Federico Vidal, director de la Càtedra Amoris Laetitia,
va publicar el passat el 25 de febrer un article a la revista Vida Nueva que
reflexionava sobre el polític rus. El seu títol era: “El martiri de Navalni”, i
en ell deia: Aleksei Navalni va tornar a Rússia el 2021 sabent que el president Vladímir Putin havia
ordenat el seu assassinat. No és lluny de l'opció que Crist va prendre en pujar
a Jerusalem. Durant la
farsa de judici a què va ser sotmès el 2021, Navalni va explicar davant el
tribunal quin era el seu motor més profund per fer el que estava fent i que el
portaria a la mort. Aquestes van ser les seves paraules: “Si vol, parlo de Déu i la salvació. Elevaré al màxim la veu del meu cor
trencat. El fet és que sóc cristià –el que normalment em posa com a focus de
burla a la Fundació Anticorrupció, perquè la majoria de la nostra gent és atea
i jo també vaig ser un ateu força militant–. Però ara sóc creient i això
m'ajuda molt a triar les meves accions, perquè tot es torna molt, molt més
fàcil. Tinc menys incertesa, perquè hi ha un llibre [la Bíblia] on, en general,
està escrit més o menys clarament quina decisió prendre. Per descomptat, no
sempre és fàcil seguir aquest llibre, però ho estic intentant”. Navalni va
proclamar davant del jutge quin era el passatge de l'Evangeli que el guiava en
aquells moments de repressió i d'estar a punt del seu assassinat: “Benaurats els que tenen gana i set de
justícia, perquè seran saciats”. I va afegir: “Sempre he pensat que aquesta benaurança en particular és, més o menys,
el que ha guiat la meva acció”. Va seguir: “No me'n penedeixo d'haver tornat ni
del que estic fent. Està bé, vaig fer el que era correcte. En aquest moment
difícil, vaig fer el que em demanava la benaurança i no vaig trair el que Déu ens
diu. Som un país molt infeliç. No n'hi ha prou que Rússia sigui lliure, Rússia
també hauria de ser feliç. Rússia estarà feliç”.
Navalni ja és
llavor cristiana. Amén.
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada