Se’n sortirà el Papa Francesc? (Article de Sefa Amell publicat a Presència - El Punt Avui el passat 29 de desembre de 2013)

L’actual Papa ha creat grans expectatives de canvi, per tant alguns àmbits de l’església catòlica menys clericalitzats estan plens de confiança. Hi ha moltes persones que creuen en la seva valentia i capacitat per dur a terme els canvis que s’esperen des del Vaticà II, però que cap Papa anterior no ha realitzat. Potser encara no estaven madures les mentalitats ni les idees per poder transformar l’Església.

Darrerament el desprestigi de la institució, fins i tot d’alguns del seus importants dirigents, l’ha causat (entre altres motius) la descoberta del gran escàndol de pederàstia mantinguda i amagada sigil·losament amb la pretensió de salvar l’honor dels clergues, menyspreant el dolor de les víctimes. Algunes mentides, i la
corrupció a diferents nivells són xacres que apareixen arreu, però no es poden perdonar a l’Església pel gran contrasentit que significa conjuminar l’actuació amb la predicació de l’Evangeli. Els darrers escrits i discursos de Francesc són saba nova, fresca i alegre tal com anuncia el títol del darrer document “Evangelium gaudium.” El Papa és un argentí entusiasta i no pot ser sinó una persona de fe que sap encomanar-la. Està decidit a fer alguns canvis però abans pregunta l’opinió als bisbes.

Els ha enviat un extens qüestionari per saber què pensa la gent sobre la moral que s’ha inculcat referent a la família, i que no ha produït gaires dels
resultats esperats. Desitjo que les respostes dels bisbes a Roma siguin sinceres i participades per molta gent: homes i dones. Que mai més no pugui dir-se que les dones, puntals imprescindibles com són de les famílies, no se les veu ni se les escolta en l’església.

La nostra solidaritat envers els més necessitats de la nostra societat

Són tan nombroses les crides que ens arriben des de diferents àmbits amb la intenció de pal•liar la progressiva pobresa que es va estenent a la nostra ciutat que podem fàcilment arribar al convenciment que ja estem fent prou amb el que fem. No ens enganyem, perquè el problema no s’atura per més que els mitjans de comunicació s’empenyin en dir-nos que l’economia comença a remuntar. Cal mantenir l’alerta. A casa nostra el banc d’aliments és obert sempre. Pensem-hi.

Reflexió de Ramon M. Nogués a El Pregó al final del seu comentari sobre la celebració del darrer Congrés de l’Associació Cristianisme al Segle XXI

Una reflexió global sobre el Congrés ens fa constatar que l’assistència als congressos de Cristianisme al Segle XXI segueix una línia descendent que ens suggereix un parell de consideracions.

En primer lloc, sobre el format. El model exposició-debat no sembla que sigui atractiu per a la gent més jove, que el troba monòton i poc adaptat als nous estils de comunicació que plantegen les noves tecnologies. No és fàcil pensar en formats alternatius, però és bo recollir la reflexió.

En segon lloc, l’absència de gent jove i la impressió que els assistents són una generació que se succeeix a ella mateixa (i per tant que va minvant) plantegen una vegada més la situació de les comunitats de fe cristiana en la nostra societat catalana. Som davant d’una dura reducció de la presència cristiana que demanarà reajustaments de plantejaments teòrics i organitzatius tant pel que fa a responsabilitats i ministeris com pel que es refereix a les mateixes estructures de gestió de les comunitats.

De moment no sembla que els màxims responsables de les esglésies siguin conscients de la urgència d’assumir aquests reptes. El Papa sí que sembla que n’és conscient: citant una vegada més l’Evangeli gaudium -“La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del “sempre s’ha fet així” (n.33)- i, encara, al·ludint a la més gran amenaça per a l’Església, quan “es desenvolupa la psicologia de la tomba, que a poc a poc converteix els cristians en mòmies de museu”.

Reflexions a la Paraula de Déu

La tenebra sempre té a veure amb algun tipus d'esclavatge. I la llum de Déu sempre té a veure amb algun tipus d'alliberament per a les persones, i per als pobles.

