Instagram WhatsApp YouTube

18 d’octubre 2026

Reflexions a la Paraula de Déu - Diumenge XXIX de durant l’any


"Paisatge", de Paul Klee, és una composició construeix un paisatge a partir de diferents formes geomètriques. Evoca al·legòricament un camí que es va obrint, és va fent, de manera inesperada, una realitat que no es revela d’un sol cop, com Déu guia la història per vies que no preveiem.
És preciós aquest text d’Isaïes. Veiem com Déu obre camins de la manera més inversemblant. Cir conquereix Babilònia amb un decret seu i permet que els israelites deportats a Babilònia retornin a la seva pàtria i que se’ls faciliti la reconstrucció del país i del temple de Jerusalem. Cir és presentat com un instrument de Déu a favor dels jueus, fins al punt d’anomenar-lo ungit, és a dir, messies. Déu va portant la història, no sempre seguint els camins més previsibles segons els nostres càlculs humans. Què bonic el que Déu diu de Cir!: «Et crido pel teu nom». Sense saber-ho, l’incorpora al seu pla salvador. Veiem com Déu confia la seva missió salvadora a un pagà. Aquest fet sorprenent és, d’alguna manera, un preludi de l’afirmació central de la fe cristiana: Jesús, un desconegut sense credencials per al poble d’Israel, realitza l’obra salvadora de Déu a través de la seva mort en creu. Valdria la pena que nosaltres fóssim capaços de descobrir aquesta presència amorosa de Déu al llarg de la nostra història.

I avui llegim aquest Evangeli, que al llarg dels segles ha estat font de discussions sobre si l’Església havia d’estar present en la història política del país i sobre la responsabilitat dels cristians en l’Estat. Les circumstàncies han fet que aquesta pregunta avui tingui una punyent actualitat. Tots els ciutadans som cridats a votar el proper 29 de novembre.

Davant d’aquesta nova situació, és important fer unes reflexions. Les persones no som unidimensionals, sinó que tenim moltes facetes i ens movem en diferents àmbits de pertinença i responsabilitat: família, política, treball, societat. No és gens estrany que es plantegin qüestions polèmiques sobre prioritats que sovint poden entrar en conflicte entre elles. Segons l’ordre de valors, la solució és diferent. Quan el conflicte no és individual, sinó que afecta l’ordenació de la vida pública i el bé comú, cal plantejar el problema en tota la seva complexitat i recordar que el projecte de Déu que Jesús posa en marxa cerca de promoure una transformació profunda en la convivència humana i, per això, és cridat a tenir una repercussió política, en el sentit ampli de la paraula, que vol dir promoure el bé comú. Per portar a terme el seu projecte, Jesús no vol imposar el seu missatge pel poder, sinó que aquest penetri en la societat per l’acollida de valors com la justícia, la solidaritat i un profund respecte pels drets humans. En un temps en què creix el poder de l’Estat, els creients no hem de deixar-nos robar la nostra consciència ni la nostra llibertat per cap poder. Ens cal complir els nostres deures com a ciutadans, però de cap manera comprometre el nostre compromís cristià.

Lluís Saumell



Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)