Una setantena de persones van escoltar el dilluns 26 de febrer la primera conferència de Quaresma del cicle organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. El professor Xavier Garí de Barberà, historiador, conlictòleg i irenòleg, va reflexionar sobre la ferida de la guerra.
El professor Garí es dedica a la història de la pau, que
és una part de la història que no s’acostuma investigar. La pau, en el fons, és
la història majoritària. Sovint només es veu la part fosca, però es tracta de
tenir una mirada més completa i compensar la historiografia de la guerra, que
és la que predomina, amb els estudis dels camins de la pau que s’han fet durant
de les diferents èpoques. L’irenologia, que l’estudi de la pau, dóna sortida a
totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta.
La primera part de la conferència va ser una profunda
reflexió sobre les causes de la guerra. Garí sosté que les guerres no són
fenòmens espontanis o inevitables, sinó més aviat resultats de decisions
humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics. És aquesta
perspectiva econòmica la que fa que les guerres s'acabin quan han fet prou mal,
quan ja no són lucratives, deixant en el seu rastre una estela de pobresa,
destrucció i dolor.
Garí assenyalà com la majoria dels conflictes quotidians
es resolen a través de la sortida de l'espiral de violència, una via que,
desitjaria ell, es pogués estendre a escala global. No obstant això, adverteix
que els interessos pecuniaris sovint impedeixen l'aplicació d'aquestes
solucions pacífiques a nivell internacional, mantenint una situació de
confrontació mal resolta.
La proposta de l’historiador consisteix en una mirada
realista sobre la guerra, basada en dades objectives i allunyada de les percepcions
enganyoses. Així, destacà com les guerres són el resultat de processos de
preparació, planificació i provocació, més que d'accidents o malentesos. Les
guerres neixen de mitjana amb una dècada de preparació. Putin va començar a ser
Primer Ministre poc mesos abans de l’any 2000, i cap el 2012, sent ja President
de Rússia, va fer diferents rodes de premsa en la que avisava que envairia
Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona limítrof amb el seu país.
Les guerres estan molt estudiades i no passen per atzar ni per casualitat, per tant es podrien evitar. Tenim l’exemple de la Guerra Freda, que va ser
la primera guerra de la
història de la humanitat, la primera guerra mundial que acabà en taules, no hi va haver ni
vencedors ni vençuts. Va ser una situació de desarmament molt gran. L’any 1991
hi havia una situació extraordinària per poder superar situació bèl·lica permanent
existent al món. Només van caldre 10 anys perquè arribés l’atac a les Torres
Bessones i s’entrés en una nova etapa de conflictes. Aquests anys es van
desaprofitar per fer una bona transició a Rússia per deixar enrere la nostàlgia
soviètica. De la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial, les democràcies occidentals no van cuidar que
la recuperació alemanya servis per confirmar una bona transició a manera la
república de Weimar que hauria permès democratitzar el país, i en canvi l’any
1933 va ser l’auge de les forces autoritàries del nazisme, entrant Hitler al
poder.
Per Xavier Garí, el món no està bé, però
mai havia estat tan bé com ara. Pensem que la violència predomina i que la
única forma de fer-li front és amb més
violència, però això és una gran mentida que manté tot aquest sistema.
Evidentment hi ha aspectes a millorar, però és rotundament fals que cada vegada
anem a pitjor. Si mirem el passat hi ha aspectes que han desaparegut o han disminuït
en gran manera com l’esclavatge, la inquisició o moltes discriminacions. De fet
la religions apareixen inspirades en els valors de la no-violència. Si algun
patrimoni hi ha de la no-violència són les religions.
L’augment de la població mundial els
darrers cent anys ha estat vertiginosa i això ha estat pel minvament de la fam,
la davallada de les malalties, la disminució del risc en catàstrofes natural i
per la reducció de les guerres.
Garí criticà el sistema econòmic
capitalista com a generador de violència
i destrucció, identificant la seva influència en la creació de les condicions
que donen lloc a més guerres. Tot i això, destacà com, en comparació amb el
passat, el nombre de morts per guerra ha disminuït de manera significativa.
L'any 2020, per exemple, es van registrar 50.000 morts, deu cops menys que el
1950.
Una de les contribucions de Garí va ser la
seva reinterpretació del segle XX com un període no només de guerra i
dictadures, sinó també de grans avenços en termes de pacifisme, drets humans i
democràcia. El segle XX va viure grans pacifistes com Gandhi, Martin Luther
King o Nelson Mandela, que van marcar el camí cap a una nova forma de pensar
sobre el conflicte i la pau. El professor va recordar la durada de les guerres
de Reconquesta entre el segle VIII i el segle XV, o les Creuades que van durar
uns 200 anys, o la guerra franco-anglesa dels segles XIV i XV.
Xavier Garí va explicar que hi ha
guerres perquè ens preparem, ens armem, ens entrenem, ens provoquem, ens odien,
i ens enfrontem, per després matar-nos. Les guerres al món són una estratègia,
no una fatalitat. Totes estan preparades, planificades, provocades, mantingudes
i, de nou, reactivades. Les grans causes de les guerres són el control sobre el
recursos (energia, matèries primeres ...) i la dominació neocolonialista comercial
i financera; la ingerència política en països dominats per garantir el seu
sotmetiment; i el gran negoci de les armes.
Davant aquesta manera de fer, hi ha la
cultura de la pau. que consisteix en el benestar espiritual, humà i material de
tothom, de manera constant, i sense cap risc de perdre-ho. La gran alternativa,
doncs, és la no-violència que és una mística, una manera de vida, una manera de
relacionar-se, un mètode de resolució de conflictes i un mètode imprescindible
per a les relacions humanes i les internacionals entre països. La no-violència no vol vèncer, vol convèncer;
no vol abatre, sinó combatre; no vol anar contra la persona, sinó contra el seu
mal. Cal lluitar començant per un mateix, per influir en els altres, per
canviar les estructures, per transformar el món. Un exemple evident d’aquesta
manera d’actuar va ser Jesús que va acceptar morir per defensar la justícia, i
va mostrar la seva dignitat parant l’altra galta i no responent amb violència.
Segon va dir Garí, la història de la pau
és un fet i una evidència que es pot veure a través de l’objecció de
consciència, els moviments per la pau, les institucions internacionals
pacifistes, i els programes de desarmament.
La conferència va concloure amb un decàleg
de preguntes per la reflexió personal (i
en aquest moment de preparació i conversió que és la Quaresma és un bon moment):
1- Con ens
parlem? Com ens escoltem? Com fem silenci
2- Com ens compadim
del dolor dels altres?
3- Com vivim? Com
gastem?
4- Com tractem
els altres?
5- Què comprem?
Què consumim? Què llencem? Què aprofitem?
6- Com ens
informem? Com ens impliquem?
7- Quins
compromisos de vida prenem?
8- Com votem? Com
ens comprometem?
9- Com fem de la
vida una coherència per la lluita, la justícia i el bé en el meu petit espai?
10- Com connectem
el cap i el cor?
La segona
conferència d’aquest cicle quaresmal tindrà lloc al CIC de Via Augusta, 205, el
dilluns 4 de març, a les 19:30 hores, i intervindrà la professora Maria
Bargalló per reflexionar sobre “La ferida de l’ecologia”.
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada