Festivitat de la Mare de Déu de la Mercé
A l’any 1218, Pere Nolasc juntament amb Ramon de
Penyafort fundaren a Barcelona l’Ordre de
la Benaurada Santa Maria de la Mercè, dedicada al rescat dels captius que,
amb certa freqüència, feien els musulmans en les seves incursions pirates pel
Mediterrani. Aquesta tasca d’alliberament dels cristians de l’esclavitud, ja
l’havia iniciada en Pere Nolasc, anys abans, a València, sent mercader i posant
en joc tots els seus béns i, quan se li van acabar, demanant ajuda i donatius a
les persones sensibilitzades amb la seva causa. Alliberar les persones de qualsevol esclavitud és una manera de fer present el que els
cristians anomenem Regne de Déu i això és el que
demanem a Maria en la celebració d’aquesta festa: “Senyor Déu nostre... per la intercessió de Maria, consol d’afligits i
alliberadora de captius, concedeix als qui pateixen qualsevol tipus
d’esclavitud, la vertadera llibertat dels fills de Déu”. Si només ens fixem
en la institució d’aquesta festa podríem dir que els temps de l’esclavatge
agressiu i violent de persones ha desaparegut en el món occidental, el que en
diem civilitzat. Fins i tot, podríem dir que només són escenes de pel·lícules.
Però realment ha desaparegut l’esclavitud entre nosaltres? Som realment lliures
avui? El llenguatge que fem servir per comunicar-nos, amb molta
freqüència, és també un termòmetre per afinar conceptes. Nosaltres, sovint, fem servir la paraula “esclavitud” per referir-nos a situacions personals que ens
angoixen. Ens sentim esclaus de la feina, de l’alcohol, de les drogues, del
temps, de les nostres paraules, de l’ambició, de les passions, de... Són moltes
les situacions en les que els homes i dones de les nostres societats es veuen
privats de llibertat. Tot i que aquestes situacions sorgeixen tot sovint en les
converses que mantenim amb els altres, no ens adonem que gairebé totes fan
referència a un sistema econòmic i social, que ja l’exhortació apostòlica “Evangelii Gaudium”, publicada pel Papa
Francesc fa deu anys, la definia com “una
economia que mata”. A la litúrgia eucarística d’aquesta festivitat hi ha
textos plens de joia, de gratitud i de súplica cap a Maria: “Aplaudiu tots, perquè per Maria se’ns ha
retornat la llibertat. Al·leluia!” i al final de l’eucaristia preguem al Senyor
que “havent participat de la seva taula,
els que hem celebrat aquesta festa en honor de Maria, mare de captius, ens
vegem sempre lliures de tota esclavitud i de tot mal”. Em pregunto: Per què s’escull l’evangeli
de les noces de Canà (Jo 2, 1-11) per aquesta festivitat? La intercessió de
Maria, ahir i avui, fa possibles els miracles. Per a construir el Regne els
cristians ens hem de posicionar sempre on hi ha forces que alliberen del mal i
de l’angoixa. Anton - Ramon
Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada