"Talità cum” - “T’ho mano: noia aixeca’t”
Jesús va fer molts miracles al llarg de la seva vida pública, però descrits individualment en els evangelis, entre els quatre evangelistes, no arriben a trenta, i en el fragment de l’evangeli d’avui, Marc en descriu dos de seguits: la guarició de la dona que tenia pèrdues de sang i la resurrecció de la filla de dotze anys d’un dels caps de la sinagoga que es deia Jaire. ”Talità cum”, li diu... i a l’instant la noia es va aixecar i es va posar a caminar. Pel que fa a la dona que sagnava, Marc assenyala que només tocar la roba de Jesús se li estroncà l’hemorràgia i se sentí curada.
Manllevant paraules de l’Anton Ramon
Sastre, en ambdós casos el que permet la immediatesa del miracle és la fe de
qui ho demana i ho rep. Sense aquesta fe no hi ha miracle possible, afirma
Sastre, és una condició imprescindible perquè Jesús fixi la seva mirada en qui,
creient en Ell, està realment necessitat de la seva paraula. Per més que la fe és un do de Déu, és un
misteri insondable, cal creure perquè amb fe tot és possible.
De miracles en va fer Jesús, els seus
deixebles predicant arreu la Bona Nova del regne de Déu, i al llarg de la
història se n’han fet molts més per mediació dels sants, i així fins als
nostres dies. Aleshores, hom es pregunta: com és que avui no hi ha miracles o
se’n coneixen tan pocs?
Els miracles són fets prodigiosos que
escapen a la comprensió humana perquè defugen les lleis de la naturalesa;
pensem que són coses de temps passats quan eren necessaris per proclamar el
regne de Déu, com si avui ja estigués tot dit i fet, i no ens adonem que la
vida és plena de petits miracles cada dia. Contemplar l’albada o la posta de
sol, mirar el cel estrellat, sentir cantar els ocells enmig d’un bosc,
despertar-se cada dia, recuperar-se després d’una llarga malaltia, veure el
somriure d’un infant, tenir un nadó en braços per primera vegada, el plor
emocionat d’una mare pel fill que torna, enamorar-se, compartir, estimar i
sentir-se estimat, perdonar i sentir-se perdonat... i tantes altres coses de la
nostra quotidianitat, omplen la nostra
vida d’una manera gairebé insensible, però són vivències que ens acompanyen
sempre; el seu significat per a cadascun de nosaltres és molt a la vora d’allò
que en altres temps van significar els miracles, i ens acosta a la realitat de
Déu tot contemplant l’obra de la seva creació.
Josep
Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada