Ens ocupa avui un tema prou important pels creients en Jesucrist, és el perdó que sempre hem de practicar, per complir amb el manament nou rebut de Déu “us dono un manament nou, diu el Senyor. Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
El
perdó rebut sacramentalment per l’acte penitencial no serà efectiu sense que
nosaltres perdonem al germà que ens ha ofès. La reconciliació, però, no és
només amb Déu sinó també amb la comunitat eclesial. Si Déu ens perdona, sempre també
nosaltres hem de perdonar, no per guanyar-nos un premi extra sinó per continuar
sent fills de Déu. Un perdó que no serà mai fruit de la indiferència sinó fruit
de la pròpia transformació personal i aliena. En el més profund dels nostres
cors rauen indistintament el mal i el bé. Prou sabem que el mal ha de ser
eliminat perquè creixi de forma exuberant el bé i domini. Deu no s’ha encarnat
per condemnar sinó per salvar i ho ha fet en la persona del seu Fill, Jesús.
La
primera lectura de l’Èxode (Ex 27,30-28,7) a l’acabar diu: “ pensa amb l’aliança de
l’altíssim i no tindràs en compte l’ofensa rebuda”. El Salm 102, recitat
sovint a la litúrgia, invita a valorar que: “el
Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor”. I sant
Pau ens fa una advertència que és: “que
ningú viu o mor per si mateix sinó per el Senyor”.
L’evangeli
és una paraula que ens endinsa a la més sublim generositat de l’AMOR, que està
disposat a perdonar-nos sempre. Pere rep una resposta sense ambigüitats de
Jesús: “no et dic set vegades, set, sinó
setanta vegades set, és a dir sempre”.
La
nostra mentalitat humana i mercantil de drets i deures no sempre encaixa en la
mentalitat de Déu. El seu do i la seva gràcia ens precedeixen i ens superen en
escreix, encara que esperi la nostra resposta agraïda, la nostra col·laboració
responsable. L’amor de Déu és sempre gratuït i mai injust i el nostre no pot
ser d’altra manera, del contrari perdem la filiació divina i la germanor amb el
Fill que ens ha salvat donant la seva vida per a nosaltres. No ens exigeix res
de pagaments, tributs, repeteixo, ho fa gratuïtament, perquè l’amor no té preu
quan de fet el té però d’un valor incalculable.
Francesc Xavier
de Dou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada