“Hem volgut copsar amb aquest llibre quina ha estat la vida de la nostra comunitat de Sant Ildefons al llarg dels últims 50 anys. N’hem parlat molt durant aquest darrer curs en les assemblees, en el simposi del maig de l’any passat i en moltes altres ocasions i circumstàncies.
Som
ben conscients que els esdeveniments de la vida al llarg dels anys acaben
esvaint-se, i la noblesa d’aquest llibre no ha de ser altre que mantenir viva
la memòria històrica de la nostra comunitat.
L’heretatge
que hem rebut ens compromet a mantenir-lo i actualitzar-lo fins on calgui per a
ser fidels a l’expressió prou coneguda dels “signes dels temps”. Aquest
compromís ens mena també a preguntar-nos quins trets han de configurar la
nostra comunitat avui, i a vetllar per un testimoni clar i convincent de qui
som i de què fem.
En
un temps com el present, fent que els esdeveniments i les coses circulin
mitjançant xarxes prou sofisticades a una gran velocitat, caldria preguntar-nos
també quin paper està cridada a representar la parròquia de cara al futur. Els
infants que ara són a la catequesi, ja podeu donar per fet que esperen una
resposta clara en aquest sentit. La vida de fe a l’avenir ha de ser ben
diferent de la que vam conèixer quan érem petits, potser també diferent de la
que hi ha ara a la comunitat.
Trobo,
però, irrenunciable un manament com ara estimar. Pot semblar un tòpic, però
estimar serà sempre essencial... Com diu Sant Joan de la Creu: “Finalment serem
examinats en l’amor”. Fora d’això, no em veig gens amb cor de dibuixar un
perfil de futur de la parròquia si no és amb l’esforç de caminar al capdavant
del món que avança, esdevenint referents clars. Aquesta vocació capdavantera,
en el fons, arranca amb Jesucrist, quan plantejava situacions noves i fins a un
cert punt revolucionàries a la gent instal·lada d’aquella època. Potser va sent
hora que l’Església, acostumada a anar a remolc dels esdeveniments, prengui una
iniciativa que la faci motivadora de comunitats futures.”
Aquest va ser el pròleg del llibre La Parròquia oberta al futur, que va escriure Mn. Lluís Saumell i que va ser editat amb motiu de la celebració del cinquantenari de la nostra parròquia.
D’això
ja fa 24 anys, l’any que ve s’acompliran 75 anys. Llegint aquestes paraules de
Mn. Lluís pot semblar que el temps s’ha aturat perquè, paraula per paraula,
avui, malgrat el temps transcorregut, aquest text es podria escriure exactament
igual.
I
no pas perquè Mn. Lluís fos un visionari, sinó perquè l’anhel que transmeten les
seves paraules no ha canviat gens i són igualment vàlides en l’actualitat.
En
el seu moment, la celebració del cinquantenari va ocupar el quefer de la
comunitat al llarg de tot un curs, potser més i tot, perquè va ser considerada una
efemèride molt important. I certament que ho va ser i l’enrenou que va
comportar va ser considerable.
El
Simposi del qual parla Mn. Lluís va ser llargament preparat i participat,
perquè en aquell moment més que valorar el present de la comunitat, tot volent
defugir el cofoisme, es va posar el centre d’interès en com havia de ser el
futur, amb la intenció clara de que no solament no es perdés el llegat
adquirit, sinó que es potenciés la vida de la parròquia.
No
em correspon a mi analitzar si aquell anhel s’ha acomplert o no, només he
volgut deixar constància de les sentides paraules de Mn. Lluís en aquell
moment.
Josep Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada