28 de febrer 2024

Xavier Garí: Una crida a la reflexió sobre la ferida de la guerra i el camí cap a la pau

Una setantena de persones van escoltar el dilluns 26 de febrer la primera conferència de Quaresma del cicle organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. El professor Xavier Garí de Barberà, historiador, conlictòleg i irenòleg, va reflexionar sobre la ferida de la guerra.

El professor Garí es dedica a la història de la pau, que és una part de la història que no s’acostuma investigar. La pau, en el fons, és la història majoritària. Sovint només es veu la part fosca, però es tracta de tenir una mirada més completa i compensar la historiografia de la guerra, que és la que predomina, amb els estudis dels camins de la pau que s’han fet durant de les diferents èpoques. L’irenologia, que l’estudi de la pau, dóna sortida a totes les guerres de forma creativa, pacífica i no violenta.

La primera part de la conferència va ser una profunda reflexió sobre les causes de la guerra. Garí sosté que les guerres no són fenòmens espontanis o inevitables, sinó més aviat resultats de decisions humanes concretes, sovint motivades per interessos econòmics. És aquesta perspectiva econòmica la que fa que les guerres s'acabin quan han fet prou mal, quan ja no són lucratives, deixant en el seu rastre una estela de pobresa, destrucció i dolor.

Garí assenyalà com la majoria dels conflictes quotidians es resolen a través de la sortida de l'espiral de violència, una via que, desitjaria ell, es pogués estendre a escala global. No obstant això, adverteix que els interessos pecuniaris sovint impedeixen l'aplicació d'aquestes solucions pacífiques a nivell internacional, mantenint una situació de confrontació mal resolta.

La proposta de l’historiador consisteix en una mirada realista sobre la guerra, basada en dades objectives i allunyada de les percepcions enganyoses. Així, destacà com les guerres són el resultat de processos de preparació, planificació i provocació, més que d'accidents o malentesos. Les guerres neixen de mitjana amb una dècada de preparació. Putin va començar a ser Primer Ministre poc mesos abans de l’any 2000, i cap el 2012, sent ja President de Rússia, va fer diferents rodes de premsa en la que avisava que envairia Ucraïna si l’OTAN s’expandia cap a la zona limítrof amb el seu país.

Les guerres estan molt estudiades i no passen per atzar ni per casualitat, per tant es podrien evitar. Tenim l’exemple de la Guerra Freda, que va ser

la primera guerra de la història de la humanitat, la primera guerra mundial  que acabà en taules, no hi va haver ni vencedors ni vençuts. Va ser una situació de desarmament molt gran. L’any 1991 hi havia una situació extraordinària per poder superar situació bèl·lica permanent existent al món. Només van caldre 10 anys perquè arribés l’atac a les Torres Bessones i s’entrés en una nova etapa de conflictes. Aquests anys es van desaprofitar per fer una bona transició a Rússia per deixar enrere la nostàlgia soviètica. De la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial,  les democràcies occidentals no van cuidar que la recuperació alemanya servis per confirmar una bona transició a manera la república de Weimar que hauria permès democratitzar el país, i en canvi l’any 1933 va ser l’auge de les forces autoritàries del nazisme, entrant Hitler al poder.

Per Xavier Garí, el món no està bé, però mai havia estat tan bé com ara. Pensem que la violència predomina i que la única forma de fer-li  front és amb més violència, però això és una gran mentida que manté tot aquest sistema. Evidentment hi ha aspectes a millorar, però és rotundament fals que cada vegada anem a pitjor. Si mirem el passat hi ha aspectes que han desaparegut o han disminuït en gran manera com l’esclavatge, la inquisició o moltes discriminacions. De fet la religions apareixen inspirades en els valors de la no-violència. Si algun patrimoni hi ha de la no-violència són les religions.

L’augment de la població mundial els darrers cent anys ha estat vertiginosa i això ha estat pel minvament de la fam, la davallada de les malalties, la disminució del risc en catàstrofes natural i per la reducció de les guerres.

Garí criticà el sistema econòmic capitalista  com a generador de violència i destrucció, identificant la seva influència en la creació de les condicions que donen lloc a més guerres. Tot i això, destacà com, en comparació amb el passat, el nombre de morts per guerra ha disminuït de manera significativa. L'any 2020, per exemple, es van registrar 50.000 morts, deu cops menys que el 1950.

Una de les contribucions de Garí va ser la seva reinterpretació del segle XX com un període no només de guerra i dictadures, sinó també de grans avenços en termes de pacifisme, drets humans i democràcia. El segle XX va viure grans pacifistes com Gandhi, Martin Luther King o Nelson Mandela, que van marcar el camí cap a una nova forma de pensar sobre el conflicte i la pau. El professor va recordar la durada de les guerres de Reconquesta entre el segle VIII i el segle XV, o les Creuades que van durar uns 200 anys, o la guerra franco-anglesa dels segles XIV i XV.

Xavier Garí va explicar que hi ha guerres perquè ens preparem, ens armem, ens entrenem, ens provoquem, ens odien, i ens enfrontem, per després matar-nos. Les guerres al món són una estratègia, no una fatalitat. Totes estan preparades, planificades, provocades, mantingudes i, de nou, reactivades. Les grans causes de les guerres són el control sobre el recursos (energia, matèries primeres ...) i la dominació neocolonialista comercial i financera; la ingerència política en països dominats per garantir el seu sotmetiment; i el gran negoci de les armes.

Davant aquesta manera de fer, hi ha la cultura de la pau. que consisteix en el benestar espiritual, humà i material de tothom, de manera constant, i sense cap risc de perdre-ho. La gran alternativa, doncs, és la no-violència que és una mística, una manera de vida, una manera de relacionar-se, un mètode de resolució de conflictes i un mètode imprescindible per a les relacions humanes i les internacionals entre països.  La no-violència no vol vèncer, vol convèncer; no vol abatre, sinó combatre; no vol anar contra la persona, sinó contra el seu mal. Cal lluitar començant per un mateix, per influir en els altres, per canviar les estructures, per transformar el món. Un exemple evident d’aquesta manera d’actuar va ser Jesús que va acceptar morir per defensar la justícia, i va mostrar la seva dignitat parant l’altra galta i no responent amb violència.

Segon va dir Garí, la història de la pau és un fet i una evidència que es pot veure a través de l’objecció de consciència, els moviments per la pau, les institucions internacionals pacifistes,  i els programes de desarmament.

La conferència va concloure amb un decàleg de preguntes per  la reflexió personal (i en aquest moment de preparació i conversió que és la Quaresma és un bon moment):

1- Con ens parlem? Com ens escoltem? Com fem silenci
2- Com ens compadim del dolor dels altres?
3- Com vivim? Com gastem?
4- Com tractem els altres?
5- Què comprem? Què consumim? Què llencem? Què aprofitem?
6- Com ens informem? Com ens impliquem?
7- Quins compromisos de vida prenem?
8- Com votem? Com ens comprometem?
9- Com fem de la vida una coherència per la lluita, la justícia i el bé en el meu petit espai?
10- Com connectem el cap i el cor?

 

La segona conferència d’aquest cicle quaresmal tindrà lloc al CIC de Via Augusta, 205, el dilluns 4 de març, a les 19:30 hores, i intervindrà la professora Maria Bargalló per reflexionar sobre “La ferida de l’ecologia”.