El salmista diu: “El Senyor m'il·lumina i em salva; qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida: Qui em pot esfereir? Quan m'envesteix la gent malvada...”. Es refereix a l'atac que rebem de persones que ens envolten i que cobegen el mal en el seu cor. L’espiritualitat tradicional, però, també ha referit el significat del salm als atacs que rebem del nostre món interior. Hi ha moltes foscors a la nostra vida, molts esclavatges, exteriors i interiors, que ens oprimeixen i ens treuen la llibertat. Sempre estan relacionats amb formes inhumanes de viure el poder, els diners, el desig, el sexe, el prestigi, l'amor i l'orgull propi, etc. Cadascú coneix els seus.

I també els pobles són il·luminats i alliberats pel Senyor. El profeta Isaies ens diu: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum....els has omplert d'una alegria immensa.” I explica el perquè: “El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat...”. També aquí el Profeta parla d'alliberaments terrenals (el poble havia estat conquerit i els seus habitants deportats) i d'alliberaments espirituals.

La setmana dia a dia

Dilluns, 27
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Amb els diners de les paneres de Nadal farem una festa amb pa amb tomàquet i pernil i l’animació anirà a càrrec de l'Adrià.

Dissabte, 1
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

La llum, tresor per gaudir

Quin gaudi em produeix el fenomen de la llum. No em puc imaginar un món fosc. Quina tristesa em causaria la foscor constant! La llum és necessària per a la salut mental, i això queda palès en el gran nombre de suïcidis en els països nòrdics per manca de llum, malgrat tenir les necessitats materials cobertes.

Totes les manifestacions de la llum em fascinen. A l’estiu, de la platja estant, contemplo els llantions que provoca la llum solar sobre el mar, que no paren de bellugar amb les ones i semblen caiguts del cel. Aleshores, amb els ulls una mica clucs, veig uns fils de llum que sorgeixen dels llantions i pugen al cel. És un espectacle digne de contemplar.

Altres moments bons per delectar-se amb la llum és de bona hora al matí: amb les primeres clarors el cel és d’un blau fosc i lentament queda nacrat abans de la sortida del sol per anar-se transformant en taronja. I això es repeteix a la posta de sol amb una llum més rosada, que és un altre gran moment per veure el cel ple de colors segons l’indret de la posta. No cal dir que la llum filtrada pels núvols agafa unes tonalitats que enamoren.

Carta d’agraïment de la Parròquia de Sant Paulí de Nola

Un any més us volem agrair tot el vostre esforç i generositat envers els necessitats del nostre barri. Ja sabem que són molts.

Des de fa uns mesos funciona també un menjador popular. Ofereix dinar calent al voltant de 200 persones, tres dies a la setmana.

Aquest menjador va néixer a rel que Càritas ja no podia atendre més població, i va sorgir un bon grup de voluntaris del barri que tiren endavant aquest projecte. Càritas parroquial col·labora aportant aliments per ser preparats i distribuïts en aquest lloc de la Rambla Prim.

Us desitgem a tots un Bon Any ple de la benedicció del Senyor.

Catequesi Familiar de Gener: Epifania (i 3)

A) Els primers deixebles de Jesús.
B) Les noces de Canà.

De l’evangeli de Joan. (text simplificat )

L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc, amb dos dels seus deixebles, i fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: - Mireu l’anyell de Déu.

Quan els dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús...

Aquests dos deixebles ho van dir a quatre amics seus que també van seguir Jesús. Van ser els cinc primers deixebles de Jesús... (Joan, Andreu, Simó–Pere, Felip, i Natanael).

l al tercer dia, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.

Quan el vi s’acabava la mare de Jesús li diu: - No tenen vi. Jesús li respon: Dona, i jo que hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La mare de Jesús digué als servidors: Feu tot el que ell us digui...

Jesús els digué: Ompliu les gerres d’aigua. Ells les ompliren fins dalt. Llavors els va dir: ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

L’aigua s’havia convertit en vi...

