el poema mític del Diluvi Universal situat en els 12 primers capítols del llibre del Gènesi. Encara que de fet, juntament amb tots els poemes dels orígens, són els escrits més tardans de l'Antic Testament. 

Recordem que la versió bíblica del poema del Diluvi ( que dura quaranta dies) no presenta un Déu irat i venjatiu que vol destruir el món pel mal que els humans hi han acumulat, sinó un Déu dolgut per la ingratitud d'una humanitat que ha omplert de tota mena de mal el món que Ell ha creat i estima, i vol rentar-lo i renovar-lo. 

Per fer-ho, busca entre els humans, els pocs justos que restin, i ni que només sigui un de sol, aprofitar-lo per recomençar amb ell, un món nou. Els quaranta dies i nits, són la quaresma de la gran purificació, que implica la destrucció de tot mal aprofitant tot el bé per poc que sigui. I tot acaba i culmina amb el compromís de Déu creador de no castigar mai mes el món per culpa dels pecats dels humans.

Noè és la personificació del Just . L'arc de sant Martí és el símbol de la decisió irrevocable i gratuïta de Déu de comprometre’s a la Salvació de tots els humans i del món. El signe de la primera Aliança entre Déu i tots els humans que segueixen la veu de la seva consciencia amb cor sincer : és la Fe Noètica. 

Aquesta primera gran Quaresma expressa la decisió divina de lluitar contra tot mal. Es un caminar de Déu pel món i la història per alliberar-lo de tot el que l'esclavitza i el deforma, i poder-lo així Salvar = conduir-lo vers la plenitud de la vida i felicitat. 

La coherència, arrel de la credibilitat

Conferències Quaresma' 2010

Les sessions de "Reflexió i Diàleg", organitzades per l'Associació CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons, tindran lloc a les 20:30 hores els dia 1, 4, 8 i 11 de març a l'Institució Cultural del CIC (Via Augusta 205).

La credibilitat depèn estretament de la coherència de vida. La fe ens exigeix viure amb coherència l'Evangeli, manifestar-lo en la vida privada i professional, ser testimonis de la bona notícia arreu. Ser coherent, però, és difícil. Jesús és el nostre exemple de coherència fins a les últimes consequències. També hi ha molts homes i dones anònims que treballen pel bé comú i que són coherents amb els seus principis. Són testimonis que esperonen a viure-la.

L'exemple de Jesús ens captiva, però també ens colpeix. L'evangelització exigeix la imitació del Crist, la pràctica de la coherència en tots els ordres de la vida, perquè només així som dignes de confiança a l'hora de dir-nos cristians.

Ens proposem reflexionar sobre la coherència durant aquest temps de meditació i de renovació propi de la Quaresma i ho farem amb persones que ens ajudaran a explorar-ne la riquesa de significats.

* Dilluns, 1 de març

La coherència de Jesús

Màxim Muñoz. Nascut l'any 1958 a Zarza Capilla, Badajoz. Va professar com a claretià el 1977 i va ser ordenat prevere el 1985. És el Provincial a Catalunya dels claretians. Doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma. Actualment és professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i ha impartit classes en diversos centres de formació. També és vicepresident de la Unió de Religiosos de Catalunya i secretari de la Conferència Ibèrica de Provincials Claretians.

* Dijous, 4 de març

La coherència en la vida professional i en les organitzacions

Begoña Román Maestre. Va néixer a Petrel, Alacant, al 1965. És doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona, va obtenir el Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat a la mateixa Universitat. Del 2001 al 2007 fou directora de la Càtedra d'Ètica Ethos Ramon Llull, de la Universitat Ramon Llull, on cordinava grups d' investigació en ètica aplicada a entorns professionals i organitzatius. Actualment és professora d'Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

* Dilluns, 8 de març

La coherència cristiana en els mitjans de comunicació.

Francesc Romeu. Nascut el 1959 a Tiana. És capellà i periodista. Actualment és rector de la Parròquia de Santa Maria del Taulat i de Sant Bernat Calbó, al barri del Poblenou de Barcelona, del que també n'és l’arxiprest. Consiliari del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona. Professor de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació: Foc Nou, Avui, El Periódico, Catalunya Ràdio, www.catalunyareligio.cat, entre d'altres.

* Dijous, 11 de març

El testimoni dels sants. Coherència exemplar.

Francesc Torralba. Va néixer a Barcelona l'any 1967. Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic i Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la llicenciatura i el doctorat en Teologia. En l’actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Forma part de diversos comitès d’ètica. És l'actual director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull.

