Instagram WhatsApp YouTube

05 d’abril 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Tornem a ser a Pasqua... i amb la primavera han tornat les flors, el bon temps i les ganes de viure. Trobem a faltar quelcom, però. Potser serà la veritat a la veu dels que ens informen, potser els somriures de la gent que ens creuem pel carrer, potser saber si podrem pagar-nos una casa i el menjar al futur i potser, sobretot, la pau al món. Una pau que també li mancava, segur, a Maria de Magdala quan aquell diumenge pel matí va anar al sepulcre de Jesús. Tot allò en què creia se li havia enfonsat. L'Evangeli de Joan diu que "encara era fosc". Tot era desesperació. Aviat s'esvairia. La pedra que el tancava algú l'havia mogut. Dins del sepulcre no hi havia res, només robes d'emmortallar. Maria mirà i hi cregué. Va córrer a dir-ho als primers deixebles que va trobar: Pere i, segurament, Jaume, el germà de Jesús. Ells també hi van córrer i també hi cregueren: Jesús és viu.

Ens pot semblar que avui "encara és fosc", massa fosc, i que no hi ha esperança, tal i com li passava a Maria de Magdala. Veure o creure veure com els poders del món ens superen i que no hi tenim res a fer. No és veritat! Si escolteu o llegiu en Francesc Torralba, que va sortir de la nostra comunitat, veureu com la fe és "de sempre" i l'esperança és "pel futur". El nostre Credo diu "jo crec", no diu "jo sé" i això és molt diferent. Maria de Magdala, Pere i el deixeble estimat van creure que Jesús era viu. No podien dir de cap manera que ho sabessin o que ho poguessin demostrar, però ho creien amb tota l'ànima. D'aquí va néixer el cristianisme.

"Esperar" és una aposta de futur. Tampoc no ho sabem, però és la força que ens manté vius. L'esperança és allò que ens fa caminar, servir i estimar. Esperar ens fa sentir que som capaços de lluitar contra tota injustícia. Esperar ens fa forts per fer-ho. I quan veiem com els poderosos sembren la mort i la ruïna al món, esperar fa que puguem dir, com Pere Casaldàliga interrogat al Vaticà per la seva defensa dels oprimits, que tota violència "ens provoca urticària".

Julià i Rosa

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)