Aquest va ser el primer miracle que va fer Jesús. Així va manifestar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell...

Catequesi Familiar Gener: Epifania (2)

Joan Baptista predica i bateja al riu Jordà a molts jueus que van a escoltar-lo.

Joan bateja a Jesús. Representem el moment en el que Jesús, ja batejat, surt de l’aigua i prega. Mentre Joan contempla els signes de l’Epifania divina.

Lectura de l’evangeli de Mateu

Jesús vingué a Galilea i es presentà a Joan, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava dient:
Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!
Jesús li respongué: Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol.
Aleshores Joan el deixà fer.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua.
Davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell.
I una veu digué des del cel:
- Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

Catequesi Familiar Gener: Epifania 2

L’evangelista Mateu culmina el seu testimoni sobre el veritable sentit del Naixement de Jesús, amb la presentació de Joan Baptista i la seva missió.

1.-Mateu ens dóna aquest testimoni en (Mt. 3, 1-17) que comença dient:

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: – Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Ja vàrem reflexionar sobre el sentit de l’expressió “convertiu-vos”.

Molts anaven a escoltar-lo i expressaven la seva voluntat de conversió, rebent el Baptisme que Joan els oferia com a signe de la seva sincera conversió.

Joan s’adonava, però, que molts jueus rebien el baptisme sense un seriós esperit de conversió i els cridava l’atenció dient: - Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare...

Per rebre correctament a Jesús no val alimentar la convicció de que ja som cristians, batejats, i complim les normes establertes. Cal un esforç de conversió personal.

Joan deia: Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el que ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc...

El baptisme que jo us dono és per preparar-vos bé per acollir a Jesús. Però per a seguir-lo després, el que cal         lo. lo després la força del seu Esperit Sant que el mateix Jesús us donarà com un foc ardent.

Celebració de la Festa de Sant Ildefons

Enguany la celebració de la festa del nostre Patró, Sant Ildefons, que s'escau en dijous, l'ajornarem al dissabte dia 25 i ho farem amb una Missa concelebrada que presidirà, com ja fa uns anys, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull. L'Eucaristia començarà a les 8 del vespre i en acabar compartirem un petit refrigeri on tindrem temps de parlar de tots els temes que són actualitat per a nosaltres.

Reflexions a la Paraula de Déu

“ Abans que jo, ell ja existia.”

En pocs dies hem passat de l’infant de bolquers a l’home madur, de la il•lusió d’un projecte a l’opció radical pel projecte. Com en la construcció d’una ficció potser voldríem que els evangelistes relliguessin el passat per buscar les causes i els efectes, les raons i les conseqüències, que ens proposessin un relat coherent. Amb tot, allò que ens traspassen és que el camí emprès per Jesús després de submergir-se en les aigües del Jordà, la creu que clou la marxa de l’home i el final obert de la resurrecció, donen sentit al naixement d’una criatura fràgil en la menjadora d’un estable de Betlem que celebrem per Nadal.

Tanmateix hi ha quelcom que ho precedeix tot molt més amunt de l’inici de la línia genealògica de Josep i dels llibres dels profetes. Isaïes en parla quan diu que Déu va cridar i va pronunciar el nom del poble d’Israel quan era a les entranyes de la mare, ben abans d’anunciar-li: “tu ets el meu servent”. El profeta es proposa convèncer el poble d’Israel que ha estat triat per servir la causa de Déu i ser llum de la salvació universal. Què el mou? D’on li ve el do de la paraula? Quina força interior el fa ferm defensor de la unitat entorn de la fidelitat a un Déu únic?

Sobre què empeny Jesús a voler ser batejat per Joan el Baptista i unir-se al seu moviment marginal també ens en podríem fer moltes preguntes. No sabem gran cosa de la infància i de la joventut de Jesús; de les influències que va rebre ni de les experiències que el van formar. Hem d’entendre que als trenta anys ja havia recorregut un tros de vida important per a la seva època i que aquell pas va ser una opció personal meditada, marcada pel punt de bogeria que sovint s’atribueix a la radicalitat.

Joan va veure en Jesús l’anyell de Déu, aquell que es deixa guiar per Déu, aquell que fa de Déu el seu pastor. Molts dels seus contemporanis hi devien veure un il•luminat.
Deixem-nos desconcertar per aquest Déu previ a tot, per la radicalitat de Jesús, per la certesa de la mirada de Joan el Baptista.

Helena Cots

La setmana dia a dia

Diumenge, 19 

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema

a tractar serà: L'Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del

migdia.

Trobada del Grup Batec durant el matí.     

Dilluns, 20

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

                           

Dimarts, 21

Casal Sant Ildefons: Visita a la Colònia Güell, amb possibilitat d'anar també a la

Fundació Gaspar de Portolà.

Dimecres, 22

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir

d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 25

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

A les 8 del vespre celebració de la Festivitat de Sant Ildefons.

ALGUNES APORTACIONS AL QÜESTIONARI SOBRE LA FAMÍLIA

Per contestar el qüestionari sobre la família per al Sínode de Bisbes que es farà l’octubre d’aquest any, es convocà una reunió extraordinària del Consell Pastoral, oberta tots els qui desitjaven fer aportacions sobre aquesta qüestió. A la trobada que va tenir lloc el 14 de desembre hi participaren 14 persones i es reberen algunes aportacions per escrit.

Abans de fer una valoració de les respostes, vull subratllar que no caiguérem en el tòpic, sovint molt extens, de dir que tot estava malament, i que ara nosaltres aportarien les veritables solucions. Al contrari, la reflexió fou molt serena, on tothom va poder dir el que pensava, i sobretot en l’ànim de tots hi havia la preocupació de com presentar a les noves generacions la irrenunciable fidelitat a l’Evangeli, i que aquesta fidelitat no fos rebuda com a repressora, sinó com generadora de felicitat.

Més endavant publicarem el redactat final del qüestionari, però de moment sí que puc avançar algunes de les línies de fons que sorgiren en la trobada.

Sobre la moral en general

Grup de Cultura i Fe

Avui dilluns dia 13 a 1/4 de 8 del vespre, el Grup de Cultura i Fe tindrà la primera reunió de l’any 2014 que comptarà amb la presència d’Ignasi Moreta que parlarà de “Joan Maragall: poeta i pensador religiós”. Ignasi Moreta n’és especialista i té diversos treballs publicats sobre el poeta, a més és doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, de la qual n’és professor, i editor de Fragmenta Editorial.

Reflexions a la Paraula de Déu

El profeta Isaïes ens porta esperança. Aquesta esperança rau en l’actitud del servent del Senyor. Ni crida, ni alça la veu, ni es fa sentir pels carrers, ni apaga la flama del ble que vacil·la. Aquestes actituds que en principi són atribuïdes a Jesús se’ns proposen també a tots nosaltres com actituds pròpies dels que intentem el seguiment de Jesús.

Moltes vegades podríem tenir la convicció que, com a gent creient, hem de fer molt soroll, amb el risc de ser fonamentalistes de les nostres conviccions davant els nostres germans, els homes i dones. Si el servent del Senyor ha d’ésser així, com no ho hem de ser la resta de persones que intentem viure, ara i aquí, la vida modelada per l’Evangeli.

A vegades podem tenir la temptació de cridar, de fer soroll i sobretot de condemnar conscientment o inconscient els que no veuen les coses d’aquest món com nosaltres.

Just al contrari del que cal fer, volent imposar, quan sabem -tal com ha dit Benet XVI i el Papa Francesc ens ensenya constantment- que la Fe es proposa i no s’imposa.

En consonància amb aquestes actituds, en els Actes dels Apòstols hi llegim com Jesús de Natzaret passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots aquells que es trobaven sota la dominació del mal. D’aquest mal és del que ens hem de lliurar. Cosa que no sempre ens resulta senzill, homes i dones com som amb tendències que no sempre ens disposen a la coherència, produint-se una separació entre el que fem i el que hauríem de fer, segons el nostre compromís baptismal.

Quan Jesús es presenta davant de Joan, i aquest es mostra sorprès i indigne de batejar-lo, no busca un ritus màgic sinó el que convenia a tothom i ens convé també ara: un canvi de vida que ens faci superar obstacles per creure i viure segons Ell ens va ensenyar. Jesús no estava per ritus que es justifiquessin en ells mateixos sinó que volia mostrar a tothom el camí de conversió que constantment ens convé a tots. El Baptisme de Joan vol simbolitzar purificació. Jesús assenyala que el que Joan predica és un bon camí, que Ell, en iniciar la seva missió, assumeix i el posa a la base del seu mestratge.

Tan de bo que siguem capaços a l’inici d’aquest 2014 de recomençar els intents de canvi que hàgim de dur a terme en la nostra vida quotidiana.

Ignasi Garcia i Clavel

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 13
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Lluís Sánchez ens explicarà què és el ioga i ens donarà una classe magistral.

Dissabte, 18
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 19
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec durant el matí.

Concert del Cor Contrapunto Vocale

Demà diumenge dia 12, a les 6 de la tarda, el cor Contrapunto Vocale, com fa cada any, ens oferirà un concert. L’obra principal que interpretarà serà el «Magnificat 2» de Carl Philipp Emanuel Bach, segon fill de Johann Sebastian Bach, compositor molt influent en la segona meitat del segle XVIII i figura cabdal en la transició del barroc al classicisme. Aquesta magna obra escrita el 1749 no desmereix en absolut la més coneguda del seu pare; consta de nou moviments, i s’interpretarà amb un quartet de solistes i acompanyament instrumental. El programa es complementarà amb la interpretació del motet « Cantate Domino », de Mossèn Valentí Miserachs, compositor català, fins fa poc director de l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma; el motet “Loret den Herrn”, de J.S. Bach; i diverses nadales tradicionals catalanes. Dirigirà el concert el director de Contrapunto Vocale, Pau Jonquera i Bordonau.

Dilluns 13 Assemblea sobre la Família amb Gaspar Mora

Amb motiu del sínode de la família que el Papa Francesc ha convocat per aquest any que iniciem i després d’aquestes entranyables festes nadalenques, que són de caire especialment familiar, hem cregut que seria un moment molt adient per fer una reflexió més profunda sobre el que representa la família en la societat actual.

Ens hi ajudarà Mn. Gaspar Mora i Bartrés, professor de teologia moral de la Facultat de Catalunya i consiliari del CPM. Serà el proper dilluns dia 13 a les 9 del vespre i el tema a tractar serà LA FAMÍLIA AVUI. Després de la ponència s’obrirà el debat per enriquir el tema amb les aportacions de tots.

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme serà el diumenge dia 2 de març, darrer diumenge abans de l'inici del Temps de Quaresma.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

Carta als Reis

Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,

Un any més ens dirigim a vosaltres, plens de desitjos i necessitats, ben segurs que la vostra generositat i saviesa sabrà regalar-nos allò que més ens convé. També us volem dir que no esperem els vostres dons perquè haguem estat bons minyons o haguem fet mèrits per merèixer-los, sinó confiats en la vostra bondat i generositat, en el vostre amor gratuït, aquell que vàreu rebre i aprendre d'aquell infant que és la Vida i era amagat a Betlem.

En el moment present tenim una gran necessitat de discernir amb saviesa, d'esbrinar i trobar nous camins, de generar nous models personals i socials de vida. Porteu-nos, si us plau, esperit de saviesa, de serenor, de bondat, de lucidesa, i de pau. Amb aquest regal immens, preciós, totes les altres coses que a continuació us demanem rebran la mesura i la forma adequada.

