28 de juny 2021

Proposta de remodelació d’arxiprestats i unitats de pastoral en comunitats pastorals (II)

Continuo el tema iniciat la setmana passada: el dijous dia 17 de Juny, el Sr. Cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, feia pública una carta pastoral dedicada a aquesta proposta de remodelació. Cal llegir en la seva totalitat aquest escrit episcopal, el trobareu a la  web de l’Arquebisbat; en destacaré alguns dels aspectes que em semblen més rellevats.

Motiu de la proposta:Aquest procés respon a la invitació formulada pel papa Francesc en el seu document programàtic Evangelii gaudium (EG). A l’apartat número 27 ens presenta el seu somni que també és el nostre: «Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial esdevingui un camí adequat per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació. La reforma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva....”; també respon a les demandes que des de diferents instàncies diocesanes han arribat al Papa relatives a la necessitat d’una remodelació, com ja han fet alguns bisbats  d’Europa

Algunes reaccions públiques a aquest projecte:Hem iniciat aquest procés, necessari i apassionant. No obstant això, sabem que tot procés de reforma genera dubtes, tensions i resistències. Lamentablement, han circulat algunes notícies falses sobre aquest procés de reestructuració pastoral. Podeu accedir a la Nota de l’Arquebisbat on es desmenteixen algunes d’aquestes notícies falses com la que deia que es tancarien 160 parròquies a Barcelona. Aquestes notícies falses han volgut fer soroll, però s’han quedat en un vent passatger que no impedeix descobrir la llavor d’esperança que brolla d’aquest projecte.

Alguns aspectes dels quals cal tenir especial cura: a) La primacia de la caritat pastoral i no d’altres elements externs o personals. Dit d’una altra manera, cal un sensus Ecclesiae (concretae): un cert sentit apostòlic o pastoral i un cert realisme, posant els interessos de conjunt per sobre dels interessos particulars. b)  Estar en comunió amb el tot. Solament en la comunió amb el tot es troba la veritat total. Cal evitar constituir-se en un «tot» creient posseir la veritat sense deixar-se interrogar. Quan alguns comencen a fer campanya en contra, a no informar convenientment o inquietar els feligresos no informant que estem en un procés de diàleg, en un procés de sinodalitat, és a dir, de comunió, estem en el mal camí i impedim que la renovació i la purificació progressin. c)  La paciència. Ni volem anar a velocitat de creuer, ni deixar-ho tot ad calendas graecas..., us convido a treballar amb diligència, però sense aclaparar-nos, en aquest treball de reforma de l’estructura d’evangelització que us hem proposat des del Consell Episcopal. On puguem implantar la reforma, la posarem ja en marxa. On no es pugui, deixarem aprovat el mapa amb els criteris i s’aplicarà quan es pugui. No voldria que de tant en tant se segueixi repetint la cantarella que hem de preparar les estructures per al futur en un món canviant, i que finalment no fem res...


En aquesta carta el Sr. Cardenal afirma:"No hi ha res preconcebut ni es vol imposar res. El que s’ha enviat és senzillament un document de treball perquè, en cada arxiprestat, unitat de base de la pastoral en comunió, pugueu fer les correccions i les propostes que cregueu oportunes."


Continuaré aportant  algunes reflexions personals la setmana vinent.

 

Josep M. Jubany