Nota en relació a l'atracament a la nostra església

Publiquem la carta dirigida al diari ADN en referència a la notícia apareguda el passat dia 27 de gener: "Atraco a punta de pistola a una iglesia de la calle Madrazo" en la que fem unes puntualitzacions i demanem que es publiqui, i aprofitem l'ocasió per desmentir el comentari sobre els mossos que es posa en boca del rector. L'actuació dels mossos tant el dia de l'incident com el dia següent va ser ràpida i correcta en tot moment.

Senyors,

En referència a la notícia “Atraco a punta de pistola a una iglesia de la calle Madrazo" publicada en el seu diari el passat dia 27 de gener, els vull manifestar en nom del Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Ildefons, la nostra sorpresa i malestar per la inexactitud dels continguts de la notícia. És per això que volem puntualitzar el següent:

En primer lloc, el rector no hi era i la persona agredida va ser el diaca, que no és sacerdot.

En segon lloc, les misses del dia següent (l’incident va tenir lloc a les 9 del vespre) es van celebrar amb tota normalitat.

En tercer lloc, l’incident va tenir lloc al despatx parroquial encara que els atracadors varen entrar per la porta de l’Església.

En quart lloc, volem manifestar que els mossos d’esquadra es varen personar pocs minuts després d’haver-los telefonat i varen procedir amb tota correcció a fer les diligències pertinents.

És en aquest sentit que els agrairíem que vulguin publicar aquesta carta a fi de desfer malentesos.

Atentament,

Àngels Vilaró

Reflexions a la Paraula de Déu

Les benaurances

Un agnòstic, molt possiblement, llegint les benaurances de l’evangeli d’avui, aniria comentant el text amb una visió exclusivament realista. Més o menys així: "Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres" l’agnòstic diria: el més fàcil és que mori pobre com una rata. "Feliços els qui passen fam, vindrà un dia que seran saciats", diria: segur que morirà de gana. "Feliços els qui ara ploren, vindrà el dia que riuran", diria: potser sí perquè el riure va a estones. "Feliços vosaltres quan per causa del Fill de l’home la gent us odiarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom; aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel", diria: això si existeix el cel.

M’agradaria saber com veu l’agnòstic de forma realista alguns moments de la vida. És explicable l’amor de dues persones ben diferents? És explicable el gest generós, gratuït? La llista podria ser llarga. No es pot pensar que aquestes qualitats extraordinàries són fruit d’algun mecanisme químic o elèctric del cervell humà. Cal acceptar que no hi ha resposta raonable, que és un misteri, com és misteriosa la fe que ens fa creure en Jesucrist. L’agnòstic, segurament no sap que quan és capaç de realitzar alguna acció altruista està construint el Regne de Déu.

Potser també em pot passar a mi i en algun moment, sense adonar-me’n estic construint.

Àngel Oliva

51a Campanya de Mans Unides

En la Campanya d’enguany que celebrem aquest cap de setmana amb el lema Contra la fam, defensa la terra, els arxiprestats de la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà assumiran els tres projectes que Mans Unides els ha assignat a la República Democràtica del Congo:

1 – Construcció d’una escola rural de primària a Muvugha (Butembo), amb un pressupost de 44.720 euros que representen un 80% de la construcció i equipaments i beneficiarà 500 alumnes i indirectament tota la població d’unes 4.000 persones dels 10 pobles de la zona.

2 – Construcció i equipament d’un centre de formació professional per a nens i joves del carrer a Maluku/Kinshasa, amb un pressupost de 56.540 euros que servirà per a la construcció i l’equipament amb bancs i taules del nou edifici.

3 – Construcció d’una escola rural de primària a Nsuni-Kinzono/Bateke, amb un pressupost de 79.404 euros. L’escola constarà d’un edifici amb sis aules, serveis higiènics i tres espais per a magatzem, oficina i sala de professors. Beneficiarà 240
nens i nenes.

Agraïm per endavant la valuosa ajuda de tots que com cada any es traduirà en una generosa aportació econòmica en la col·lecta d’avui.

La setmana dia a dia

Dilluns, 15
Catequesi d’infants: aquest dilluns no hi haurà catequesi. Més informació aquí.

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Carnestoltes i concurs de truites.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 17
Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà missa a les 8 del matí, a les 12 del migdia i a les 8 del vespre. En totes les Eucaristies, després de la celebració de la Paraula, es beneirà la cendra i s’imposarà a tots els participants a la Missa.

Dissabte, 20
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda. Els Castors de l’Agrupament Escolta tenen excursió i els Llops i Daines activitats al Cau. A l’Esplai tenen Jornades Esportives. Més informació aquí i aquí.

