Conferències quaresmals 2023: Sessions de reflexió i de diàleg (Associació CIC i Sant Ildefons): Viure la fe amb els ulls oberts

Per viure la fe amb els ulls oberts ens cal una bona dosi de lucidesa i de sentit crític. La fe és una crida que ens exigeix acollir Déu i acollir els altres tal com són, acceptant les seves mancances i grandeses. És una crida contra el desencís que ens envaeix i la indiferència enfront del sofriment. Ens obre a la virtut de l’esperança que se sosté en Déu com a font de sentit, però la fe seria morta si no es traduís en un compromís exigent per pacificar el món, tot pacificant el cor de les persones i posant-lo en les mans de Déu.

Volem aprofundir-hi per tenir els ulls ben oberts i ho farem a partir de tres conferències:

Dia 6 de març

Acollir Déu, Acollir els altres

Prof. Núria Caum i Aregall, llicenciada en teologia

 

Dia 13 de març

Contra el desencís: L’esperança

Prof. Francesc Torralba, filòsof i teòleg

 

Dia 20 de març

Pacificar el món i el cor

Prof. Berta Meneses, religiosa filipense i científica

Les sessions es realitzaran a la seu del CIC a Via Augusta, 205, a les 19:30 hores.

Reflexions a la Paraula de Déu

Les temptacions, mitjançant un llenguatge simbòlic i gràfic, expressen una experiència de l’Esperit que va molt més enllà de les paraules i imatges concretes que fa servir.

El diàleg entre Jesús i l’esperit maligne assenyala les dificultats pròpies de qui s’enfronta a decisions fondes, arriscades, que canvien la seva vida. Després de l’experiència fonamental del bateig, Jesús ha de perfilar i definir el seu itinerari. Es troba en una situació en la qual ha de discernir quina via seguir per realitzar allò que percep com la voluntat del Pare, anunciar el missatge d’amor i de fraternitat o bé ignorar-lo i continuar amb una vida tranquil·la. Té davant seu la possibilitat d’utilitzar Déu per al seu profit, per obtenir poder, honor i prestigi. Però, com que té una gran finor d’esperit, descobreix com ser i viure en tant que fill del Pare.

En l’imaginari semita, el qual hem assimilat també nosaltres, la figura del temptador es personifica en el “diable amb corns i cua”, com aquell que sedueix i provoca la temptació; en canvi, prou bé que sabem que el conflicte es produeix en nosaltres mateixos. Experimentem les  nostres febleses, desitjos, aspiracions, tendències constructives i destructives dins nostre. Són moments de recerca, de presa de decisions per orientar la nostra vida. Aquestes situacions comporten una visió interior aguda que permet visualitzar les dificultats que exigeixen un canvi radical de vida, per buscar per damunt de tot  la voluntat amorosa del Pare.

Podem dir que aquestes temptacions són el tendó d’Aquil·les de tots els humans. A Jesús el van acompanyar durant tota la seva vida i  amb pregària i bon discerniment les va rebutjar amb fermesa; no va entrar en el cercle del poder i de la manipulació de Déu i dels altres. Aquí  veiem que Ell  està tan unificat, integrat en si mateix, que la seva resposta i opció queda palesa a la frase del Deuteronomi 6,13, en el context del Shemà Israel “Adora al Senyor el teu Déu, dóna culte a Ell tot sol”.

Què vol dir donar culte a Déu? El profeta Osees ho expressa molt clarament dient: “el que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos” (Os 6,6). Jesús té aquest coneixement vital i vivencial del Pare, detecta les temptacions i les afronta amb lucidesa. Es posa al servei dels altres. Ho expressa molt bé en el seu gran missatge a Mt 25, 31-40.  Ell ens mostra que només fent el bé assolirem la plenitud, el sentit  de la nostra existència.

Esther Bochita                                                                                                                                               

La setmana dia a dia

Diumenge, 26

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

 

Dilluns, 27  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 28

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Reunió del consell pastoral a les 8 del vespre

 

Dissabte, 4

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Temps de Quaresma

Els evangelis dels diumenges de Quaresma que escoltarem aquest any constitueixen la sèrie de lectures més tradicional d’aquest temps litúrgic. A l’eucaristia del Dimecres de Cendra (la Passió) i a les dels dos primers diumenges de Quaresma (Temptacions i Transfiguració), serà Sant Mateu qui guiarà la nostra reflexió sobre el significat del temps quaresmal. Els altres tres diumenges se’ns proclamaran tres episodis de l’evangeli de Sant Joan: el diàleg de Jesús amb la samaritana (4, 1-11), la guarició del cec de naixement (9, 1-41) i la resurrecció de Llàtzer (11, 1-45). Aquests tres evangelis eren apropiats per la instrucció dels catecúmens que s’havien de batejar a la nit de la Vetlla Pasqual, perquè la seva catequesi toca temes baptismals cabdals, com són la reflexió sobre l’aigua i l’Esperit, la nova llum que ha de rebre el catecumen per comprendre l’evangeli i seguir Jesús, i la vida nova que, per mitjà de la mort/resurrecció de Jesús, havien de rebre els futurs batejats. Els cristians, a la Vetlla de Pasqua de manera solemne, i també al llarg dels diumenges  pasquals, recordarem el nostre baptisme i renovarem la nostra fidelitat a l’evangeli, motiu pel qual tindrem ocasió de fer nostra aquesta catequesi que ens apropa als nostres orígens de fe i a la nostra adhesió a la persona i a l’evangeli de Jesús.

Passa, però, que la nostra condició de batejats, per la qual ens esforcem per seguir Jesús, l’hem de contextualitzar en el temps que ens toca viure. Un temps convuls, com tants altres, però que té unes connotacions particulars per circumstàncies concretes que ens afecten de prop. Hi ha una consciència cada cop més gran de que, tots plegats, haurem de fer un esforç gran per aturar un canvi climàtic que ens amenaça més cada dia que passa. Estem adquirint consciència de que les desigualtats entre nacions i entre les persones d’una mateixa societat cada dia es fan més intolerables. Es produeixen desplaçaments forçats dels llocs en els que vam néixer i en els quals hem viscut fins ara, només perquè l’especulació d’uns quants sobre els habitatges disponibles fa impossible que moltes famílies hi continuïn vivint. Davant d’aquestes i de moltes altres situacions, que ens descol·loquen i que fan trontollar una convivència pacífica, ens adonem que som molts els que compartim aquestes preocupacions amb moltes i variades persones. En aquest context, seguir Jesús ha de tenir unes derivades ètiques que les comunitats cristianes hauríem de posar en comú i prendre decisions que ens comprometin a tots com església en favor de totes les persones que integren les nostres societats.

La quaresma és un bon temps per pensar en un canvi d’estil de vida. D’aquest canvi l’evangeli en diu “conversió”, i no és altra cosa que dirigir la mirada cap el nostre interior i vers la realitat que formem els homes tots plegats, amb la intenció de canviar profundament la trajectòria que porta la societat actual, i que ens volen fer creure que és l’única que existeix realment. Però si canviar el món potser sigui una utopia, resignar-se a no canviar res és la mort. Durant la quaresma hauríem de pensar com superar el neguit de conquerir el “nostre particular benestar”, i imaginar noves “maneres de viure en comú”. La soledat i sobrietat del desert, al qual es va sotmetre Jesús, potser ens podria ajudar a trobar camins per activar una sobrietat social compartida que limiti falses i supèrflues necessitats, que tots ens hem creat i que seguim desitjant com si, avui, al nostre entorn res no hagués canviat. Però, en una recent entrevista, el Director de Caritas Diocesana de Barcelona destacava dos problemes greus de la societat de la qual nosaltres en formem part: D’una banda, hi ha un 30% de persones del nostre entorn que passen fam; i, d’altra banda, no hi ha prou recursos, ni públics ni privats, per acabar amb la vergonyosa xacra de persones i famílies que no tenen, ni poden disposar, d’un habitatge que els permeti portar una vida digna.

Reflexions a la Paraula de Déu

Sigueu bons del tot

 Quina manera més radical de trencar esquemes amb una sola frase: ‘Sigueu bons del tot’! I quina manera més simple de traçar un camí per a tots els cristians: ser bons del tot i conseqüents amb aquest manament que ens deslliura de l’odi, ens omple de paciència i ens repta a viure amb plena consciència. Crec que hem de valorar de forma absolutament positiva que aquest és un missatge encara innovador per al nostre món, tot constatant els temps en què vivim i les principals dinàmiques socials: ser bons del tot significa haver de nedar contracorrent quan la delació, la desconfiança i la revenja són pràctica habitual en el nostre dia a dia. 

Des de la meva perspectiva, voler ser bons del tot significa confiar: confiar en un mateix i en les nostres capacitats, encara que siguin temps difícils. També confiar en l’altre, saber que l’altre és algú, com a mínim, tan digne com nosaltres mateixos, amb dubtes i certeses i amb capacitats i possibilitats, algú amb qui podem relacionar-nos i col·laborar. També confiar en què ens mereixem tot allò de bé que ens pugui arribar en la nostra vida.

