Humilitat o esperança (article publicat a La Vanguardia 30-3-2020)

La pandèmia ha sacsejat profundament els nostres hàbits i estils de vida. Hem hagut d’aturar el ritme, i això en una societat hiperaccelerada és traumàtic. Ens hem hagut de quedar a casa i capbussar-nos en la vida digital per poder contactar amb els que estan lluny. També hem hagut de conviure amb els pròxims, i això és una profunda prova de tolerància i de respecte.

Ens hem sentit atònits, desconcertats, també impotents davant els efectes catastròfics del virus. Moltes persones ens han deixat. Ja no hi són. Darrere les xifres hi ha persones de carn i ossos, famílies que senten el dol pels seus éssers estimats. Els més vulnerables han estat les primeres víctimes. S’han hagut de prendre decisions difícils en circumstàncies extraordinàries i els professionals de la salut han donat un exemple d’entrega, de sacrifici, posant tot el seu talent i la seva energia vital al servei dels malalts. Hi hagut gestos de solidaritat comunitària, també expressions d’indignació, de ràbia, d’impotència i de por.

Tota crisi és una ocasió, un temps oportú per repensar el que realment és valuós a les nostres vides, allò que dona sentit a la nostra existència. Quan tot trontolla, quan el que era sòlid s’esquerda, sentim vertigen, ens preguntem qui som, per què hi som i, sobretot, què és el que ens sosté quan l’enginy humà i la tecnologia són insuficients. És quan realment ens preguntem què és el que té valor i quines són les nostres prioritats vitals.

La crisi ens ha fet pensar. Albert Camus en la seva magistral novel∙la La pesta també s’endinsa a pensar les desastroses conseqüències de l’epidèmia que castiga la ciutat d’Oran. El doctor Rieux s’entrega fins al límit de les seves forces per salvar vides humanes, mentre que el pare Paneloux, jesuïta, mira de consolar els seus conciutadans des de dalt de la trona.

La crisi fa pensar a l’un i a l’altre, a l’agnòstic i al creient. El doctor Rieux maleeix Déu i el món, es revolta davant d’una creació en la qual els innocents moren. El pare Paneloux mira de transmetre esperança i confiança als fidels, tot posant la mirada en el Déu Amor.

Reflexions a la Paraula de Déu

ESPERANÇA I CONFIANÇA

El profeta Ezequiel i Jesús ens parlen de sepulcres tancats.

Ezequiel parla en nom de Déu, ens dona l’esperança. Obre els cors tancats, i si som capaços de sortir de la monotonia i fer nostra la seva voluntat, sabrem que Ell és el Senyor, i ens omplirà del seu Esperit. “Posaré el meu Esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré en la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert”.

Llàtzer, el seu amic, germà de Maria i de Marta, estava tancat en un sepulcre. S’havia marginat. Les seves germanes i amics el donaven per mort, ja que no seguia les ensenyances de Jesús. S’havia aliat amb el que era més fàcil, la religió nacional, marcada pel Temple i protegida per l’Imperi de Roma. Jesús li treu la llosa que portava al damunt, el fa reviure i fa que se centri altra vegada en l’autèntica vida. És la vida que Jesús també vol per a nosaltres: que sigui solidària, justa i fraterna, seguint en tot moment el seu camí, Ell que donava la seva vida per als seus preferits, els pobres. “Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Jo sabia que tu sempre m’escoltes, però per causa de la multitud que em rodeja ho he dit perquè creguin que tu m’has enviat”.

Alguns jueus, en veure la força que emanava de Jesús, se n’anaren a trobar els fariseus i els digueren el que Jesús havia fet. Els summes sacerdots convocaren el Sanedrí. La manera d’actuar de Jesús els alarmava, car vindrien els romans, els desposseirien dels seus càrrecs i destruirien la nació. Caifàs, el gran summe sacerdot, ho va tenir clar: Jesús havia de morir.

Tot es repeteix: quants Óscars Romero més cauran assassinats per defensar els drets humans? Quants Nelson Mandela seran perseguits per lluitar contra la segregació racial? Diu el papa Francesc: “Per a nosaltres, el crit de l’Amazònia al Creador és semblant al crit del Poble de Déu a Egipte. És un crit d’esclavitud i abandonament, que clama per la llibertat”.

On som nosaltres? Ens hem tret la llosa? Sant Pau ens demana que tinguem una Fe total en l’Esperit de Déu que habita entre nosaltres, que és el mateix Esperit del seu Fill Jesús, i que fa que totes les persones justes siguin també filles de Déu.

Pere Rius

Informació setmanal del calendari lutúrgic

Diumenge dia 29 de març: Diumenge V de Quaresma.

Dijous dia 2 d'abril: Commemoració litúrgica de Sant Francesc de Pàola (1416 - 1507), ermità, fundador de l'Orde de Mínims. És dia feiner.

Dissabte dia 4 d'abril: Amb les vespres i la Missa anticipada de les 8 del vespre, pròpia del diumeng de Rams, s'inicia la Setmana Santa.

Proper diumenge dia 5 d'abril: Diumenge de Rams i de la Passió del Senyor.

Comentari de l'Evangeli del V Diumenge de Quaresma

Mn.Josep Maria Jubany, rector de Sant Ildefons, comenta l'Evangeli del V Diumenge de Quaresma.

Oració en temps de pandèmia per Mons.Sebastià Taltavull

Els més joves

Avui tenim un record especial pels més joves de la nostra comunitat: Catequesi, Batec, Esplai i Escoltes. Ara fa 9 anys van preparar de forma conjunta aquest lipdub que ens permet entrar dins de la parròquia ara que fa dies que no ens podem trobar.

També podem jugar a reconèixer persones amb 9 anys menys !!!!

¿Dónde está Dios en esta pandemia? per Víctor Codina sj

Afortunadamente, junto a los terroríficos y casi morbosos noticiarios televisivos sobre la pandemia, aparecen otras voces alternativas, positivas y esperanzadoras.

Algunos recurren a la historia para recordarnos que la humanidad ha pasado y superado otros momentos de pestes y pandemias, como las de la Edad media y la de 1918, después de la primera guerra mundial. Otros se asombran de la postura unitaria europea contra el virus, cuando hasta ahora discrepaban sobre el cambio climático, los inmigrantes y el armamentismo, seguramente porque esta pandemia rompe fronteras y afecta a los intereses de los poderosos. Ahora a los europeos les toca sufrir algo de lo que padecen los refugiados e inmigrantes que no pueden cruzar fronteras.

Hay humanistas que señalan que esta crisis es una especie de “cuaresma secular” que nos concentra en los valores esenciales, como la vida, el amor y la solidaridad, y nos obliga a relativizar muchas cosas que hasta ahora creíamos indispensables e intocables. De repente, baja la contaminación atmosférica y el frenético ritmo de vida consumista que hasta ahora no queríamos cambiar.

Ha caído nuestro orgullo occidental de ser omnipotentes protagonistas del mundo moderno, señores de la ciencia y del progreso. En plena cuarentena doméstica y sin poder salir a la calle, comenzamos a valorar la realidad de la vida familiar. Nos sentimos más interdependientes, todos dependemos de todos, todos somos vulnerables, necesitamos unos de otros, estamos interconectados globalmente, para el bien y el mal.

También surgen reflexiones sobre el problema del mal, el sentido de la vida y la realidad de la muerte, un tema hoy tabú.

Comentari de l'Evangeli del IV Diumenge de Quaresma per Mn.Josep Maria Jubany

Amics , amigues,

IV diumenge de Quaresma, i segon diumenge que les esglésies estan tancades. L’Evangeli que avui ens proposa la litúrgia és l’anomenat “el guariment del cec de naixement” Jn 9, 1-39. És una narració molt llarga, plena de significat. Forma part d’un dels tres evangelis anomenats baptismals. Els altres son el diàleg de Jesús amb la samaritana (el vàrem llegir fa vuit dies), i el tercer és la resurrecció de Llàtzer, que se’ns proposarà diumenge vinent. Els que es preparaven per ser batejats la nit de Pasqua, els meditaven, ja que amb llenguatge característic del quart evangelista, aquestes narracions són una catequesi baptismal.

No és el moment d’aturar-nos en tots els detalls de l’Evangeli. Procurant ser breu, apunto alguns trets:

El context:

1. Festa de món jueu, festa dels tabernacles, recorda el temps que el poble d’Israel estava en el desert. Per la nit s’il·luminava la ciutat. El sacerdot anava a buscar aigua a la piscina de Siloè i aspergia l’altar.

2. Jesús es troba fora del temple, ha tingut que marxar, perquè el volen matar.

3. Quan l’Evangelista escriu aquesta narració, els primers cristians han començat a patir persecució. Els han expulsat de la sinagoga. Fent un anacronisme, l’evangelista trasllada en temps de Jesús el que vivien a la comunitat joànica.

Déu no vol el mal. No hem de culpar Déu de la malaltia.

Reflexions a la paraula de Déu

Creus en el fill de l’Home?

Reflexionar sobre la Paraula en aquesta setmana en la qual tots ens trobem tancats a casa, pot anar-nos bé. Necessitem parar de la marxa accelerada que sovint portem tots plegats. Des de les nostres llars posem a prova la nostra capacitat de convivència amb tota la família, cosa que no resultarà fàcil. Pares, fills, avis o altres familiars. I els que estan sols intentant sobre viure comunicant-se per mitjà sistemes tecnològics actuals. Als pobres i els sense sostre amb més dificultats que molts de nosaltres, molts d’ells grans i malalts, i formant part dels col·lectius vulnerables i de risc. Perquè ens passa tot això? La veritat és que no ho sabem, com tampoc sabem donar raó del mal que tantes vegades xafa el nostre món.

Jesús quan els deixebles li pregunten perquè aquell home és cec, no respon com un jueu observant, sinó com un home ple de misericòrdia i confiant en Déu. Li dona la vista, sentit del qual mai havia gaudit, ja que era cec de naixement. Necessitem que Jesús sigui la nostra llum per fer front a aquests mal que ens ha sorprès i que ens està arrossegant amb tanta força. Hem de sortir de nosaltres mateixos, com tantes persones generoses estan sortint d’elles mateixes, amb risc, per tal d’ajudar els altres. Com ens diu sant Pau, hem de donar els fruits que neixen de la llum: bondat, justícia i veritat. Això és el que fan tots les dones i homes que durant aquesta pandèmia s’entreguen sense límits.

Seguint amb el relat evangèlic d’aquest diumenge voldria fer notar la valentia i claredat del cec de naixement quan alguns fariseus volen indagar sobre el fet en si, ell, el cec, confessa clarament sense por ni embuts sobre Jesús, “que és un profeta“. Aquesta afirmació valenta i decidida queda completada en les preguntes i respostes del diàleg-interrogatori que els fariseus li van formulant, El cec continua decidit i fins i tot els respon amb contundència. Quan retroba Jesús, una vegada l’han exclòs de la Sinagoga, afirma la seva fe a la pregunta de Jesús: “Creus en el fill de l’Home?”..., ”Hi crec, Senyor“.

El Misteri de Déu és impossible d’entendre’l amb la dèbil potència de la nostra ment. És Jesús qui ens el fa proper. La nostra vida, en aquesta hora difícil, ha d’intentar donar raó de la nostra fe en el Déu de Jesús, que Ell ens hi apropa.

Prenem exemple del cec de naixement que amb la seva experiència de fe va confessar Jesús com a Senyor. Cal que nosaltres fem el mateix amb la nostra vida en aquest temps dur i difícil de malaltia i sofriment per a molts.

Ignasi Garcia Clavel
IV Diumenge de Quaresma
22 de març de 2020

Informació setmanal del calendari litúrgic

Diumenge dia 22
Diumenge IV de Quaresma, anomenat Dominica laetare. Dia del Seminari

Dilluns dia 23
Commemoració litúrgica de Sant Josep Oriol (1650 - 1702), prevere de Barcelona, beneficiat del Pi

Dimecres dia 25
Solemnitat litúrgica de l'Anunciació del Senyor, per l'arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret, anomenada també Encarnació

Jornada pro-vida

Proper diumenge dia 29:
Diumenge V de Quaresma

Comentari del IV Diumenge de Quaresma

Comentari de Mn.Josep Maria Jubany, rector de Sant Ildefons, de l'Evangeli del IV Diumege de Quaresma.

Paraules i reflexions del rector

Amics, amigues,

Com no és possible trobar-nos personalment , vull, per mitjà d’aquest escrit, manifestar la meva comunió i amistat amb tots vosaltres. Us recordo i enyoro molt. I fer-vos arribar una abraçada encara que sigui virtual.

Redacto aquest escrit, el dia de sant Josep. En les poques converses que aquests dies mantenim, en les notícies que contínuament se’ns transmetem pels mitjans d’informació, el missatge que rebem per les xarxes socials, només hi ha un tema: el coronavirus i la gestió que fan de la pandèmia les autoritats. Com acostuma a succeir en aquests casos, són moltes les persones que manifesten la seva indignació, o la seva aprovació de com s’administra la crisi. Hi ha converses, que em recorden les del dilluns al matí, desprès d’una jornada de lliga de futbol, tothom té la fórmula que portarà ls equips a la victòria, excepte els entrenadors.

Els que em coneixeu, ja sabeu que sovint em mostro crític amb els estaments públics, i és bo que no perdem aquest sentit de crítica, però no caiguem a la temptació de menystenir la feina que fan tots els agents implicats en la lluita contra la pandèmia. Si aquests gestors no ho han fet prou bé, temps hi haurà, quan hagi acabat tot, de demanar responsabilitats.

Ara, encara que no sigui fàcil ens toca obeir, i no sortir de casa, sinó és del tot imprescindible. Fer cas del que ens diuen, és un acte de caritat, no podem ni devem posar en risc la salut dels altres i la pròpia.

El que ara ens pertoca a nosaltres és fer alguna reflexió sobre el que ens toca viure. Amb molta senzillesa, us transmeto, algunes d’aquestes reflexions, molt elementals, que m’he anat fent aquest dies :
1. Petitesa. Aquest virus ens fa adonar de la nostra petitesa. Acostumats a viure en una societat del benestar, se’ns fa difícil acceptar que un virus sigui una amenaça tan gran que ens fa canviar la nostra vida, els nostres treballs, les nostre relacions.

2. Igualtat. Estem acostumats a preguntar quin preu té la nostra tranquil·litat, el nostre benestar, els nostres desigs. Ara ens trobem en una situació que no hi ha diners que ens l’estalvií. Potser no tots som iguals davant de la llei, però si que som igual davant la possibilitat de contraure el virus. Com diu Sant Pau, no hi ha jueu o grec, ni esclau , ni lliure, o en el nostre cas, ni ric, ni pobre, ni autòcton, ni estranger.

3. Els infants a casa. Fa algunes setmanes, llegia que un conseller d’educació d’una de les autonomies d’Espanya, deia que els fills no pertanyen als pares. L’expressió la deia enmig d’una discussió que ara no ve al cas, però que volia subratllar el paper que té l’estat en l’educació dels fills. Bé, sense voler polemitzar, el tancament de les escoles i l’obligatorietat de què els infants es quedin confinats a casa, posa de relleu la importància de la família per al bon desenvolupament dels petits i adolescents. Ens fa adonar que la primacia de l’educació la tenen les famílies i que l’estat té un paper subsidiari, paper important, però no el principal.

4. Separats físicament. No ens podem tocar, no ens podem abraçar. Ara bé això de cap manera significa que estiguem distanciats. És el moment d’adonar-nos de la importància de viure en comunió, els uns amb els altres. Físicament separats, però units més que mai en l’amistat i el reconeixement. És el moment de tenir enyorança, dels bons amics, amigues. Es aquesta enyorança la que ena ajudarà revaloritzar les amistats, a adonar-nos de tot el que ens aporten les persones que ens estimem i ens estimen.

5. La solidaritat. Malgrat, en el dia a dia ens pot semblar que vivim en un món molt egoista, hi ha circumstàncies, com l’actual que ens mostren que la solidaritat és encara un valor que cotitza entre nosaltres . Ens hem de felicitar, i al mateix temps agrair amb totes les forces, a les persones que treballen per combatre i o pal·liar els efectes d’aquest virus, i també a totes les persones que fan el possible, perquè dins l’anormalitat del moment, tots puguem satisfer les nostres necessitats bàsiques.

Sant Josep

Dijous celebrem la festivitat de Sant Josep. És una festa que els darrers anys ha perdut rellevància. Ja no és dia festiu i Josep és un nom que ha deixat de posar-se als nens. Això sí, queda en el folklore popular: la crema, les falles al País Valencià i la festa comercial del dia del pare.

M’ha semblat oportú compartir amb vosaltres algunes reflexions, que personalment em faig sobre aquest personatge bíblic. Josep sempre apareix amb el qualificatiu d’home just i, especialment, com l’espòs de Maria.

Sorprèn que els evangelis no transcriguin cap paraula de Josep. En canvi ens el mostren moltes vegades com una persona que actua i obeeix. Ens adonem d’aquestes actituds de persona d’acció i obediència quan l’àngel li fa saber que la seva esposa ha concebut per obra de l’Esperit Sant, quan es veu obligat -per culpa de la persecució d’Herodes- a agafar el nen i la mare i marxar cap l’exili d’Egipte, i també quan cerca amb ardor, juntament amb Maria, a Jesús, que s’havia perdut en la peregrinació a Jerusalem.

En aquestes dues característiques, acció i obediència, rau el que és genuí i important de Josep. Actua i obeeix perquè és un home just, és a dir, un home que estima la justícia de Déu; una justícia sobre la qual meditava, com llegim en el salm, de nit i de dia; això equival a dir que era una home de pregària. Ell no diu, però fa. Jesús en l’Evangeli critica durament els mestres de la llei i els fariseus, perquè diuen i no fan. Tot el contrari del nostre personatge.

El seu silenci és molt més eloqüent que mil paraules. I en la seva vida hi podem trobar un exemple del que significa servir. Ell és una baula que gairebé passa desapercebuda, però que és necessària perquè la cadena que uneix les promeses que Déu havia fet a Abraham i als profetes, pugui arribar a Jesús. Aquest servei, Josep el fa amb una discreció total, i també de forma molt eficaç. Ell vetlla per la casa de Natzaret, ell, el fuster, com l’anomena l’evangeli, treballa per portar el pa a la llar familiar i juntament amb Maria, ensenyen Jesús a pregar i l’acompanyen en el seu creixement humà. Acomplerta la seva missió, Josep desapareix de l’escena.

No sempre s’ha valorat la persona de sant Josep. En la cristiandat no és objecte de cap culte especial durant segles, més aviat va ser un personatge menystingut, d’aquí ve que se li digués “pepet” (fixeu-vos que cap personatge de l’edat mitjana porta el seu nom). Fou al segle XV, gràcies a Sant Bernadi de Siena, que se’l comença a considerar i aleshores, com passa sovint, es va anar d’un extrem a l’altre. A l’època barroca hi hagué un excés de Josefologia, segurament en contraposició a la reforma protestant. Molts recordem multitud de devocions, la més popular: els set diumenges a sant Josep. Ara, seguint la llei del pèndul, aquesta figura està en regressió. Siguem sincers, ens incomoden els relats dels evangelis de la infantesa de Jesús. Molts no tenen una explicació catequètica del significat -importantíssim- de la virginitat de Maria.

Dijous, dia de sant Josep, és una bona ocasió per contemplar aquest sant bíblic, que en la seva vida ordinària es va esmerçar per complir la voluntat de Déu. Sense buscar cap protagonisme, estimant de forma gratuïta. Ell que va ser una referència per al mateix Jesús, que ho sigui també per a nosaltres.

Encara som molts els que ens gloriem de portar el seu nom; ens felicitem mútuament. I contemplem aquest patriarca bíblic, que no té res a veure amb la imatge d’un avi de barba blanca que viu al marge de tot, i considerem-lo com allò que era: una persona profundament creient i compromesa fins al final amb la causa de Jesús. Un Jesús que l’anomenava “pare”.

Josep M. Jubany

Nota informativa de l’equip de redacció del Full Informatiu de Sant Ildefons

La crisi del coronavirus ha provocat una situació d’excepcionalitat al nostre país i a tot el món que ha comportat la confinació a casa de tota la població, i en l’àmbit eclesial la supressió de totes les misses a la nostra parròquia, seguint les instruccions de l’arquebisbat de Barcelona.
D’acord amb el nostre rector Mn. Josep m Jubany hem decidit no publicar el Full Informatiu mentre no recuperem la normalitat. No té sentit publicar-lo si ningú va missa, que és el moment en què es pot agafar.

Per aquest motiu, acudim al blog, per mantenir la comunicació i la informació que sigui necessària; per això demanem que tots els que puguem entrem al blog amb la periodicitat que cadascú cregui convenient per seguir de prop tot el que creiem oportú publicar.

Mantindrem les Reflexions de la Paraula de Déu que cada setmana apareixen a la primera pàgina del Full Informatiu, com sempre amb la intenció de què ens ajudin a reflexionar sobre el sentit de les lectures del diumenge. I també la informació setmanal del calendari litúrgic.

Preguem al Senyor, a la Mare de Déu de Montserrat, a la Mare de Déu de la Mercè, a Sant Jordi i a Santa Eulàlia, per què metges, infermeres, tot el personal sanitari i administratiu dels centres d’atenció, investigadors, i les accions puntuals que els nostres governants creguin necessàries, ens ajudin a superar aviat aquesta pandèmia que s’està mostrant tan virulenta.

Oberta la capella virtual de Sant Ildefons

Obrim aquest espai per compartir la nostra pregària com a comunitat. Aquí podem aportar les nostres oracions en aquest singular moment en plena Quaresma.

Per compartir la teva pregària només cal prémer on posa "Afegeix-ne el teu clicant aquí!!! " (versió web) o "Publica un comentari a l'entrada (versió mòbil) i escriure-la.

Comparteix aquesta entrada amb aquelles persones que pensis que els hi pot interessar.

Reflexions a la Paraula de Déu

El diàleg de Jesús amb la samaritana és una catequesi on podem entendre quina és la pedagogia que Déu segueix per apropar-se a la humanitat: ens demana que acollim al més feble i quan estem al seu costat ens mostra la nostra pròpia feblesa.

Sovint Déu posa en el nostre cor el desig i la voluntat de servir-lo, de treballar pel seu Regne; a voltes també podem sentir-nos interpel•lats en veure la indigència en què viuen persones que tenim a prop.

Ens podem preguntar per què ens ho demana a nosaltres i no a algú altre més compromès, més eficaç o més preparat. En tot cas, podem pensar que estem fent un favor a Déu, però no, es tracta d’una estratègia perquè entenguem que és Déu qui ens busca, i tenim set d’Ell.

El nostre orgull es pot resistir a acceptar-ho i ens fa dubtar del desig de Déu que tenim, ens pot portar a desoir-nos. Jesús es fa present en el desert de la vida per ajudar-nos a descobrir que necessitem Déu, així estarem en disposició de rebre l’esperit que ens saciarà per sempre.

Senyor, gràcies per alliberar-nos dels esclavatges, per conduir-nos pel desert de la vida cap a la terra promesa, cap a la salvació.

De vegades desconfiem de la teva paraula i murmurem contra els teus enviats.

Perdona’ns Senyor la duresa del nostre cor, la ceguesa que ens fa enyorar les cebes d’Egipte, l’orgull que no vol reconèixer el teu amor. Gràcies per seure a descansar a la nostra terra, per esperar pacientment que ens acostem i per saciar-nos pregonament del teu alè .

No volem creure només d’oïdes.Volem experimentar la llum del teu amor, desitgem gaudir de la font interior. La font que mai s’esgota i dona la vida eterna; dona’ns l’esperit sant, la veritable aigua que ens sacia.

Gràcies, Senyor pel teu suport i acompanyament.

Mireia Galobart

Queden suprimides totes les misses en la comunitat de Sant Ildefons

Comunicat de l’Arquibisbat de Barcelona:

Davant l’augment de contagis pel coronavirus i, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, per contribuir a la protecció de la salut pública i, tenint en compte la Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense, el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona DISPOSA les següents mesures d’urgència que regiran des del dia d’avui:

1. Tots els fidels de la nostra Arxidiòcesi de Barcelona queden dispensats del precepte dominical mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual.

2. A causa de la situació totalment excepcional que estem vivint, des del dia d’avui queden suspeses totes les celebracions públiques de l’Eucaristia amb participació de fidels, també la dominical.

3. En relació a les exèquies que, en diàleg amb les famílies, se celebrin de forma simplificada i els funerals es posposin per a més endavant.

4. Altres celebracions sacramentals, amb prudència pastoral, es posposaran per a més endavant.

5. Serà bo mantenir les Esglésies obertes en la mesura del possible i que s’atenguin amb caritat pastoral els malalts i les persones angoixades, aprofitant també el telèfon i les noves tecnologies.

6. Demanem a tots els fidels que intensifiquin la pregària i mirin de seguir la Santa Missa a través de la televisió, de la ràdio, o internet, pregant a Déu que, per intercessió de Mare de Déu de la Mercè, ens alliberi aviat d’aquesta pandèmia.

Barcelona, 14 de març de 2020

Viure l’opció cristiana en el segle XXI

Conferències quaresmals 2020 – Sessions de reflexió i de diàleg

Organitza: l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons

“Ser cristià al segle XXI és un desafiament de primer ordre. Molts consideren aquesta opció espiritual com una elecció anacrònica, pròpia d’un altre temps. I no obstant això, molts ciutadans i ciutadanes miren de testimoniar humilment la seva fe cristiana en els entorns familiars, laborals i socials que toquen habitualment. De vegades aquests testimonis són desconeguts o bé invisibles.

En aquest cicle de conferències quaresmals que any rere any celebrem amb la Comunitat cristiana de Sant Ildefons, ens proposem conèixer l’experiència de viure la fe en el món d’avui per part de dos testimonis laics de casa nostra. Una ocasió per preguntar-nos, també nosaltres, com vivim el seguiment al Crist”.

23 de març - Justícia restaurativa: una nova opció des de la justícia social
Prof. Esther Giménez-Salinas. Catedràtica de dret penal i criminologia.

30 de març - Un repte permanent de l’Església: promoure la justícia i la pau
Prof. Eduard Ibáñez. Advocat. Director de Justícia i Pau de Barcelona.

Les conferències tindran lloc a la Institució Cultural de CIC, Via Augusta 205, a les 19,30 h.

Observació important
Per necessitats d’agenda dels conferenciants s’ha invertit l’ordre que s’havia anunciat en el programa editat amb anterioritat.

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui sentim com Déu demana a Abraham que renunciï a tot. “Ves-te’n del teu país, deixa el teu clan i la casa del teu pare”. Déu el sedueix amb una promesa. “Beneiré als que et beneeixin, maleiré als que et maleeixin”. Abraham ho accepta i obeeix. No podem deixar de pensar que deixar-ho tot – l’aixopluc i l’escalfor de la haima, l’aigua, el menjar escàs o no de cada dia, la seguretat que dona la família i els del clan, ... tantes i tantes coses – ha de ser molt dur! La crida, però, es repeteix un i un altre cop a l’Escriptura, com quan Pau escriu a Timoteu i li demana, també, que accepti les pèrdues i en suporti tot el sofriment. Si obrim els sentits, veurem com aquesta demanda perdura, també, fins als nostres dies.

Mateu ens descriu avui un dels episodis més fascinants de l’Evangeli: la transfiguració. Potser seduïts per les paraules del mestre, potser dèbils per la manca de menjar, potser enlluernats per la implacable llum del sol o per la inefable màgia del lloc, els deixebles veuen a Jesús envoltat de llum. És Déu! Entrelluquen, però, només el significat de tot el que els ha estat anunciant fins aquell moment. Per a ells s’ha fet la llum. La crida a deixar-ho tot ara se’ls fa irresistible, com a Abraham. Qui es pot negar a oblidar casa, família o seguretat si aquell que cadascun d’ells ha endevinat com l’enviat únic i irrepetible per anunciar la veritat, ho demana?

Avui, continuem cridats a sortir de nosaltres mateixos, a deixar-ho tot, a treballar a la perifèria. Veiem la misèria i el sofriment que ens envolta. Ens indigna, però també veiem com n’és de feixuc fer-hi front. Pensem com quan, esglaiats, els deixebles no gosaven aixecar la mirada, Jesús els diu que s’aixequin, que no tinguin por. Demanem que per la força de la Paraula, anem perdent la por i ens sentim capaços de sortir a cercar, a trobar, tanta gent que ens necessita. Aquí, no gaire lluny.

Julià i Rosa

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants, de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de pregària de Quaresma, a les 8 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa + Perdó. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

El sínode de l'Amazònia

L’esdeveniment eclesial més important de l’any 2019, va ser, sense dubte la celebració, del Sínode episcopal de l’Amazònia, que va tenir lloc del 6 al 27 del mes d’octubre passat a Roma i que es va centrar en la regió Panamazònica -un territori de prop de 34 milions d’habitants dels quals més de tres milions són indígenes. Els debats van girar al voltant del tema: «Nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral».

Ha estat una esdeveniment que malauradament a casa nostra ha passat molt desapercebut. El dilluns dia 10, en l’àmbit de les nostres trobades mensuals, vàrem convidar el P. Victor Codina s.j., perquè ens expliqués aquesta trobada de bisbes.
Victor Codina, ha passat la major part de la seva vida ministerial a Bolívia, és un teòleg reconegut, amb moltes publicacions en la línia de la Teologia de l’alliberament, va participar al Sínode com a expert, a petició del papa Francesc. La seva exposició dels treballs sinodals va ser clara i detallada.

Com en el cas del Concili Vaticà II, tan importants són les resolucions i discussions del Sínode, com la celebració de l’acte en si mateix. Al Sínode de l’Amazònia es va voler escoltar el clam dels pobres que viuen en aquesta regió de vital importància per al nostre món, i tanmateix greument amenaçada pels grans atemptats ecològics que hi perpetra l’avarícia humana.

Per voluntat del Papa, els indígenes es van fer presents al llarg de totes les sessions, especialment el dia de la seva inauguració. Al Sínode, no només es va parlar dels indígenes, sinó que els indígenes s’hi manifestaren plenament. A l’aula sinodal s’hi van escoltar els testimonis de religiosos i religioses, i sobretot de nadius, que compartiren els seus neguits i van donar testimoni de les injustícies que sofreixen els habitants d’aquesta zona cabdal del món.

Així, es va voler donar valor a la saviesa ancestral dels indígenes, una saviesa més antiga que l’arribada del cristianisme. La seva manera d’entendre el món, la seva concepció de la vida, poden i han de ser una alternativa al món modern. Els pares sinodals demanaren que l’Església treballi més per la inculturació de la fe en aquestes cultures. Litúrgia amazònica, llenguatge propi del país.

El Sínode de l’Amazònia és una concreció de l’encíclica del papa Francesc Laudato Si. Un escrit on el bisbe de Roma exhorta els creients a tenir cura de la Mare Terra. Laudato Si, és una encíclica social. Les víctimes del canvi climàtic, de la desforestació dels boscos, de la contaminació atmosfèrica, som les persones. Atemptar i malbaratar la terra és un greu pecat: el pecat ecològic. En teologia s’utilitza el terme “lloc teològic”. Un lloc teològic és una realitat a la qual cal estar atent ja que Déu s’hi fa present d’una manera especial. L’Amazònia és un lloc teològic, en els seus neguits, en les seves aspiracions i en la seva vida, l’Esperit de Déu s’hi fa present; cal escoltar el seu clam, que és el clam de l’Esperit.

Finalment al Sínode es va tractar de com s’ha d’estructurar l’Església per servir millor els habitants de l’Amazònia. El pares sinodals demanaren al papa que es facilités la celebració de l’eucaristia als poblats indígenes. Degut a la manca de preveres, moltes comunitats es poden passar anys sense sentir missa; també es va demanar que les dones tinguessin un protagonisme més gran i més responsabilitats. Victor Codina, va dir-nos que, a parer seu, fora bo que s’instaurés un ritu amazònic, semblant als ritus de l’Església catòlica oriental.

Dos dies desprès d’aquesta conferència, el Papa feia pública l’exhortació apostòlica Estimada Amazònia, en la qual dona resposta a les demandes que li feren el pares sinodals. És un bell i gran escrit, on Francesc, manllevant la manera de dir de Martin L. King, té quatre somnis per a l’Amazònia: un somni social, un somni cultural, un somni ecològic i un somni eclesial.

Josep m Jubany

Dilluns, 9, vetlla de pregària de Quaresma

Com ja vàrem fer en els darrers anys, la trobada mensual del mes de març serà una pregària comunitària que la realitzarem a l’estil de Taizé.

La Quaresma temps de preparació de la Pasqua i moment propici per a la conversió, l’Església ens convida a intensificar la pregària, el dejuni i l’almoina. El dejuni i l’almoina són pràctiques personals. La pregària la podem fer sols però també comunitàriament.

Es per això que US CONVIDEM A PREGAR JUNTS EN COMUNITAT. Serà aquest proper DILLUS 9 de MARÇ a les 8 del vespre, amb el suggerent tema QUARESMA AMB VEU DE DONA.