Diumenge, 21
Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Estació d'enllaç de febrer: monòleg "Evangeli anònim"

El proper divendres dia 19 de febrer hi ha una nova trobada d' Estació d'enllaç, la proposta pels joves que un cop al mesorganitza la Delegació de Pastoral de Joventut de Barcelona. Aquest mes la proposta és un monòleg d'Albert López Vicancos: "Evangeli Anònim" que es representarà a les 22 hores, a l'Escola Tècnica Xavier (Av.Francesc Cambó, 12 molt a prop de la Catedral).

Tal com explica el seu autor: "Evangeli anònim és un text teatral interpretat per un sòl actor. Ambientat a l'època on es situa l'acció, l'any 58 després de Crist (tant l'escenografia com el vestuari), un personatge fictici acosta els espectadors a la figura de Jesús de Natzaret amb un vocabulari senzill i proper. Fa un retrat del Jesús home a través de la seva visió i des d'una mirada crítica i a l'hora mostra el que possiblement era el pensament de molts homes i dones de l'època. L'obra és adequada per espectadors a partir de 15 anys."



Més informació aquí.

18ena Jornada Mundial del Malalt

Avui dijous dia 11, commemoració de la Mare de Déu de Lourdes, es celebra la 18ena Jornada Mundial del Malalt. Amb aquest motiu, Mn.Xavier de Dou ens fa arribar la següent reflexió:

Ells també compten

El món del sofriment humà clama sense interrupcions trobar un altre món: el de la comprensió i el de l’amor més desinteressat. Heu pensat mai que el malalt també pot evangelitzar tot mostrant el rostre de Jesús i allò que és original i notori del nostre Déu cristià? Un Déu sofrent que comparteix, per amor, el dolor dels homes i que els redimeix per aquest camí de contradicció?

Sí, el malalt és un testimoni quan viu la seva fe cristiana, tot donat-se i donant, tot redimint i redimint-se amb els germans més propers del seu egoisme, orgull i vanitat. Per això, gairebé tots els diumenges de l’any a les nostres eucaristies fem una pregària per ells. Tota la comunitat cristiana i concretament la parròquia ha de tenir cura d’aquesta activitat pastoral que mai no té un punt final. Pensem-ho, i posem fil a l’agulla per estar preparats per al dia que potser ens tocarà ser un més d’aquest grup mereixedor d’una atenció, estima i amor més que extraordinaris. Preguem i fem pinya amb tants malalts de diverses malalties.

Francesc Xavier de Dou - Responsable de la Pastoral de Malalts

Aniversari de Mn.Lluís Saumell

Avui 10 de febrer, Mn.Lluís Saumell, rector de Sant Ildefons des de 1998, compleix 78 anys. Mn.Lluís és present en la vida de Sant Ildefons des de fa més de trenta anys. El felicitem ben sincerament, li agraïm la seva dedicació al llarg de tants anys a la nostra Comunitat, especialment els darrers com a rector, i donem gràcies a Déu per la seva presència tot pregant per ell.

Campanya de Mans Unides

Els propers dissabte i diumenge, 13 i 14 de febrer, Mans Unides demanarà la nostra col·laboració per ajudar a la seva tasca de solidaritat envers el Tercer Món. L’eslògan d’aquesta campanya serà: Contra la fam, defensa la terra. L’operació Enllaç d’enguany posarà en marxa tres projectes de construcció d’escoles i equipaments per a la República Democràtica del Congo, que seran comuns per a tots els arxiprestats de la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà, tal com s’ha vingut fent els últims anys.

Més informació aquí.

Sopar de la Fam

El divendres dia 26 de febrer a 2/4 de 9 del vespre el grup de Justícia i Pau organitza el tradicional SOPAR DE LA FAM a benefici de la Fundació Kusi Warma. Abans del sopar s’exposarà què s’ha fet amb les aportacions de l’any anterior i els nous projectes.

Josep Rius-Camps, premi Ciutat de Barcelona

Josep Rius-Camps, professor a la nostra Comunitat del Grup de Reflexió Bíblica, i Jenny Read-Heimerdinger, autors de "Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza" (Ed.Fragmenta 2009), han obtingut el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de traducció catalana. És la primera vegada que aquests premis destaquen una traducció bíblica. El jurat ha valorat "la qualitat del llenguatge, la bella acordança amb el text original i la significativa aportació d’aquest llibre a la bibliografia catalana."