Per a les EMPRESES I EL TREBALL. Porteu-nos un concepte d'èxit empresarial que integri els guanys econòmics de propietaris i accionistes, amb la satisfacció i qualitat de vida dels treballadors, la satisfacció dels clients i proveïdors, el respecte per l'entorn, i la responsabilitat per generar treball i riquesa per a la societat. Porteu-nos també nova capacitat de productivitat, que no es basi simplement en reduir sous (i guanys), sinó en treballar i gestionar millor els recursos i talents per ser més eficients i creatius. També porteu-nos capacitat per generar noves formes de consum que generin activitat econòmica i llocs de treball, i que, a la vegada, ens humanitzin i ens facin més persones, conscients i lliures.

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest dia, entre la Solemnitat de la Mare de Déu i l’Epifania ens dóna l’oportunitat d’un aprofundiment de reflexió sobre el Nadal. “El qui és la Paraula es va fer Home, i plantà entre nosaltres la seva tenda”. Hem d’entendre que aquest “nosaltres” té un to universal, segons el pensament de Déu: Jesús no ha vingut només per a uns quants, sinó per tota la humanitat de tots els temps.

“La Llum resplendeix” enmig de la fosca i enmig de totes les nostres nits. No l’han apagada ni podran apagar-la mai les nostres debilitats, pecats, o mesquineses. Això ens ha d’omplir d’esperança i alhora ens ha de fer més alegres i transparents: la comunitat cristiana té la missió d’ajudar a descobrir aquesta llum i de deixar-nos il•luminar per ella. L’alegria de la vinguda del Senyor ens ha de motivar i animar per dintre i saber-ho explicitar per fora.

Déu no ha estat mai absent del món. Ell no abandona res del que ha creat i menys la humanitat a qui tant estima. El que fa és anar-se revelant i posar-se al nostre abast de manera progressiva i pedagògica.

Aquest camí té el seu punt alt quan el Fill, el qui és la Paraula, es fa U amb la humanitat. I arribarà al cim quan tota la humanitat sigui amb Déu.

Senyor Jesucrist, volem celebrar el teu Nadal agraint-te que has volgut venir a casa nostra com a Paraula i Comunicador de Déu, fet carn humana i germà de tots nosaltres. Et volem agrair, Pare i Esperit Sant que heu preparat tot l’univers en el que hi viuríem al llarg dels segles pensant que Tu series el nostre company.

Volem acollir i demanar que cada un de nosaltres i cada una de les nostres comunitats siguem signes vivents de l’amor amb el que som estimats.

Gràcies Senyor per la teva vinguda.
Mireia Galobart

La setmana dia a dia

Dimarts, 7

Casal Sant Ildefons:  Ens visitaran els Reis Mags. Hi haurà regals i tortells de Reis amb sorpresa i cantarem tots junts.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 8

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 11

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 12 

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Concert de Nadal que ens ofereix la coral Contrapunto Vocale, a les 6 de la tarda.

Resum de l’assemblea del mes de novembre

El dijous dia 14 de novembre, en el marc de l’assemblea del mes, el conegut periodista Antoni Bassas dissertà sobre les diferències en la forma de viure el fet religiós a EEUU i a casa nostra.

Antoni Bassas, corresponsal durant quatre anys de TV3 a EEUU començà per recordar-nos com es va crear la Nació americana. Els primers colons provenien del Vell Continent, molts d’ells fugitius a causa de les persecucions que hi havia a Europa en els segles XVI i XVII durant les anomenades “guerres de religió”. Molts d'ells eren evangèlics o puritans. Això explica que ja des del principi “Déu” fos molt present en la vida dels americans. És ben conegut que en el procés històric, quan es fundava una ciutat s’alçaven dos edificis, l’Ajuntament i l’Església. En la declaració d’Independència Déu hi és mencionant repetides vegades. En la constitució es llegeix: “El creador ens ha donat uns drets inalienables, la vida i la recerca de felicitat”.

En l’actualitat als EEUU hi ha un gran conglomerat de religions: catòlics, protestants, quàquers, evangèlics, i també jueus, musulmans, i un llarg etc. No hi ha conflicte religiós, ja que una de les característiques del país és la llibertat i la igualtat, també de manera molt particular la llibertat de culte. Amb una excepció, desprès del 11- S, els musulmans estan sota sospita.