Significa també ser persones esperançades, amb una fe indestructible en el futur, malgrat totes les dificultats del present que la mateixa humanitat crea i augmenta sense fi. Esperança per a les persones i esperança per al nostre món.

També vol dir cuidar les formes i les expressions:   bons en el rostre i la mirada, bons en el parlar i el jutjar, bons en triar les paraules justes per no ferir encara que haguem d’expressar insatisfacció o enuig.  Bons amb les nostres mans que acullen, estrenyen, abracen i cuiden.

Fa molts anys, vam tenir la gran sort que en Toni Serramona fos consiliari del nostre grup de revisió de vida i en aquell moment ens feia una pregunta: és que teniu por de ser sants? Òbviament en la mentalitat d’un jove, és encara una pregunta provocadora que ara entenc una mica millor manllevant paraules d’una altra persona inspiradora, el P. Arrupe:

 

           “Sigueu sants:
            el sant troba mil formes, fins i tot revolucionàries,
            per arribar a temps allà on la necessitat és urgent.
            El sant és audaç, enginyós i modern;
            el sant no espera que vinguin de dalt les disposicions i les innovacions;
            el sant supera els obstacles i, si cal, crema les velles estructures superant-les...
            Però sempre amb l'amor de Déu i en l'absoluta fidelitat a l'Església”

 

Lluís Rissech

La setmana dia a dia

Dilluns, 20  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 21

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Reunió del Consell pastoral a les 8 del vespre

 

Dissabte, 25

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

 

Diumenge, 26

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S'acaba participant tots junts de l'eucaristia a 1/4 d'1 del migdia

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 19:

diumenge VII de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dimarts dia 21:

després de Completes s'acaba la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

 

Dimecres dia 22:

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà missa a les 12 del migdia i a les 8 del vespre, en ambdues celebracions es farà el ritu de la imposició de la cendra

També se celebra aquest dia la festivitat de la Càtedra de sant Pere, apòstol

 

Dijous dia 23:

commemoració litúrgica de sant Policarp (s. II), bisbe d'Esmirna i màrtir, deixeble dels apòstols

 

Proper diumenge dia 26:

diumenge I de Quaresma

Despertar consciència

L’altre dia em va caure a les mans el llibre número 4 d’una col·lecció que havia llegit fa anys i m’havia interessat molt: Conversaciones con Dios. El seu autor és Neale Donald Walsch, un home ben preparat, però que va caure en un gran desànim i en moltes dificultats. I en un d’aquests moments tan difícils es va dirigir a Déu i li va fer unes quantes preguntes. I vet ací que va sentir les respostes, com els passava als profetes de la Bíblia. I a partir d’aquest moment va continuar parlant amb Déu i rebent respostes, de manera que tot això ho va publicar sota el títol de Conversaciones con Dios. Tot plegat va començar el 1992. Els seus llibres estan traduïts a 37 idiomes i se n’han venut milions.

Són llibres que sedueixen, perquè surten de l’espiritualitat a què estem acostumats i, d’altra banda, són molt seriosos. Jo continuo essent cristiana i seguidora de Jesús, però aquests llibres t’eixamplen els horitzons i contesten preguntes que no podíem resoldre. Aquesta set de saber la tenim tots els habitants de la Terra. El tema principal, en què ara entraré, és el fet de despertar consciència per millorar molt la raça humana i, per tant, la vida al nostre planeta.

Es repeteix molt que som una raça jove sense madurar i que la majoria de coses les resolem amb la violència. Walsch parla de l’univers o dels molts universos que existeixen i que molts estan poblats, cosa molt lògica i que jo penso des de fa anys. Jo em deia: “Com pot ser que en un racó de l’univers hi hagi un planeta petit poblat per la raça humana i tota la resta sigui buit? ”No és versemblant. I sembla que els éssers de l’univers són de dos tipus: “éssers altament avançats (tecnològicament), que encara són violents, i “éssers altament evolucionats”     (= SAE), que són molt espirituals i pacífics. Aquests són els que es traslladen i neixen aquí per ajudar-nos a avançar. No em xoca gens, perquè hem tingut tantes persones extraordinàries que han vingut a fer el bé!

Parla molt del que en diríem física quàntica (que comença el 1900 amb el físic Max Planck), que preveu “l’aquí i ara” constant, sense temps ni espai. Tot és energia, ja ho sabem. Jo vaig poder fer un curs breu fa molts anys preparat per als qui no érem físics i, per tant, llecs en la matèria. Alguna cosa vaig començar a albirar. I tot plegat és per fer despertar la consciència i arribar a un punt de benestar que és el que hem de tenir. Les criatures que estan naixent ara tindran l’obligació ètica de fer grans canvis que ja han començat. I entendre que tots i tot és energia i guspires de l’energia divina, i amb moltes possibilitats de fer grans coses si despertem i ho entenem. Podem tardar mils d’anys, que per a l’univers no és res. Hi hauria molts detalls per comentar, però no ho puc resumir tant. El millor és llegir els llibres. El que tinc clar és que no es tracta de ciència-ficció, sinó que és real.

Desitjo de tot cor que tots puguem desvetllar-nos i anar entrant en el gran misteri de la vida i, sobretot, entendre que hem d’erradicar la violència, les guerres, pel bé de tots. I assolir aquest benestar tan gran, ja que és la raó per la qual hem estat creats.

Maria Teresa Quintana i Riera

Com fer possible un cel nou i una terra nova

Cristianisme al Segle XXI ha programat la tercera sessió del cicle d’Espai Obert del curs 2022-2023 pel proper dia 18 de febrer que, amb el títol de “Com fer possible un cel nou i una terra nova”, proposa tractar aspectes que ajudin a mantenir la esperança en un món cada vegada mes alterat.

Aquesta vegada Angel Puyol, doctor en Filosofia i professor d’Ètica i Filosofia política a la Universitat Autònoma de Barcelona parlarà de “La idea política de la fraternitat per a un món comú”.

Aquesta sessió se celebrarà presencialment a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia, carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona. Per aquells que no puguin assistir-hi presencialment, s’oferirà telemàticament la intervenció del senyor Puyol.

Per connectar-s’hi, aquest és l’enllaç:

https://us02web.zoom.us/j/81147441045?pwd=eExvMVhwTVkwZENlelBGeU9GUWZ4UT09

 

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge podrien ser tema per a una llarga i profunda meditació.

L’espai sols em permet uns apunts.

Eclesiastès (15, 16-20)

 “....Ell t’ha posat al davant foc i aigua, allarga la teva mà a allò que vulguis”

Com utilitzem la nostra llibertat? Cada dia tenim al davant diverses possibilitats, sabem escollir?

 Salm 118, 1-2. 4-5.17-18, 33-34

“Benaurat el qui camina en la voluntat del Senyor”

Quina és la voluntat del Senyor? Portar el seu Regne a la Terra. Ens podem preguntar, com és que després de més de 2000 anys encara no està instaurat? Ens ha fet lliures. Ens podem preguntar, camino en la voluntat del Senyor? O caminem en les nostres superficialitats?

 I de Sant Pau al Corintis 2,6-10

“De fet, els qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, que no és d’aquest món ni dels qui el dominen...”

Els qui dominen aquest món fan guerres per dominar més àrees geopolítiques, per tenir més diners, més poder, per això són tan importants els nostres actes, encara que ens semblin petits; però col·laborem amb els qui dominen o clarament seguim camins del Regne?

 Mateu 5, 17-37

Radicalitat absoluta.

Consell pràctic: “Afanya’t a arribar a un acord amb qui et vol denunciar”.

Sempre és millor posar-se d’acord que mantenir plets que no s’acaben mai, encara que això impliqui perdonar.

Un dels molts punts de consideració de Jesús envers les dones, tenint en compte el seu temps, és quan diu:  “Si algú es divorcia de la seva dona que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima,  l’empeny a l’adulteri,  i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.”

Quina comprensió amb la situació de les dones repudiades, no?

Angelina Hurios

La setmana dia dia

Dilluns, 13  

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 14

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dimecres, 15

Trobada del grup de pregària, a 2/4 de 8 del vespre

 

Dissabte, 18

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 12:

A Barcelona (ciutat), solemnitat litúrgica de Santa Eulàlia (o Eulària), verge i màrtir, patrona de Barcelona i cotitular de la catedral que preval davant el diumenge VI de durant l'any o del Temps Ordinari

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

 

Dimarts dia 14:

Festivitat litúrgica dels Sants Ciril, monjo, i Metodi, bisbe, germans gregs (s. IX), evangelitzadors dels eslaus, compatrons d'Europa

 

Proper diumenge dia 19:

Diumenge VII de durant l'any o del Temps Ordinari

Trobada de febrer, Sopar de la Fam

“Frenar la desigualtat és a les teves mans.” Amb aquest lema diumenge vinent se celebra la jornada de la campanya contra la fam organitzada per Mans Unides. Com cada any Mans Unides ens demana la nostra col·laboració econòmica per finançar tres projectes de solidaritat envers els pobres en el tercer món. Enguany seran a Etiòpia, a l’Índia i el Perú (trobareu més detalls en els tríptics que es distribuiran aquest diumenge a l'església ).

Amb motiu d'aquesta jornada la trobada de la comunitat corresponent al mes de febrer que es farà el proper dilluns dia 13 a les 8 del vespre la dedicarem a pregar i a  reflexionar. La reflexió girarà al voltant de com ens sentim d’implicats davant del greu pecat social que suposa que 3/4 parts de la humanitat no tinguin el mínim per viure amb dignitat. La comunitat de Sant Ildefons junt amb Mans Unides organitza  en aquesta trobada un Sopar de la Fam. Començarem l'acte amb una pregària, tot seguit Mans Unides presentarà un projecte solidari i finalitzarem la trobada compartint el Sopar de la Fam que consistirà en pa amb oli i sal i aigua.

El Sopar de la Fam és un acte simbòlic, carregat de significat. Un vespre sopem amb molta frugalitat (pa, oli i sal) i l'ínfima sensació de gana que tenim per no menjar la quantitat d’aliments que normalment estem acostumats a ingerir ens recorda que la majoria de la població del planeta (també s’ha d’incloure gent de casa nostra) passen fam de forma perenne.

Us convidem a participar-hi i que convideu a tots aquells que hi puguin estar interessats. Desitjaríem que fos un acte on es mostrés de forma nombrosa que la nostra comunitat de Sant Ildefons està conscienciada en l’escàndol que suposa  que en el nostre món hi hagin tantes desigualtats i que desitja i treballa per un món nou amb la pregària i la solidaritat.

XXXI Jornada mundial del Malalt

Els propers dissabte i diumenge, 11 i 12 de febrer l’Església celebra la Jornada mundial del Malalt amb el lema: “Ocupa’t d’ell”. La compassió com a exercici sinodal de guarició.

Cada 11 de febrer, coincidint amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes se celebra aquesta jornada amb l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre la necessitat d’assegurar la millor assistència possible a les persones malaltes. Una oportunitat perquè els cristians assumim aquest compromís i siguem més conscients de l’important paper que tenen els serveis d’assistència religiosa als hospitals i de la necessitat d’una bona pastoral de la salut.

La pastoral de la Salut a la nostra comunitat fa molts anys que la dirigeix Mn. Xavier de Dou amb un equip de persones de la comunitat que, com és lògic, han anat canviant amb el temps en funció de les seves possibilitats. Va ser el mateix Mn. Xavier de Dou que, el dia de la celebració dels cinquanta anys de la seva ordenació de diaca, va dir que per aquest equip de pastoral hi havien passat al llarg del temps més de 150 persones.

Carta de Mn. Xavier de Dou a Jordi Maragall i Mira

Molt estimat Jordi,

Aviat farà un mes que ens vares deixar per fer unes vacances extraordinàries i eternes a la casa pairal del cel. Et trobem a faltar com a persona, germà en la fe i com amic; les teves darreres trucades, quasi a diari, ara que no et podies moure de casa, també. Moltes vegades només ens preguntaves com estàvem, Josep M., Esther, Neus, Xavier, etc., i després ens invitaves a pregar junts un parenostre o un avemaria, o tot plegat, perquè has estat sempre un home de fe i de pregària.

Durant molts anys, puntualment, ens trobàvem a les 8 del matí per assistir a la missa diària compartida per tot un grup de la comunitat. Era una trobada familiar enriquidora espiritualment. A la sortida, fèiem un cafè a La Taronja i així compartíem les novetats del dia a dia. D’aquell grup només quedem els que es poden comptar amb els dits d’una mà; n’hi ha que, com tu, també són de vacances eternes i la resta quedem lluitant amb el pes dels anys que no perdonen. No tots, per sort.

La data de caducitat es va fent efectiva en el temps com és lògic. Jordi, en el meu pensament esbarrat em faig preguntes absurdes, com ara, tindràs teles suficients per pintar, pinzells i pintura a dojo?  A la primera pregunta em responc que teles no, però espai segur que no te’n manca, oi? I pinzells i pintures no et calen perquè els teus projectes i dibuixos es reflecteixen en tota la teva persona i no et cal plasmar-los enlloc.

