19 de juny 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

Comentari a les lectures de la missa d’un diumenge de juny 

La lectura del llibre de Job parla del poder de Déu i del mar, amb un llenguatge curull de ressons verdaguerians: “i jo la vestia de boires, i li donava, per bolquers, la nuvolada”. Si llegiu el capítol sencer, veureu com Déu s’adreça a Job amb un to alliçonador, com si li digués: que no t’adones de la meva grandesa, de la distància que ens separa com a éssers vivents?

Són versos que ens parlen de la natura, i de la naturalesa diferent de Déu i dels homes. Aquesta és la qüestió que Pau ataca a la seva carta als Corintis, la segona lectura d’avui: Jesús fa que passem de viure un Déu que ens és estrany per naturalesa, a viure un Déu que se’ns ha acostat de tal manera que s’ha fet persona, com nosaltres i, fent-ho, ens ha elevat a l’estat de creació nova, de naturalesa nova i idèntica a la seva. És clar que, perquè això passi, no n’hi ha prou amb un toc de vareta màgica.

La condició de creació nova, ha de ser validada per la vida, pel camí que cada dia emprenem per anar canviant de riba, tal i com ens proposa el text de l’Evangeli. Llegim-lo amb atenció: un dia cap al tard Jesús proposa als deixebles, gairebé d’improvís, passar a l’altra banda del llac. No hi ha pla: la crida arriba en qualsevol moment.

Canviar de riba, fer camí, canviar de vida: els cristians som interpel·lats contínuament a aquest canvi de riba: atenent el necessitat, tenint cura del malalt, comprenent qui no ens comprèn, acceptant altres reptes majors, ja siguin personals, familiars, socials o polítics.

Canviar de riba implica assumir situacions difícils, com la tempesta de l’Evangeli de Marc, que ens faran pensar que no serem capaços d’assolir el port segur que ens espera a l’altra banda del mar.

Quan el dubte ens tenalla la voluntat, cal posar el motor de la fe en marxa i viure el pas a l’altra riba, sobre el qual avui ens convida a reflexionar l’Evangeli, fent-nos una composició de lloc i pregant: aleshores veurem Jesús amansint les aigües de les nostres vides, i acompanyant-nos fent camí.

 

Família Vives Requena