La tesi de Rius-Camps i Read-Heimerdinger és que els dos llibres de Lluc que consten al Nou Testament (l’Evangeli i els Fets dels Apòstols) són una sola obra: un informe escrit pel rabí jueu Lluc per a Teòfil, un summe sacerdot, que li havia demanat que li demostrés la messianitat de Jesús.

El teòleg i biblista català Josep Rius-Camps i la lingüista bíblica anglesa Jenny Read-Heimerdinger, que fa quinze anys que col·laboren en aquest projecte, s'han basat en el Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i dels Fets dels Apòstols, amb diferències respecte al text bíblic convencional. Segons Read-Heimerdinger, "el Còdex Beza té una perspectiva jueva, mira la història de Jesús i de la primera església des d'un punt de vista jueu."

La traducció catalana, que l'edició presenta acarada a l'original grec, és al mateix temps científica i poètica, atesa l'agosarada disposició del text en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original). El volum té un total de 744 pàgines, però aquest gruix es deu al fet que es tracta d'una edició bilingüe i que la maquetació en estics és molt generosa. Inês Castel-Branco, editora de Fragmenta i maquetadora de tots els llibres, comenta: «El manuscrit original del Còdex Beza no duia puntuació i disposava el text en línies curtes, gairebé versos, que constituïen unitats de sentit (els estics). Els traductors han volgut mantenir aquests estics en la pàgina grega i també en la traducció catalana, de manera que aquest condicionant ha acabat originant una prosa gairebé poètica que convida a ser declamada, meditada. Les notes i el sistema de numeració i classificació dels estics han estat acuradament maquetats per no destorbar precisament la bellesa del text.»
Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, valora d'aquesta manera la concessió del Premi Ciutat de Barcelona: «Des de Fragmenta ens alegrem moltíssim d'aquest premi. Rius-Camps i Read-Heimerdinger són dos erudits que no acostumen a treballar sota els focus, sinó en la més absoluta discreció: és molt reconfortant que després de tants anys de silenciosa dedicació a l'estudi es reconegui la seva tasca. La seva projecció internacional és important (han publicat un magne comentari als Fets dels Apòstols en anglès), però la comunitat acadèmica local no ha valorat com caldria les seves aportacions. Confiem que aquest premi contribuirà a posar en relleu la qualitat científica d'una feina rigorosa que qüestiona molts dels hàbits corrents en les edicions de la Bíblia i moltes de les interpretacions que se n'han fet i que es donaven per segures.»

A la columna de la dreta d'aquest bloc, hi ha uns vídeos de la presentació del llibre que es va fer fa unes setmanes a una llibreria de Barcelona.

Celebració Comunitària del Baptisme

Diumenge vinent, dia 14, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte abans, dia 13 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. "Canvi climàtic: reptes per la pau i la seguretat" a càrrec de Manel Manonelles. Més informació aquí.

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Teatre al Casal: “Recién llegada de Argentina”. Entrega de placa commemorativa al Casal i sardanes.

Dissabte, 13
Activitats al Cau de tots els grups de l’Agrupament Escolta de 4 a 7 de la tarda. A l’Esplai celebraran el Carnestoltes.

Reflexions a la Paraula de Déu

Millorar el món abans de recussitar

No podem deixar passar lleugerament aquesta lectura de la carta de Sant Pau als cristians de la ciutat de Corint. Ens hi hem d’entretenir, hem de fer una pausa en les nostres activitats i considerar les seves paraules, com si la carta ens l’hagués adreçat a cadascú de nosaltres. Ens diu que nosaltres hem acceptat i perseverem en la creença que Jesús de Natzaret va superar la mort, que va viure i que es va presentar als seus primers seguidors.

Hi perseverem en aquesta creença en la resurrecció de Jesús, que és penyora de la nostra, de la de cadascú de nosaltres? No coneixem res del més enllà. Ni tan sols som capaços d’imaginar una altra vida diferent de la que ara gaudim a la terra. Tenim pensaments i sentiments semblants als del poeta Joan Maragall en el seu “Cant Espiritual”, quan pregunta a Déu: “Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?” No entenem què és una altra vida perquè tots els nostres pensaments i les nostres idees són formades a partir de la matèria i dels sentits humans. Tanmateix creiem, i tanmateix esperem. Perquè endins del nostre interior hi ha tant el desig de viure com l’anhel de perviure i l’esperança d’aconseguir l’eternitat

Aquesta esperança, aquest càlid anhel que ens travessa l’hem de guardar en la profunditat del nostre interior, però no ens ha de distreure de la feina de fer créixer el Regne de Déu en aquest món, un Regne que no pot avançar sense la nostra contribució personal, sense el nostre esforç quotidià en tota acció que vagi a favor del progrés espiritual del món. Un progrés que es genera a casa i a les famílies, però també als estudis, als laboratoris, a les fàbriques, als mitjans de comunicació, a tota la societat. Millorar el món en què vivim és la primera tasca que hem d’abordar els cristians mentre aspirem a una altra vida.