Et faré una petita confessió, cada vegada que entro a la capella del Santíssim de la parròquia, després de saludar-lo a Ell en l’eucaristia i a l’estimada Maria de Montserrat, els meus ulls volen cap al teu quadre del Bon Samarità que ens vares obsequiar. A mi, i penso que a una majoria, aquesta pintura excel·lent ens recordarà que mai hem de passar de llarg de fer el bé, sigui a qui sigui. Gràcies, doncs, perquè ens recorda el nostre deure d’assumir amb amor i caritat l’amor als germans. Gaudeixes una vida amb una gran família que és única i diversa.

No deixis de pregar per nosaltres al bon Pare i Mare, pels qui estem lluitant tot fent el mateix camí per assolir el que tu ja has assolit passant-nos al davant. Que el fem amb dignitat i coherència màxima i que això ens porti a tots a la pau interna, especialment d’unitat en la diversitat de les confessions cristianes, que aquests dies tenim més presents a les nostres pregàries a totes les esglésies del món.

Jordi, una forta abraçada virtual per a tu i per a tots els qui ens han precedit, especialment per a Mn Joan Alemany, Mn. Ignasi Cases, etc. Tots ens han deixat una petjada testimonial de fer i d’ésser. Una vegada més, gràcies a tu i a tots. A reveure!

                                                               Xavier

Reflexions a la Paraula de Déu

Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món

Aquests darrers diumenges hem escoltat com Jesús ens ha anat mostrant el seu projecte de vida, i a l’evangeli d’avui Mateu (Mt 5,13-16) explica, amb dos elements senzills, com vol que siguem testimonis d’Ell.

Primer diu “Vosaltres sou la sal de la terra”. 

De la mateixa manera que la sal té un sentit en el menjar en la seva mesura justa (serveix per donar-li gust i també per conservar els aliments), el cristià té sentit en el món, procurant fer agradable la vida als altres. Tot seguit adverteix: “Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res”. Si ens acomodem, per exemple, en el prestigi, el poder o la mandra, i ens conformem davant les injustícies i el mal del món, tampoc nosaltres farem servei. Després diu “Vosaltres sou la llum del món”. Qui més qui menys, tothom cerca una llum, un sentit a la seva vida, però no tothom es fixa en la mateixa llum. Una llum que ha de resplendir perquè la gent la vegi. Quina responsabilitat! Amb les nostres obres hem d’il·luminar la vida per tothom, essent un reflex de l’Esperit de Déu. La primera lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10), ens indica el camí: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí”. Ens diu, clarament, que trobarem la Llum quan actuem d’aquesta manera, compartint el que tenim i acollint els pobres.

Per altra banda Pau, a la segona lectura (1Co 2,1-5), tot reconeixent la feblesa humana, diu que hem de fonamentar la nostra fe en la força de l’Esperit de Déu més que en la saviesa dels homes.

Sabem que som febles i limitats, però se’ns demana actuar, en la mesura de les nostres possibilitats, ja sigui individualment o en grup, tal com diu el papa Francesc a La joia de l’evangeli (Evangelii Gaudium): “prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats”. Hauríem d’actuar de forma sinodal, sense proselitismes, sense enlluernar, i il·luminar en la mesura justa.

Reflexionem sobre què ens demana Jesús a cadascú de nosaltres per ésser testimonis d’Ell.

Marisa Ballester i Josep M. Trullàs

La setmana dia a dia

Dilluns, 6

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

 

Dimarts, 7

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

 

Dissabte, 4

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai    

Sant Ildefons, de 4 a 7 de la tarda. L’Esplai fa una Jornada de portes obertes

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Diumenge V de durant l'any o del Temps Ordinari

 

Dilluns dia 6:

Commemoració litúrgica dels Sants Pau Miki, prevere jesuïta japonés, i companys (jesuïtes, franciscans i laics), màrtirs a Nagasaki (Japó, 1597)

 

Divendres dia 10:

Commemoració litúrgica de santa Escolàstica (s. V-VI), verge, germana de sant Benet

 

Dissabte dia 11:

Commemoració litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la cova de Massabielle (1858)

Jornada Mundial del Malalt

 

Proper diumenge dia 12:

A Barcelona (ciutat), solemnitat litúrgica de Santa Eulàlia (o Eulària), verge i màrtir, patrona de Barcelona i cotitular de la catedral que preval davant el diumenge VI de durant l'any o del Temps Ordinari

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món