24 de juliol 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

 Qui mana? 

Maneu que en el vostre regne aquests dos fills meus seguin

l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra

 

És comprensible que la mare d’en Jaume i d’en Joan, com diu l’evangeli d’avui, desitgi el millor per als seus fills sense tenir en compte el bé dels altres deu companys. Jesús posa condicions a en Jaume i en Joan i els pregunta si són capaços de beure el calze que ha de beure el Mestre. La resposta és afirmativa, però queda clar que és el pare qui defineix el lloc per a cadascú. És evident que ningú té idea de com està organitzat el Regne de Déu.

Crec que al cel no hi deu haver categories perquè, al llarg de la història, hi ha hagut infinitat de persones que d’una forma o una altra han begut el calze com va beure Jesús. És possible que al cel hi hagi preferències, però això és un pensament amb visió humana. Del que estic segur és que la porta celestial, si és que n’hi ha, és oberta a tothom que sigui digne d’entrar-hi, sense cues ni empentes perquè hi ha lloc per a milions d’ànimes.

En la segona part de l’evangeli d’avui és comprensible també la indignació dels altres deu companys; no els agrada que en Jaume i en Joan passin al davant. Jesús compara la situació amb el que passava en aquell temps quan els governants feien i desfeien el que volien amb els seus súbdits. El Mestre els diu que qui vulgui ser el primer haurà de ser el servidor de tots.

Avui dia, els governants encara tenen alguna similitud amb el que passava en temps de Jesús. És cert que al nostre país s’han acabat les condemnes a mort perquè diuen “tenim una democràcia plena”, plena, però, d’incongruències. En teoria, democràcia vol dir que qui mana és el poble i, a la pràctica, qui mana és aquell jutge parcial que envia a presó un innocent. Aquest acusat injustament també és un súbdit com descriu Jesús.

Avui em sento pessimista, només faltava llegir el final de la primera lectura dels fets dels apòstols perquè acaba molt malament: Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa el Jaume, el germà del Joan.

Malgrat la meva moral sota mínims intentaré felicitar els Jaumes.

 Àngel Oliva