Josep-Maria Puigjaner

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Andrés Blanquet que darrerament ens han deixat per anar a la casa del Pare.

Aproximació a la figura històrica de Jesús

El Secretariat de Teologia a la Universitat organitza, en col·laboració amb el Centre Edith Stein, un cicle de diàlegs amb dinar inclòs sobre la personalitat i el pensament de Jesús conduïts per un expert:

Dimarts 16 de febrer: JESÚS I LA VIOLÈNCIA amb Armad Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

Dimarts 23 de febrer: ELS SILENCIS DE JESUS amb Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

Dimarts 2 de març: JESUS I LA RIQUESA amb Agustí Borrell, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

Dimarts 9 de març: JESÚS I ELS EXCLOSOS amb Xavier Alegre, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

Les xerrades tindran lloc a la Facultat de Teologia de Catalunya (Diputació, 231) de 14 a 15:30 hores. El preu és de 8 euros per sessió amb dinar inclòs. Per més informació o per inscripcions podeu trucar als telèfons 619 99 41 06 - 93 487 63 63 o enviar un correu a mmgalceran@teologiaalauniversitat.org.

Fortalesa en la feblesa

Pensant en les persones amb moltes capacitats

i que algú anomena discapacitades...

Crec que hi ha moltes qualitats presents

que ens haurien de fer qüestionar

on està la nostra discapacitat

i on està la nostra limitació...

Quantes coses no sabem o no podem fer?

Obrim la nostra societat a acceptar i comprendre la diferència

Siguem mitjancers d'obertura del món

a una integració del que està menystingut...

Quina bellesa hi ha al darrera de les nostres mancances...

Quina bellesa hi ha al darrera de les nostres febleses...

Allà on trobarem la nostra feblesa

apareixerà la nostra fortalesa...

Goretti Pomé

Canvi de rumb a l’Església de Catalunya? Els camins de l’Esperit

El mes de juliol passat, Frederic Bassó, teòleg, formador de catequistes, i persona ben coneguda a la nostra Comunitat, va escriure un informe, a petició de l’Associació Cristianisme al Segle XXI (www.cristianismexxi.cat), sobre el nou catecisme editat per la Conferència Episcopal Espanyola . Tot seguit el transcrivim.

Ja és plenament conegut per tothom, que la Conferència Episcopal Espanyola ha editat i solemnement presentat i imposat un nou catecisme per als infants de totes les diòcesis d’Espanya. Els bisbes de les diòcesis catalanes s’han afanyat a fer-ne la traducció al català per a ser utilitzat a les seves respectives diòcesis.

La cosa, en si mateixa, no tindria cap especial interès ni significació. Es podria mirar com una acció normal de govern pastoral, en relació a una qüestió que es ben bé de la competència dels bisbes. Però es donen unes circumstàncies que fan que tot aquest afer, esdevingui per a les diòcesis catalanes, una situació penosa, desconcertant i polèmica. Cal fer una mica d’història recent, per fer-se’n càrrec.

Des del Concili Vaticà II ( 1962-65 ) i de la publicació del Directori General per a la Catequesi ( 1972 ) es va generar a totes les diòcesis catalanes un moviment de renovació catequètica que inspirat i alimentat pel Directori va generar una reflexió i un notable esforç de producció de material pedagògic catequètic de cara als infants.

Per promoure i orientar tot aquest treball, l’any 1984 es va crear el Secretariat interdiocesà de Catequesi de Catalunya ( S.I.C ) que va editar un llibret que els bisbes catalans van encarregar a un competent equip de teòlegs i que es titula Fons bàsic per als catecismes de les diòcesis catalanes.

En totes les diòcesis es van formar equips que van esmerçar energies, il·lusió i saber en confeccionar material catequètic acomodat als infants. L’Editorial Claret va oferir un gran servei en tot això.

L’any 1987, el Cardenal Dr. Jubany arquebisbe de Barcelona va erigir la fundació canònica Formació cristiana permanent Mossèn Manuel Bonet, per a què organitzés un Servei de Catequesi, com a instrument per a reflexionar experimentar i publicar mitjans pedagògics i didàctics de cara a fornir instruments per a totes les activitats catequètiques de totes les edats i condicions. La influència del Servei es va estendre per totes les diòcesis de Catalunya.