Ens cal estar oberts a l'imprevist!
De les lectures d’aquest diumenge, em colpeixen dues idees: la crida de Déu i la missió que ens encomana.
A
la primera lectura Amos es defensa de
les paraules d’Amassià, dient-li que és
el Senyor qui l’ha cridat per ser profeta del poble d’Israel. Ell era pastor,
tenia la seva vida muntada, la crida va
ser un imprevist, ell no hi comptava, però va acceptar-la i va deixar la seva
vida de confort per acollir el nou projecte i el seu nou destí. Amos ens
dona una bona lliçó; ens cal estar atents, oberts al imprevist, a la
crida... com va fer ell.
En
la carta als efesis Pau ens remarca la gratuïtat d’haver estat escollits per
Déu. Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència. I nosaltres, què hem
de fer a canvi? Què és el que Ell espera de nosaltres? Segurament ens vol fer
participar en la seva obra creadora, ens vol col·laboradors seus, segurament
espera que siguem els instruments a les seves mans, que fem arribar el seu
missatge arreu, i siguem testimonis de la nostra fe.
L’evangeli
de Marc, ens diu que Jesús va cridar als Dotze i els va enviar de dos en dos, a
proclamar la Bona Nova de l’evangeli. Perquè puguin fer bé la seva feina, els
dona un consell: que vagin lleugers, que deixin totes les coses innecessàries
que els poden destorbar, que prenguin tan sols el més imprescindible. També
nosaltres, per poder apropar-nos als altres, cal que deixem tot allò que ens pot distreure i que
ens pot destorbar: els nostres prejudicis, les nostres seguretats, el nostre
egoisme, l’autosuficiència, el nostre confort, el consumisme,.... i tantes i
tantes coses que ens barren el pas a una relació fraternal i acollidora amb els
altres.
Jesús
quan va enviar els Dotze els va donar uns dons perquè la seva tasca fos més
planera. Els hi donar el poder de curar i el de treure dimonis. A nosaltres
Jesús també ens envia a difondre la Bona Nova de l’evangeli i ens dona uns
poders que hem de saber utilitzar. Quan ajudem, quan escoltem, quan fem
companyia, ....curem una mica els altres; quan ajudem a rebaixar angoixes,
depressions, soledats,... contribuïm a treure dimonis....
Senyor
feu que estiguem atents per entendre què espereu de nosaltres i seguir
dòcilment la vostra crida.
Àngels
Vilaró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada