Reflexions a la Paraula de Déu

La llavor és la paraula de Déu

Reprenem avui el fil de l’Evangeli de Marc que vàrem interrompre per la Quaresma i la Pasqua amb el capítol que ens parla de les paràboles, la llavor sembrada al camp i el gra de mostassa. 

Gairebé sempre s’estableix un paral·lelisme entre l’evangeli i la primera lectura. Que bonica aquesta imatge d’aquest esqueix que corona el cedre! on els ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Aquest esqueix  esdevindrà un cedre magnífic plantat  en una muntanya ben alta. 

Ezequiel exerceix el seu ministeri profètic durant l’exili, entre els jueus deportats a Babilònia. La lliçó és ben clara, malgrat les infidelitats del poble, Ell el mena cap a un final feliç, però per uns camins diferents del traçat humà, serà el Senyor qui anirà conduint la història del seu poble. 

Jesús reprèn el seu magisteri des d’una barca on l’escolta molta gent: “amb el regne de Déu passa com un home que sembra el gra a la terra...”. Poques paràboles poden provocar més refús en la nostra cultura del rendiment, la productivitat i l’eficàcia que aquesta petita paràbola en què Jesús compara el regne de Déu amb aquest creixement misteriós de la llavor. La societat actual ens empeny amb tal força cap a la productivitat que ja no percebem fins a quin punt ens empobrim quan tot es redueix a treballar i ser eficaços. La vida no sols és feina i productivitat, és com un regal de Déu que hem d’acollir i fruir-ne;  ens cal aprendre a viure més atents a tot el que hi ha de regal en l’existència i agrair el favor de tantes persones que alegren i enriqueixen la nostra vida amb la seva amistat d’una manera gratuïta. 

Acostumats com estem a la productivitat, se’ns fa estrany que la llavor creixi per si sola sense que el sembrador li doni la força que la fa germinar, no som prou conscients dels canvis que s’estan produint en la consciència de l’home contemporani. Malgrat tot, Jesús parla d’una sembra misteriosa de la paraula de Déu; Déu continua sembrant dins les consciències inquietuds, esperances i desitjos de vida digna, a través de testimonis que viuen la seva fe i l’encomanen als altres; també a nosaltres ens cal esdevenir portadors d’aquestes  llavors per fer més feliços els qui viuen a prop nostre.

Lluis Saumell