En cada edició cerquem un tema central per a la pregària. Hem fet pregària per la llibertat en el nostre País, per la cura de la natura. A la pregària d’aquest dilluns ho farem per a totes les dones que a casa nostra, a la nostra església i arreu del món són discriminades. D’aquesta forma la comunitat de Sant Ildefons s’uneix a les justes demandes de la societat i també les que hi ha a l’església.

Tindrem molt present les dones que són víctimes de violència de gènere, dones immigrades, que es troben en presons, que són víctimes de mals tractes, mares que no tenen suficient per mantenir als fills/es, que pateixen discriminació de sou pel fet de ser dones i un llarg etc. També demanarem perquè a l’església desapareguin les formes, normes i costums patriarcals.

Ens emmirallarem en les dones que en la Bíblia, tant en l’Antic com en el Nou Testament, foren model de testimoni de la fe i que estigueren al costat del poble en moments crítics. Foren elles, les dones, les primeres testimonis de la resurrecció del Senyor.
Us convidem a tots i a totes a participar-hi.

El Consell Pastoral

Com treballem l’ecologisme des del “Joan Maragall”

Apreciats membres de la parròquia, des del Agrupament Escolta Joan Maragall us volem fer saber les nostres accions per aconseguir que aquest any sigui un any més verd i negre!

De fet, aquest és l’eslògan que presentarà la celebració del nostre 65è aniversari, on el tema principal serà l’ECOLOGISME. Tot hi que mai no ha deixat d’estar present en les nostres activitats, entenem que a hores d’ara és imprescindible per afrontar el futur, i així ho volem transmetre als nostres infants.

Aquests són els nostres petits grans de sorra:
- Reciclar, ja sigui els dissabtes o durant els campaments separarem els nostres residus

- Reduir al màxim el consum de plàstics. Els berenars de dissabte seran pastissos i entrepans fets a casa o bé una peça de fruita

- El menjar pels campaments serà producte de proximitat

- Conscienciar els nens i famílies de la importància de l’ecologisme i dels greus efectes del canvi climàtic

- Sortides i excursions que ens recordin a tots com és de meravellosa la natura del nostre entorn i com és de necessari que la preservem.

Per últim us volíem recordar que ens encantarà poder ajudar a qualsevol comissió de la parròquia que vulgui treballar més sobre el tema!

Toni Balcells

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui, primer diumenge de Quaresma i com cada any, la litúrgia ens convida a contemplar i meditar l’evangeli de les temptacions de Jesús; enguany ho fa segons l’evangelista Mateu. Aquest text és clau per entendre la personalitat de Jesús. El Senyor dient no a les temptacions se’ns manifesta com un home lliure.

Tot s’inicia, amb aquesta expressió: l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús acaba des ser batejat per Joan, L’Esperit ha davallat damunt d’Ell, el Pare ha proclamat que era el seu Fill, en qui s’ha complagut. La immersió de Jesús en les aigües del Jordà és l’inici de tot. Desprès d’aquesta forta experiència vivencial, ha de començar la missió que li ha estat encomanada,. Recordeu el que Ell va dir a Nicodem sobre la seva missió: Tant va estimar Déu al món que envia el seu propi Fill, no per condemnar-lo , sinó per salvar-lo. Com tots , ja sabem , no és una missió qualsevol.

En Jesús, res no és improvisat, totes les seves paraules i obres, són possibles perquè viu estretament unit a Déu, el seu Pare. Per aquest motiu en el programa de vida de Jesús sempre hi ha un temps reservat a la pregària. l’Esperit el condueix. Així, doncs, no ens sorprèn que en l’inici de tot, Jesús, guiat per l’Esperit, vagi al desert a pregar, a meditar. El que sí que ens pot sobtar, és l’expressió: perquè el diable el temptés. I em sembla, que amb aquesta frase, l’evangelista ens diu molt. Jesús és Déu amb nosaltres, però també és home com nosaltres... i tots sabem que les temptacions formen part del desig humà.

Al desert no hi ha res que distregui, hi ha un silenci que ajuda a interioritzar. Allà Ell cerca, prega i demana que l’Esperit l’il•lumini sobre com ha de mostrar al món el veritable rostre de Déu amor, com ha d’ensenyar el veritable camí de la salvació, quin sentit té la vida i la benaurança. I enmig del dejuni, se li presenten tres grans temptacions. Com diu Francesc Riera , s.j. en el seu comentari a l’Evangeli de Mateu, se li ofereixen seguir les tres “P”: Possessió (“ Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”), Prestigi (“Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”), Poder (“Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores”). Fitxem-nos, no són tres temptacions qualsevols, diner, prestigi, poder, són tres objectius que mouen i donen sentit als treballs i afanys de molts homes i dones, i potser, si ens ho pensem seriosament, de nosaltres mateixos. Jesús diu no, i amb aquest no, expressa el seu sí més ple i profund al ser, al servei i a la humilitat. Amb aquest no al mal, Jesús no serà esclau de res; ara pot iniciar la seva predicació, i ara es podrà mostrar, perquè ho és, com l’home lliure.

Josep m Jubany