285. En aquella trobada fraterna que recordo joiosament, amb el Gran Imam Ahmad Al-Tayyeb «declarem -fermament- que les religions no inciten mai a la guerra i no insten sentiments d'odi, hostilitat, extremisme, ni conviden a la violència o al vessament de sang. Aquestes desgràcies són fruit de la desviació dels ensenyaments religiosos, de l'ús polític de les religions i també de les interpretacions de grups religiosos que han abusat -en algunes fases de la història- de la influència del sentiment religiós en els cors dels homes. [...] En efecte, Déu, l'Omnipotent, no necessita ser defensat per ningú i no desitja que el seu nom sigui utilitzat per terroritzar la gent ». Per això vull reprendre aquí la crida de pau, justícia i fraternitat que vàrem fer junts:
«En el nom de Déu que ha creat tots els éssers humans iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridat a conviure com a germans entre ells, per a poblar la terra i difondre-hi els valors de el bé, la caritat i la pau.
En el nom de la innocent ànima humana que Déu ha prohibit matar, afirmant que qui mata una persona és com si hagués matat a tota la humanitat i qui salva una és com si hagués salvat la humanitat sencera.
En el nom dels pobres, dels desgraciats, dels necessitats i dels marginats que Déu ha ordenat socórrer com un deure requerit a tots els homes i de manera particular a cada home acabalat i acomodat.
En el nom dels orfes, de les vídues, dels refugiats i dels exiliats de les seves cases i dels seus pobles; de totes les víctimes de les guerres, les persecucions i les injustícies; dels febles, de quants viuen en la por, dels presoners de guerra i dels torturats arreu de món, sense cap distinció.
En el nom dels pobles que han perdut la seguretat, la pau i la convivència comuna, sent víctimes de la destrucció, de la ruïna i de les guerres.
En nom de la fraternitat humana que abraça a tots els homes, els uneix i els fa iguals.
En el nom d'aquesta fraternitat colpejada per les polítiques d'integrisme i divisió i pels sistemes de guany insaciable i les tendències ideològiques odioses, que manipulen les accions i les destinacions dels homes.
En el nom de la llibertat, que Déu ha donat a tots els éssers humans, creant-los lliures i distingint-los amb ella.
En el nom de la justícia i de la misericòrdia, fonaments de la prosperitat i pilars de la fe.
En el nom de totes les persones de bona voluntat, presents a cada racó de la terra.
En el nom de Déu i de tot això [...] "assumim" la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri ».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada